L’Ajuntament de Barcelona i els sindicats CCOO i UGT han reafirmat aquest dilluns l’acord per impulsar conjuntament 1.500 habitatges públics a la ciutat. El projecte es desenvoluparà a través del dret de superfície i tots els pisos s’adjudicaran per sorteig entre les persones inscrites al Registre de Sol·licitants d’Habitatge de Protecció Oficial de Barcelona.
La primera fase començarà aquest mateix 2026 amb la cessió de tres solars municipals que permetran construir 179 habitatges. La resta s’anirà incorporant de manera progressiva durant els pròxims deu anys, a mesura que l’Ajuntament disposi de nous terrenys.
L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha defensat que l’acord permetrà ampliar el nombre d’actors implicats en la construcció d’habitatge protegit. “Necessitem que tothom qui pugui fer habitatge, en faci”, ha afirmat, tot destacant la voluntat d’incorporar els sindicats a la resposta davant la crisi residencial.
Una fórmula a mig camí entre compra i lloguer
Els habitatges s’oferiran mitjançant el dret de superfície, una fórmula que permet utilitzar un pis durant un període llarg sense adquirir-ne el sòl. En aquest cas, la cessió tindrà una durada de 75 anys. Les persones adjudicatàries podran finançar l’habitatge durant els primers 30 anys amb mensualitats que, segons el consistori, s’han de mantenir en nivells semblants als d’un lloguer assequible.
Un cop vençut el termini, l’habitatge passarà a formar part del parc públic de lloguer de la ciutat, mentre que el sòl continuarà sent en tot moment de titularitat municipal. L’Ajuntament defensa aquesta fórmula com una manera d’oferir estabilitat a llarg termini i, alhora, evitar que els pisos acabin entrant al mercat lliure.
Sorteig entre les persones inscrites
Els 1.500 habitatges es destinaran exclusivament a persones inscrites al registre municipal d’habitatge protegit. Per accedir-hi, caldrà disposar de prou capacitat econòmica per assumir una hipoteca assequible que no superi aproximadament el 30% o 35% dels ingressos de la unitat de convivència.
Com a referència, l’Ajuntament apunta que actualment un habitatge protegit de 70 metres quadrats en dret de superfície pot tenir un preu aproximat de 173.320 euros més despeses, segons els imports fixats per la Generalitat. Els sortejos es faran davant de notari i amb els mateixos criteris de transparència que la resta de convocatòries d’habitatge públic.
Els primers pisos, al Bon Pastor, la Clota i Trinitat Nova
Els tres primers solars ja estan en tramitació. Al passeig de l’Havana, al Bon Pastor, es preveuen 47 habitatges. Al passatge del Marquès de Castellbell, a la Clota, se’n projectaran 97, mentre que al carrer de Palamós, a Trinitat Nova, se’n construiran 35.
En total, aquesta primera tongada suma els 179 pisos previstos per al 2026.
A mesura que s’alliberi més sòl públic, el consistori preveu incorporar nous terrenys de zones en desenvolupament com la Sagrera o la Marina.
Els sindicats reivindiquen el paper social del projecte
La secretària general de CCOO a Catalunya, Belén López, ha remarcat que el sindicat no pretén convertir-se en promotora immobiliària, sinó contribuir a resoldre un dels principals problemes de les persones treballadores.
“CCOO és el primer sindicat de Catalunya, no una promotora immobiliària, i vol contribuir a resoldre el que és el principal problema de la classe treballadora: l’accés a l’habitatge”, ha afirmat.
Des d’UGT, el seu secretari general a Catalunya, Camil Ros, ha defensat que els nous pisos han de permetre que més persones puguin mantenir un projecte de vida a Barcelona. “Viure a Barcelona no ha de ser un privilegi d’uns quants”, ha assegurat.
El conveni s’emmarca en el Pla Viure i amplia les aliances que el consistori ja manté amb altres organismes i entitats per augmentar el parc públic d’habitatge.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat