Barcelona s’ha despertat avui amb un exercici de realitat col·lectiva. Més de 600 voluntaris han recorregut la ciutat aquesta nit, entre les deu i les dues de la matinada, per comptar quantes persones dormen al carrer, en el marc del gran recompte que organitza Arrels Fundació. L’objectiu: actualitzar la fotografia del sensellarisme a la capital catalana i saber on han anat moltes de les persones que, fins fa pocs dies, vivien en assentaments recentment desmantellats.
La directora d’Arrels, Beatriz Fernández, ha advertit abans de l’inici del dispositiu que la situació és “molt pitjor” que fa dos anys. El seu pronòstic és clar: els 1.384 casos detectats el 2023 —la xifra més alta enregistrada— quedaran desfasats a l’alça.
Habitatge i precarietat, el còctel que encén el sensellarisme
Segons Fernández, les causes no són noves, però sí més intenses:
-
Els lloguers disparats fan insostenible mantenir un habitatge en molts barris.
-
Un mercat laboral precaritzat que dificulta mantenir fins i tot habitacions de lloguer.
“Aquests factors estan abocant més gent que mai a dormir al carrer”, ha remarcat.
A això s’hi suma el desallotjament de diversos assentaments, com el del parc Joan Miró, que ha provocat un desplaçament del sensellarisme cap a zones on abans pràcticament no n’hi havia presència.
Com funciona el recompte? Mapes, aplicació i respecte absolut
Els voluntaris han patrullat per barris com Hostafrancs i la Bordeta amb:
-
Un mapa en paper per delimitar el seu sector.
-
Una aplicació de geolocalització, que permet registrar cada cas amb precisió: nombre de persones, materials utilitzats per dormir-hi, presència d’animals i possibles nuclis familiars.
La instrucció és clara: observar sense envair l’espai de ningú. Només en situacions de risc evident o si hi ha infants dormint al carrer s’activa l’avís immediat a responsables de l’entitat.
El testimoni d’un voluntari: “És una vergonya”
Per a molts, com Cèsar Algora, veí de la Rambla i debutant al recompte, participar-hi ha estat un impacte emocional: “En una hora hem trobat set persones. És una vergonya que una ciutat com Barcelona tingui centenars de persones vivint així”.
Algora denuncia que “una ciutat gran no és una gran ciutat” si no garanteix condicions de vida dignes, i reclama més recursos municipals per allotjament i rehabilitació social.
Per què és clau aquest recompte?
Arrels subratlla que conèixer la xifra real és imprescindible per:
-
Planificar recursos i polítiques públiques adaptades a la magnitud del problema.
-
Implicar la ciutadania en una realitat sovint invisibilitzada.
L’entitat preveu publicar les dades exactes en els pròxims dies, però tot apunta que Barcelona tornarà a xifres rècord.
