Barcelona ha arribat a les portes de les 7.000 terrasses de bars i restaurants. La ciutat compta actualment amb 6.899 llicències vigents, prop de 400 més que el 2022, segons dades municipals. L’augment, d’un 6,1% en tres anys, confirma una tendència sostinguda que torna a situar al centre del debat l’ús de l’espai públic, la convivència veïnal i el pes de la restauració en la vida urbana.
Entre el 2022 i el 2025, l’Ajuntament ha autoritzat 1.192 noves terrasses, però també n’ha denegat 1.117. El creixement ha estat especialment intens després de la pandèmia, tot i que el ritme s’ha anat moderant: de les 486 llicències concedides el 2022 s’ha passat a 220 el 2025.
L’Eixample concentra una de cada tres terrasses
El mapa de les terrasses a Barcelona continua tenint un epicentre clar: l’Eixample. El districte acumula 2.296 llicències, una de cada tres de tota la ciutat. Per darrere hi ha Sant Martí, amb 1.096; Sants-Montjuïc, amb 678; Ciutat Vella, amb 568; Sant Andreu, amb 467; i Sarrià-Sant Gervasi, amb 466.
En termes de densitat, Barcelona té una mitjana de quatre terrasses per cada mil habitants, però l’Eixample dobla àmpliament aquesta xifra, amb 8,3 per cada mil veïns. Ciutat Vella també se situa per sobre de la mitjana, amb 4,9, i Sant Martí arriba a 4,3.
El creixement relatiu més fort, però, no s’ha produït als districtes més saturats, sinó a Sant Andreu, on les terrasses han augmentat un 11%, i a Nou Barris i Horta-Guinardó, amb increments del 8,5%.
Més llicències a Sants-Montjuïc i Sant Martí
Pel que fa a les noves autoritzacions concedides entre el 2022 i el 2025, Sants-Montjuïc lidera el rànquing amb 235 llicències, gairebé el 20% del total de la ciutat. També destaquen Sant Martí, amb 200, l’Eixample, amb 196, i Sarrià-Sant Gervasi, amb 109.
La fotografia canvia si es miren les denegacions. A l’Eixample se n’han rebutjat més de 400, més del doble de les concedides. A Ciutat Vella, les denegacions superen les 200, davant de només 58 autoritzacions noves. En canvi, a districtes com Sants-Montjuïc o Sant Martí s’han concedit més permisos dels que s’han denegat.
El Gremi defensa que encara hi ha marge
El Gremi de Restauració de Barcelona considera que l’increment dels últims anys és “molt moderat” i defensa que la ciutat encara pot assumir més terrasses. El director, Roger Pallarols, sosté que formen part de “l’ADN” barceloní i que són “imprescindibles” per a molts negocis.
Pallarols recorda que més del 80% de les terrasses tenen quatre taules o menys i, per tant, assegura que la majoria són de dimensions reduïdes. També denuncia una “cultura de la trava” dins l’administració i considera que el sector de la restauració pateix una pressió inspectora excessiva.
Segons el Gremi, bars i restaurants són una peça clau de l’economia de la ciutat i representen un 6% del PIB directe. Per això reclamen un tracte més facilitador per part de l’Ajuntament i una inspecció que se centri en els casos greus que afecten la convivència o la seguretat.
Els veïns reclamen menys ocupació de l’espai públic
La Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona veu la situació des d’un angle oposat. La seva vicepresidenta, Ana Menéndez, alerta que les terrasses han anat “colonitzant” l’espai públic i defensa que cal avançar cap al “decreixement”.
La FAVB considera que l’ordenança actual permet ocupacions excessives en rambles, places i voreres, i reclama una regulació més estricta. Menéndez adverteix que l’espai públic és limitat i ha de garantir usos diversos, no només l’activitat econòmica vinculada a la restauració.
L’entitat posa el focus especialment en districtes com Ciutat Vella i l’Eixample, on assegura que es concentren moltes queixes veïnals i situacions d’incompliment reiterat.
Més de 2.400 expedients sancionadors en un any
L’activitat inspectora continua sent elevada. Durant el 2025, l’Ajuntament ha incoat 2.400 expedients sancionadors vinculats a terrasses, una xifra molt similar a la del 2024, quan en van ser 2.432. Tot i això, el volum és inferior al del 2023, amb 2.652, i queda lluny dels 3.549 expedients del 2022.
En total, entre el 2022 i el 2025 s’han obert 11.033 expedients sancionadors. Les infraccions més habituals tenen a veure amb la instal·lació d’elements no autoritzats, l’excés d’ocupació, la reducció greu de l’amplada de la vorera o l’activitat sense llicència.
El 2025, l’Eixample ha concentrat el nombre més alt d’expedients, amb 967, seguit de Ciutat Vella, amb 539, i Sant Martí, amb 320.
Un debat pendent de resoldre
El conflicte entre restauradors i veïns continua encallat políticament. Les iniciatives ciutadanes impulsades per la FAVB i pel Gremi de Restauració van quedar aturades abans d’arribar al plenari municipal, després de decaure a la Comissió d’Urbanisme.
El govern municipal defensa que el debat no es pot resoldre des de posicions tan enfrontades i aposta per mantenir l’ordenança actual mentre s’analitzen possibles punts d’acord. Mentrestant, la ciutat continua sumant terrasses i el dilema de fons continua obert: fins a quin punt Barcelona pot fer créixer l’activitat de bars i restaurants sense tensionar encara més l’espai públic i la convivència als barris.