Barcelona preveu instal·lar 134 càmeres noves de seguretat ciutadana durant el 2026. Així ho preveu la primera fase del pla de videovigilància de l'Ajuntament de Barcelona. De les 134, 104 es posaran en noves ubicacions que ara no estan videovigilades i la resta seran renovacions en punts que ja en tenen, però que permetran un major camp de visió. De les que es posaran en punts nous, 14 ja han estat autoritzades i s'ubicaran a plaça Catalunya. Segons ha detallat l'Àrea de Seguretat del consistori, el mes que ve començaran les obres per posar la fibra òptica necessària perquè les 14 càmeres ja estiguin en funcionament el primer trimestre del 2026. D'altra banda, també han concretat que 13 aniran al Front Marítim de la Barceloneta.
Mentre que la fase 1 contempla 134 càmeres, les fases 2,3 i 4 del pla preveuen 366 càmeres noves més entre 2026 i 2027. El pressupost per a les primeres tres fases és d'uns 8 milions d'euros entre la instal·lació i el manteniment. Si es compleix el calendari fixat pel consistori la ciutat comptaria el 2027 amb un total de 660 càmeres, entre les que ja té ara -160- i les que preveu desplegar -500-.
La gerent de l'àrea de Seguretat, Maite Català, ha explicat en una trobada amb mitjans que la finalitat del desplegament de les càmeres té la doble finalitat de "dissuadir i prevenir i alhora protegir la víctima de la comissió de delictes". Català també ha subratllat que ampliar la videovigilància a la ciutat és una estratègia "complementària" a la presència policial i ha assegurat que es buscarà l'equilibri entre el dret a la seguretat i el dret a la pròpia imatge i la intimitat seguint criteris de "proporcionalitat" i "intervenció mínima".
Segons ha explicat, els criteris per decidir les noves ubicacions responen a criteris objectius i s'ha donat prioritat a aquells espais en què coincideixen diversos aspectes, com ara que registren més fets delinqüencials, hi ha ocupacions intensives de l'espai públic i són emplaçaments vulnerables d'incidents amb múltiples víctimes, per exemple, per l'aglomeració habitual de gent a la zona. També poden ser espais amb més concentracions o manifestacions o festes populars.
D'altra banda, des de la gerència han fet èmfasi també en el compliment de la protecció de dades i de la normativa que, per exemple, no permet la identificació de persones per reconeixement facial ni cap tecnologia d'identificació basada en IA. D'altra banda, la normativa fixa que les imatges s'han d'emmagatzemar un màxim de tres mesos.
Els nous aparells, han indicat des de la gerència de Seguretat, seran d'alta definició, funcionaran fibra òptica i serà una tecnologia que permetrà un major camp de visió i resolució de la imatge.
