El 12 de febrer, Barcelona va encendre oficialment la seva condició de Capital Mundial de l’Arquitectura 2026. La ciutat ha deixat de ser un escenari per convertir-se en un gran laboratori a cel obert. L’objectiu inicial era ambiciós: apropar l’arquitectura a públics, barris i territoris diversos, trencant la idea que aquesta disciplina pertany exclusivament als despatxos professionals o als grans museus. A dia d’avui, les dades confirmen que el repte s’ha superat amb escreix. Amb més de 100.000 participants directes i una repercussió mediàtica que ha arribat a 274.000 telespectadors a través de diversos mitjans, la capital ha demostrat que parlar de pedra, formigó, estructures i espai públic és, en realitat, parlar de com vivim.
Aquest èxit de participació no és casualitat, sinó el resultat d’una estratègia deliberada de descentralització. Fins a finals de juny, s’han desplegat 910 activitats repartides en 295 espais diferents. I la clau resideix en la paraula "repartides": si bé Ciutat Vella ha concentrat el nombre més alt d’actes (185), l’Eixample (136) i Sants-Montjuïc (146) no s’han quedat enrere, i districtes com Sant Martí han acollit 124 propostes. A més, el programa ha traspassat les fronteres administratives de la ciutat amb 64 activitats en 35 espais d’altres punts del territori, consolidant una visió metropolitana del fet arquitectònic.
L’arquitectura a l’abast de tothom
Una de les victòries més silencioses, però més transcendents, d’aquesta capitalitat ha estat la seva capacitat per sembrar llavor entre les noves generacions. El programa ha inclòs fins a 411 accions educatives que han arribat directament a 11.000 alumnes d’escoles i instituts. Al mateix temps que s’han visitat edificis emblemàtics, també s’ha ensenyat als i les alumnes a llegir la ciutat, a entendre per què un carrer és més habitable que un altre o com els materials de construcció afecten la seva salut i el seu entorn.
Aquesta voluntat pedagògica es complementa amb una oferta cultural extremadament diversa. Les 910 activitats registrades no són només conferències acadèmiques. S’han articulat 270 rutes urbanes, 123 tallers pràctics, 78 visites guiades i 65 propostes de cultura contemporània que han fusionat l’arquitectura amb les arts escèniques, la música o la gastronomia. L’arquitectura ha sortit al carrer, literalment, convertint places, centres cívics i fins i tot antigues fàbriques en espais de reflexió col·lectiva.
El món a Barcelona: el Congrés UIA i la Casa de l’Arquitectura
Si la ciutadania ha estat la protagonista local, el juliol de 2026 ha marcat el moment en què Barcelona s’ha convertit en el centre de gravetat de la professió a nivell global. El Congrés Mundial d’Arquitectes de la Unió Internacional d’Arquitectes (UIA) va superar totes les expectatives, reunint més de 10.000 participants procedents de 130 països. Durant cinc dies, espais com les Tres Xemeneies, el CCIB, el DHub, la Sagrada Família i Montjuïc es van transformar en un fòrum internacional on l’emergència climàtica, l’accés a l’habitatge i la sostenibilitat no van ser només paraules boniques, sinó l’eix central de debats urgents.
La cloenda d’aquest esdeveniment va donar lloc a la "Declaració de Barcelona", un manifest que els responsables de l’esdeveniment han definit com el "llegat intel·lectual principal" de la cimera. Aquest document es va concebre com un full de ruta per a la professió, tot recollint el compromís dels arquitectes d’arreu del món per transformar l’entorn construït des de la justícia i el bé comú, i amb la idea que serveixi de guia per als grups de treball de la UIA fins al proper congrés.
El cor físic i simbòlic d’aquesta efervescència ha estat la Casa de l’Arquitectura de Barcelona. Ubicada a l’emblemàtic edifici de l’antiga Editorial Gustavo Gili, a l’Eixample Esquerre, aquest espai ja ha registrat més de 30.000 visites. Actualment, acull dues exposicions interrelacionades: "Barcelona 2035. Una ciutat per viure-hi" i "Barcelona = (Diversitat + Intensitat) x Complexitat". Però l’autèntica joia de la corona és la gran maqueta del Pla de Barcelona 2026-2035. Amb 84 metres quadrats de superfície i formada per 1.204 peces modulars fabricades mitjançant impressió digital, aquesta eina permet als visitants comprendre i projectar el desenvolupament futur de la ciutat d’una manera tangible i gairebé lúdica.
La recta final: de les botigues a les mitgeres, fins a Santa Llúcia
La capitalitat no s’atura. Fins al 13 de desembre, dia de Santa Llúcia, en què Barcelona passarà oficialment el relleu a Pequín (seu de l’esdeveniment el 2029), el programa continuarà desplegant-se amb una creativitat que busca sorprendre el veïnat. Cada mes, un districte diferent assumirà el protagonisme amb una seu específica.
Al setembre, el torn és per a Sarrià-Sant Gervasi, amb el Dipòsit del Rei Martí com a epicentre. S’hi inauguraran exposicions clau com la que repassa el paper de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB-UPC) en la definició de la vida quotidiana des de 1875, i una altra al Centre Cívic Casa Groga sobre el "dret a la ciutat" als barris de muntanya, abordant problemàtiques reals de mobilitat i habitatge.
L’octubre portarà l’activitat a Sant Andreu, amb el Canòdrom com a seu. El dia 5, coincidint amb el Dia Mundial de l’Arquitectura, la ciutat viurà una acció col·lectiva molt visual: els "Aparadors d’Arquitectura". Diferents comerços, mercats i eixos comercials exposaran maquetes cedides per despatxos professionals, portant la disciplina a la vida quotidiana del vianant. A més, l’esperat Open House 48 h (24 i 25 d’octubre) obrirà les portes d’edificis que habitualment romanen tancats al públic.
El novembre serà el mes de Gràcia, amb la Casa de la Vila com a espai oficial. La programació trascendirà la pròpia capitalitat amb dues exposicions de pes: "Picasso: l’arquitecte", al Museu Picasso, que explora la relació del pintor amb l’espai des del cubisme; i "Jujol, una arquitectura en obres", al MNAC, la primera gran mostra sobre l’arquitecte tarragoní des que la seva família va llegar el seu fons documental. També s’hi sumarà "La Casa Immersiva", un circuit sensorial sobre benestar i eficiència energètica organitzat pel CATEB.
Finalment, al desembre, Ciutat Vella tancarà el recorregut des d’El Born. El colofó serà l’exposició "De mitgeres a façanes. Un llegat per a la ciutat", que presentarà els resultats d’un concurs internacional d’idees per transformar deu mitgeres cegues de Barcelona (una per cada districte) en façanes plenes de vida i color.
Quan arribi el 13 de desembre i la flama simbòlica viatgi cap a Pequín, Barcelona tancarà 10 mesos d’actes que hauran deixat un llegat molt valuós: una ciutadania més crítica, més informada i més compromesa amb l’espai que habita. Perquè, al cap i a la fi, la millor arquitectura no és la que es mira, sinó la que es viu.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat