La ciutat de Barcelona inicia el camí per a l’assoliment del Pacte de Ciutat contra la soledat aquest dimecres amb la primera trobada de la Taula de Soledat, que té funcions de seguiment i informació. Aquest tret de sortida es fa amb el consens dels diferents grups municipals i implica que el Pacte de Ciutat contra la soledat comença a caminar cap a la seva culminació, en el marc de l’Estratègia municipal contra la soledat. El regidor d’Infància, Joventut, Persones Grans i Persones amb Discapacitat i president de l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD), Joan Ramon Riera, ha celebrat la convocatòria de la primera Taula de la soledat: “La Taula no només permet fer seguiment de l’Estratègia, sinó que esperem que sigui la base per construir el Pacte de Ciutat contra la soledat. Cada dia som més les institucions i entitats que vetllem per incorporar aquesta mirada a la nostra activitat. La vida urbana ha de ser més inclusiva, que tothom se senti partícip d’una comunitat”.
En una trobada telemàtica, el regidor ha donat la benvinguda als participants i després s’ha tractat la governança de l’Estratègia municipal contra la soledat, a més a més de fer un seguiment i avaluació de l’Estratègia i del Pla d’Accions 2020-2024. A la Taula també s’han presentat les primeres dades relatives a l’evolució del pla d’accions, que assenyalen que les polítiques per eradicar la soledat van en el bon camí.
Aquestes dades indiquen que el pla d’accions inclou 70 programes vigents, dels quals 53 s’han iniciat; 13 han finalitzat, i quatre estan pendents de començar. En global, les dades constaten que més del 70% dels programes han arrencat amb normalitat o s’han finalitzat, amb un grau d’execució del 44,4%. Pel que fa a les línies de treball més rellevants per al 2022 destaca al segon semestre d’enguany la campanya de sensibilització al voltant de l’estratègia municipal, així com les Jornades Internacionals contra la Soledat, previstes el 9 i 10 de novembre. També hi haurà una guia per prevenir, detectar i acompanyar els adolescents i joves en situacions de soledat, així com un cicle de cinema infantil i la posada en marxa dels Nous Espais Comunitaris de referència com a prova pilot en tres barris de la ciutat. Segons l’enquesta òmnibus del 2020, el 3,5% dels barcelonins manifesten sentir-se sols, un sentiment afecta en major proporció els joves de 16 a 24 anys (7,1%), els de 25 a 34 anys (4,7%) i els majors de 65 anys (4%).
Mapa de l’oferta de ciutat
El Pacte de Ciutat implica que l’Ajuntament intensificarà la seva tasca, que du a terme des de fa temps, amb les entitats socials i altres agents, públics i privats, que treballen per pal·liar la soledat i l’aïllament social a Barcelona, sigui de manera directa o indirecta i en tots els cicles de la vida. En aquest sentit, s’han presentat les primeres dades d’un directori de projectes d’entitats, fundacions i associacions de Barcelona que permetrà fer un mapa de tot allò que s’està duent a terme a la ciutat en temes de soledat. A aquest directori hi estan cridades associacions, fundacions, organitzacions, universitats i entitats públiques, i ha de permetre conèixer de més a prop les accions disponibles en relació amb la soledat per tal de col·laborar-hi més estretament i construir conjuntament un Pacte de Ciutat.
També en el marc del Pacte de Ciutat contra la soledat, s’està treballant per celebrar unes Jornades Internacionals contra la Soledat el novembre de 2022, en què participaran projectes, entitats, experts i expertes del món acadèmic i representants polítics de Barcelona i d’altres ciutats que estan desenvolupant estratègies per pal·liar la soledat.
La governança de l’Estratègia
La transversalitat amb què s’ha construït l’Estratègia, sumada al repte de convertir-la en un Pacte de Ciutat, comporta necessàriament un sistema de governança que ha d’implicar els diferents àmbits que l’han de tirar endavant: l’àmbit polític, tècnic, acadèmic, associatiu i ciutadà. Cada vessant té una representació diferenciada en els òrgans de governança previstos, i tots conflueixen en la Taula de Soledat. Pel que fa a l’àmbit tècnic, les funcions de governança han d’incorporar en tot moment la visió transversal, des de les diferents àrees municipals; i amb la visió territorial, centrada en els districtes i els barris.
Així, la governança de l’Estratègia municipal contra la soledat es planteja mitjançant dos òrgans principals que han d’actuar de manera complementària, d’acord amb el calendari 2020-2030 de l’Estratègia: la Taula de Soledat i la Comissió de Soledat, que tenen funcions diferenciades. D’una banda, la Comissió de Soledat, integrada per personal tècnic municipal vinculat al Pla d’Accions 2020-2024 de l’Estratègia municipal contra la soledat. És una comissió de treball que es reuneix anualment, i els seus membres poden variar en funció dels projectes que estiguin en marxa en cada moment. La primera trobada de la Comissió de Soledat es va fer al passat novembre de 2021. L’altre òrgan de governança, la Taula de Soledat, està formada per representants de la Direcció de Serveis d’Infància, Joventut i Persones Grans, la Comissió de Soledat, el Consell Assessor Científic contra la Soledat (CACS), la Gerència de Coordinació Territorial i de Proximitat, els Consells municipals de participació implicats en l’elaboració de l’Estratègia municipal contra la soledat, la Ciutadania no associada, la Regidoria d’Infància, Joventut, Persones Grans i Persones amb Discapacitat i grups polítics municipals.
