Resum dels temes més destacats del 2022 a l’àrea metropolitana de Barcelona

L'ingrés de Bustos a presó, els abusos a La Salle, les causes de Colau i Marín o el cas Jubany marquen el curs judicial

temps lectura-Temps de lectura: 7 minuts
Alguns dels ocupants de la nau del carrer Progrés de Badalona abandonen voluntàriament l'espai, el 13 de gener de 2022. (Horitzontal)

El dret a l’habitatge ha estat protagonista a l’àrea metropolitana de Barcelona aquest 2022. L’any arrencava amb la mort d’una parella en una barraca a Montcada i Reixac i el polèmic desallotjament de la nau del carrer Progrés, a Badalona. I en la majoria de grans ciutats, les dades d’ocupació de locals i habitatges han estat una de les principals preocupacions dels ajuntaments, que han pressionat a totes les administracions supramunicipals per reclamar eines per lluitar contra el fenomen. Entretant, a l’entorn del Besòs es comencen a fer les primeres passes per impulsar el futur ‘hub’ tecnològic de les Tres Xemeneies, una peça clau per al rellançament de l’àmbit metropolità, tant des del punt de vista social com econòmic.

 

10 de gener Una parella mor per intoxicació de monòxid de carboni en una barraca a la llera del riu Besòs, a Montcada i Reixac. El cas fa encendre les alarmes al Govern, que impulsa la realització d’una diagnosi sobre el barraquisme a la zona i que s’allargarà també durant el pròxim any. Les situacions d’infrahabitatge també són protagonista a la veïna Badalona, on el 13 de gener els Mossos d’Esquadra van desallotjar la nau del carrer Progrés, on malvivien un centenar de persones, algunes provinent de la nau del Gorg, incendiada l’any anterior. Després d’uns dies al carrer, les persones que vien a la nau s’acaben reubicant en altres espais buits de la ciutat.

12 de gener L’exalcalde de Sabadell, Manuel Bustos, entra a presó, condemnat a tres anys per tràfic d’influències per la retirada de multes a familiars en el marc del cas Mercuri. Dos mesos més tard, però, la direcció general d’Assumptes Penitenciaris li concedeix el tercer grau. Fiscalia recorre la decisió a l’abril en considerar que se li ha concedit massa aviat per la tipologia de delictes que se li atribueixen i, a l’agost, el jutge de vigilància penitenciària li acaba retirant el tercer grau.

19 de gener La Generalitat s’integra al Consorci del Besòs per impulsar l’entorn de les Tres Xemeneies i el ‘hub’ tecnològic Catalunya Media City projectat en aquest àmbit i que vol ser una realitat el 2030. A nivell de tramitació, els ajuntaments de Sant Adrià de Besòs i Badalona aproven al setembre el Pla Director Urbanístic (PDU) del sector, que rep el vist-i-plau de la Comissió Territorial d’Urbanisme a l’octubre. A més de la construcció de la infraestructura tecnològica, el planejament preveu la construcció a la zona de 1.783 nous habitatges. També en aquest entorn, a l’octubre arriba al ‘port digital’ Barcelona Cable Landing Station el primer cable submarí de fibra òptica.

27 de gener L’escriptor Alejandro Palomas denuncia que un germà de La Salle de Premià de Mar el va agredir sexualment quan era un nen, als anys 70. Després del seu pas endavant, diversos exalumnes del mateix centre, així com de La Salle de Montcada i Reixac, també denuncien abusos per part del religiós Jesús Linares. Al febrer el cas de Palomas acaba arxivat perquè es tracta de fets prescrits, anteriors a 1980, però la investigació contra Linares segueix viva perquè hi ha almenys una denúncia per uns fets no prescrits. A l’octubre, però, el religiós mor i la via penal queda definitivament tancada. També al desembre els Mossos detenen el tenor Albert Deprius per abusos a una menor, alumna seva, fa més de deu anys. El cas s’investiga als Jutjats d’Arenys de Mar.

29 de gener El tret d’un caçador durant una batuda a Argentona deixa ferit de gravetat un ciclista, que acaba en caira de rodes de per vida. La família i l’entorn del ciclista denuncien la desprotecció al bosc que suposa l’actual llei de caça, redactada el 1970. Arrel d’aquest cas, el Govern inicia el tràmits per modificar el text i intenta introduir també mesures per fer més segures les batudes de la següent temporada. La Generalitat demana als caçadors que comuniquin les batudes, però l’exigència posa en peu de guerra al sector. Finalment s’arriba a un acord de mínims i només es comunicaran les batudes que es facin en espais públics, però no les dels espais privats amb acord de la propietat. Els boscos privats són el 80% del total.

4 de març L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, declara com a investigada per presumptes irregularitats en la concessió de subvencions. L’origen és una querella de l’entitat Associació per la Transparència i la Qualitat Democràtica. Colau insinua que al darrere hi ha Agbar i immobiliàries hi estan al darrere. El jutjat arxiva la causa l’1 de juliol però es torna a reobrir el 4 de novembre.

7 de març Comencen les obres per connectar el tramvia per la Diagonal. En una primera fase es treballa en el tram entre la plaça de les Glòries i el carrer Girona, amb la creació de tres noves parades i un intercanviador. Es preveu que aquesta connexió entri en funcionament a principis del 2024. L’Ajuntament de Barcelona i l’ATM han tret aquest any també a licitació la redacció del projecte executiu de la segona fase de la connexió del tramvia, entre Verdaguer i Francesc Macià.

7 de març Entra en vigor el nou contracte de neteja a Barcelona després dels retrets per la brutícia a la ciutat. Però, mesos més tard, la percepció continua i el propi govern municipal admet que el desplegament del nou contracte ha tingut alguns desajustos, amb retards en l’arribada de la maquinària contractada. L’alcaldessa, Ada Colau, defensa que la ciutat està neta, mentre que el seu primer tinent d’alcaldia, el socialista Jaume Collboni, admet un problema de neteja, demana disculpes i espera que la situació se solucioni amb el nou contracte.

3 d’abril El túnel de Glòries entra en funcionament en sentit Llobregat, d’entrada a la ciutat, i acaben anys d’obres a la zona. Ho fa un cap de setmana però l’Ajuntament de Barcelona ja adverteix que en els primers dies laborables hi haurà més cues per entrar a la ciutat. Les prediccions es compleixen, però el consistori defensa que les retencions són només en hora punta i que el que cal és invertir en transport públic.

22 d’abril El jutge que instrueix el cas de l’assassinat d’Helena Jubany, l’any 2001, cita a declarar un nou investigat, Xavi Jiménez, amic de la víctima, a qui una prova cal·ligràfica del Cos Nacional de Policia assenyala com a autor dels anònims que va rebre la jove bibliotecària abans de ser assassinada. Per fer avançar el cas, el jutge demana, entre d’altres, repetir les proves d’ADN trobades a l’escena del crim per comparar-les amb les de Jiménez. El resultats conclouen que les restes trobades a la roba de la víctima són efectivament d’un home, però no pas de Jiménez. Ara s’està a l’espera de comparar les mostres de l’hisop vaginal de Jubany amb el mateix Jiménez.

27 d’abril L’Associació de Municipis de l’Arc Metropolità inicia una campanya per reclamar a les administracions supramunicipals eines per combatre l’ocupació il·legal d’immobles. Després de la seva constitució, a finals de 2021, l’entitat escull l’habitatge com a primer cavall de batalla. La reclamació arriba l’octubre al Congrés dels Diputats, on les principals ciutats metropolitanes reclamen habilitar els jutges per tal que puguin ordenar desallotjaments exprés en un màxim de 48 hores si els ocupes no aporten cap documentació que legitimi la seva estada a l’immoble. En paral·lel, el ‘lobby’ municipalista acorda amb l’Estat i la Generalitat la construcció de 1.500 pisos de lloguer social a les ciutats de l’Arc Metropolità.

11 de maig El departament d’Educació anuncia la integració de l’Acadèmia Cultura, del barri de la Torrassa de l’Hospitalet, a la xarxa pública. Ajuntament i comunitat educativa tenien pràcticament coll avall el tancament del centre, després de mesos de mobilitzacions i de diverses negatives del Govern per assumir la titularitat del centre. Finalment, però, un acord in extremis permet mantenir viu el projecte. Al setembre, el nou curs s’inicia als mòduls prefabricats de l’antiga escola Ernest Lluch, que ara passa a ser l’Institut Escola Maria Miret. Les famílies reclamen ara a Educació que canviï el nom del centre pel de Nova Cultura.

16 de maig Un tren de mercaderies descarrila i topa contra un comboi de passatgers de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), a tocar de l’estació de Sant Boi de Llobregat. En l’impacte el maquinista mor i una vuitantena de persones resulten ferides. L’accident té efectes en la circulació de trens, que queda afectada durant tres dies, fins que s’aconsegueix retirar els combois accidentats. La investigació conclou, al juliol, que el tren de mercaderies superava la velocitat permesa en aquell tram, que era de 30 km/h. Un altre accident ferroviari és protagonista al desembre a l’estació de Rodalies de Montcada i Reixac. En aquesta ocasió, l’encalç de dos trens provoca més de 150 ferits per policontusions. Govern i Ajuntament en fan responsable l’estat de la xarxa de Rodalies en l’enèsima enganxada per la gestió ferroviària a Catalunya.

16 de juny La Generalitat presenta el projecte d’ampliació de les Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) del delta del Llobregat. Es vol més que doblar la superfície protegida, passant de les 935 a les 2.372 hectàrees. El projecte es pretén donar resposta a les reclamacions d’Europa, que instava a reforçar la protecció del delta, i en paral·lel el Govern es compromet a invertir prop de 50 milions d’euros fins el 2026 per promoure i impulsar l’agricultura del Parc Agrari. Tot i això, pagesos, empreses i ajuntaments del delta, com Gavà, Viladecans o Sant Boi rebutgen l’ampliació perquè entenen que hipotecaria la pagesia i l’activitat econòmica. A la Generalitat hi arriba una allau d’al·legacions.

12 de juliol El jutjat arxiva la causa contra l’alcaldessa de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, per les suposades irregularitats comptables al Consell Esportiu. La jutgessa entén que Marín sempre va actuar d’acord amb el seu càrrec després que el llavors regidor socialista Jaume Graells li alertés de possibles irregularitats a l’ens. La causa segueix ara contra els exregidors del PSC Cristian Alcáraz i Cristóbal Plaza, per als que la fiscalia demana quatre anys i mig de presó per un presumpte desviament de fons. S’investiga si Alcázar va maniobrar per simular l’acomiadament de Plaza com a director del Consell Esportiu i així pogués cobrar una indemnització. Es dona la circumstància que poc després Plaza va ser contractat com a assessor del PSC i, posteriorment, va ser regidor. Al febrer també s’havien fet detencions a l’Ajuntament de Cornellà en relació a aquest cas, però totes les causes van acabar arxivades.

21 d’agost Un conductor drogat atropella un grup del Club Ciclista Rubí a la C-243c, a Castellbisbal, provocant la mort de dos dels ciclistes, dos homes de 66 i 72 anys. L’homicida, que va fugir del lloc, va ser detingut el mateix dia i dos dies després la jutgessa de Rubí va ordenar el seu ingrés a presó, entenent que l’atropellament havia estat intencionat. El cas fa reobrir el debat sobre les condicions de seguretat dels ciclistes a les carreteres, que es tradueix en controls puntuals a les carreteres a les vies més concorregudes per ciclistes els caps de setmana.

30 de setembre La inseguretat és el principal problema dels barcelonins, com ho demostra el Baròmetre de l’Ajuntament de Barcelona i també l’Enquesta de Serveis Municipals del 2022. Vídeos de baralles es fan virals a les xarxes i alimenten el debat sobre la seguretat a la ciutat, però el govern municipal esgrimeix les dades objectives, que demostren que els delictes han baixat. En concret, a l’estiu ho van fer un 12% respecte al 2019, abans de la pandèmia. Tant Guàrdia Urbana com els Mossos d’Esquadra han reforçat els seus efectius.

19 d’octubre L’Ajuntament de Premià de Dalt anuncia la contractació de la polèmica empresa Desokupa per assessorar la Policia Local en casos d’ocupacions mafioses. Les direccions de Junts i el PSC, que govern plegats al municipi, es desmarquen de la mesura. La pressió interna i externa obliga les parts a desfer el contracte només cinc dies més tard. Tot i això, Desokupa s’ofereix a oferir el servei e manera gratuïta si el consistori ho requereix. El rebuig a la mesura es trasllada també al ple municipal, on activistes de la Xarxa d’Habitatge del Baix Maresme obliguen a suspendre la sessió del mes d’octubre.