Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Barcelona acull el 19, 20 i 21 d'octubre els actes centrals de la Time Use Week 2026 (TUW), la Setmana dels Horaris i el Temps, que enguany celebra la seva tretzena edició sota el títol “Acceleració social i dret al temps: polítiques per al benestar sostenible”. Les entitats coorganitzadores de la TUW són la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la Time Use Initiative (TUI).
La Time Use Week (TUW) és l’únic esdeveniment internacional, amb seu a Barcelona i Catalunya, que promou el coneixement, el debat i l’intercanvi de bones pràctiques en polítiques del temps per avançar cap a una organització social del temps més saludable, justa, igualitària i sostenible.
Vivim en una societat marcada per un ritme de canvi i d’activitat cada vegada més accelerat. Tot i disposar de més eines tecnològiques i de la intel·ligència artificial per fer més coses en menys temps, això no significa necessàriament que disposem de més temps propi. L’acceleració no s’ha d’entendre com una característica o una elecció individual, sinó com una tendència de les societats modernes: el context ens empeny a fer més coses, més ràpidament i en menys temps.
Tot i que aquesta acceleració sovint s’associa amb l’eficiència i el progrés, també pot generar una sensació persistent de manca de temps i esgotament, dificultats per desconnectar i la sensació de no arribar a tot. Tot plegat afecta el benestar i la manera com organitzem els diferents temps de la nostra vida. Per això, aquest fenomen està estretament relacionat amb la pobresa de temps i té conseqüències directes sobre la salut física i mental de les persones, les desigualtats socials i de gènere, la qualitat de les cures, la participació democràtica i la productivitat i sostenibilitat de les organitzacions.
Algunes dades que ajuden a contextualitzar el fenomen sorgeixen de la campanya MyTimeMatters i de l’Enquesta Catalana dels Usos del Temps. En destaquen les següents:
- El 54% del nostre país té dificultats per conciliar la vida laboral, personal i familiar (56% dones i 52% homes).
- El 77 % de les persones treballadores al nostre país declara treballar a gran velocitat i amb terminis ajustats.
- El 32% de les dones i el 25% dels homes pateixen pobresa de temps: gairebé una de cada tres dones i un de cada quatre homes. Entre les persones amb fills i filles, els percentatges augmenten fins al 38% de les dones i el 32% dels homes: gairebé quatre de cada deu dones i un de cada tres homes.
- Un 16 % de la població europea declara que no participa en activitats cíviques o democràtiques simplement perquè no té temps.
- Un 54 % dels joves europeus dedica al voltant de 6 hores diàries a l’ús de pantalles amb finalitats de lleure.
La reflexió que volen plantejar les organitzacions que coorganitzen la Time Use Week és que, quan s’espera que tot passi cada vegada més de pressa, els temps que sostenen la vida —el descans, les cures, la reflexió, la participació i les relacions— sovint es debiliten o esdevenen invisibles, quan són més necessaris que mai.
Des del moviment slow, popularitzat per Carl Honoré, fins a les anàlisis de Byung-Chul Han i Kate Raworth, diferents perspectives han qüestionat les conseqüències d’una vida hiperaccelerada. Aquest debat també serà present a la Time Use Week 2026 a través de mirades com la de la sociòloga Judy Wajcman, que analitza com la tecnologia recalibra el nostre temps, especialment des d’una perspectiva de gènere; les propostes de Gabriel Ginebra, que des del slow management qüestiona la cultura de la urgència i planteja formes més sostenibles d’organitzar el temps de treball; i l’anàlisi de Joan Costa-Font, que aborda la relació entre els ritmes de vida, la salut i el benestar.
També hi participa Alexandra Laudo, que ha treballat al voltant de la construcció social del temps i que recentment ha dialogat amb Hartmut Rosa sobre l’acceleració i la nostra relació amb el present. En conjunt, aquestes perspectives conviden a repensar l’impacte d’aquesta acceleració i la necessitat de buscar solucions més sostenibles i respectuoses amb el temps de les persones.
Per abordar aquesta qüestió, la Time Use Week 2026 es proposa quatre preguntes clau:
- Com ha evolucionat el ritme amb què fem les coses durant els darrers 50 anys, i quin impacte ha tingut en l’economia, el benestar, les desigualtats socials i de gènere, i la democràcia? Quin paper estan jugant la digitalització i la intel·ligència artificial?
- Què ens diuen les dades de les últimes enquestes d'usos del temps a Catalunya i al món, i com podem utilitzar-les per orientar les polítiques públiques?
- Quins usos del temps té sentit accelerar i quins àmbits convindria fer a un ritme més pausat?
- Quines solucions es poden proposar des de l’administració pública, la societat civil i les empreses per reduir els impactes negatius de l’acceleració i potenciar-ne els positius?
Aquestes reflexions guien els debats, les converses i els tallers dels actes centrals de la Time Use Week, que han començat avui a l’Espai Francesca Bonnemaison de Barcelona.
Persones expertes d’arreu del món hi aportaran diferents perspectives, juntament amb experiències d’empreses i organitzacions que han implementat polítiques del temps, per connectar el debat i la recerca amb solucions aplicables.
Èmfasi en la cerca de solucions aplicables per part d’institucions, empreses i ciutadania
La Time Use Week 2026 abordarà l’acceleració social amb l’ambició d’identificar camins i accions per avançar cap a una societat que garanteixi un benestar sostenible per a tothom, i vol fer-ho connectant teoria, dades i pràctica.
Per això, les taules rodones centrals d'avui abordaran les solucions que es poden impulsar des de diferents àmbits: des de les ciutats, amb Pilar Conesa, comissària de l’Smart City Expo World Congress; des de les institucions públiques, amb les aportacions tant de persones expertes com de responsables de la implementació de polítiques públiques; i des de l’empresa, amb la intervenció de Gabriel Ginebra, expert en slow management.
La jornada acabarà amb tallers pràctics per adquirir recursos i coneixements que permetin passar a l’acció: un d’adreçat a empreses i organitzacions que vulguin transformar la seva manera de treballar, i un altre a administracions públiques que vulguin començar a implementar polítiques del temps.
Catalunya, un territori pioner on s’ha reduït la bretxa de gènere, tot i que encara persisteixen desigualtats significatives.
Catalunya s’ha posicionat històricament com un territori de referència en polítiques de benestar, conciliació i usos del temps. Barcelona va ser Capital Mundial de les Polítiques del Temps el 2022-2023 i, el 2026, Sant Boi de Llobregat exerceix aquesta capitalitat. Tot i els avenços assolits, continua existint un malestar estructural amb el temps, que afecta de manera desigual la població (especialment les dones) i que té conseqüències sobre la igualtat, la salut, la qualitat de vida, la participació social i democràtica i la cohesió social.
En aquest marc, les noves dades de l’Enquesta d’ús del temps de Catalunya 2024 mostren una reducció de les bretxes de gènere, tot i que persisteixen desigualtats significatives: les dones continuen dedicant 1 hora i 13 minuts més al dia que els homes a la llar i les cures i, per tant, disposen de 33 minuts menys d’oci al dia. A més, un 56 % de les dones planifica sola les tasques de la llar i de cura de la família, davant d’un 16 % dels homes.
Les dades també mostren com ha canviat, durant les darreres dues dècades, la manera com distribuïm les 24 hores del dia. En comparació amb 2002-2003, dediquem menys temps al treball remunerat i a les tasques de la llar i de cura, disposem de més temps d’oci i mantenim pràcticament estable el temps de son. En concret, el temps dedicat al treball remunerat s’ha reduït, de mitjana, en 26 minuts al dia; el destinat a la llar i les cures, en 24 minuts; mentre que el temps d’oci ha augmentat en 29 minuts.
El 21 d’octubre, a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la jornada dels actes centrals de la TUW se centrarà en la recerca sobre els usos del temps, la generació i l’anàlisi de dades i la seva transferència al conjunt de la societat i a les polítiques públiques.
La Time Use Week 2026 amplia el seu abast a Catalunya i més enllà
Enguany, la TUW amplia l’abast dels seus actes paral·lels, amb més de 70 activitats previstes, especialment arreu del territori català i, per primera vegada, també a Europa i Llatinoamèrica. L’objectiu és que el debat, la reflexió i l’experimentació sobre una nova organització dels usos del temps —més saludable, equitativa, eficient i sostenible— arribin a més territoris, des del Montsià fins a Lleida i Girona.
Destaca especialment la gran varietat d’actes previstos: xerrades, debats, cinefòrums, propostes artístiques i accions concretes de canvi dins de les organitzacions. Així mateix, els actes s’estenen per tot Catalunya, fent que la Time Use Week 2026 estigui per tot el territori. A més, per primera vegada, se celebren diversos actes paral·lels de caràcter internacional, amb activitats previstes en països d’Europa i Llatinoamèrica, com França, els Països Baixos o l’Argentina. Altres iniciatives internacionals es trobaran a Barcelona durant la TUW, com el projecte europeu WINWIN, que hi celebrarà una trobada de persones expertes a la ciutat.
Per continuar fomentant la cooperació i l’aprenentatge mutu entre ciutats i regions interessades en les polítiques del temps, el 20 d’octubre se celebrarà a Barcelona l’Assemblea General de la Local and Regional Time Network, en el marc de la Time Use Week 2026. La trobada servirà per actualitzar compromisos, impulsar el pla de treball de la Xarxa per al 2027 i donar continuïtat al projecte europeu Time4All 2.0, que té precisament com a objectiu reforçar la cooperació i l’intercanvi de bones pràctiques entre governs locals i regionals en matèria de polítiques del temps.
Actualment, la Xarxa està formada per més de 50 ciutats, metròpolis i regions d’Europa, Amèrica i Àsia, que representen més de 90 milions de persones, compromeses amb la reorganització del temps i amb l’impuls del dret al temps. Destaquen ciutats com Barcelona, Milà, Bogotà, Buenos Aires, Umeå i Sosnowiec, i institucions tant supralocals com regionals, tals com Catalunya, la Diputació de Barcelona i l’Àrea Metropolitana de Barcelona. A més a més, ciutats com Quito i regions i institucions com Gates Foundation o ONU Dones, viatjaran a Catalunya durant la TUW per aprendre més de la Xarxa i dels programes i serveis que tenen les institucions catalanes en polítiques de temps.
