Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
La Comissió territorial d’urbanisme de l’Àmbit Metropolità de Barcelona ha donat llum verda avui al planejament que farà possible la construcció del nou Hospital del Vallès Occidental i del nou barri que s’hi desplegarà al voltant, en uns terrenys situats entre els municipis de Montcada i Reixac, Cerdanyola del Vallès i Ripollet. El Pla Parcial Urbanístic (PPU), promogut per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), també preveu la conversió de l’antiga N-150 en una avinguda metropolitana.
Segons ha explicat la consellera Sílvia Paneque, el document “es dibuixa un sector destinat a acollir el nou hospital comarcal, nous habitatges, activitat econòmica complementària i una xarxa d’espais públics vertebradors; en definitiva, un nou barri viu i amb tots els serveis necessaris”.
Un àmbit de 108.184 m² entre infraestructures
El sector que s’ha delimitat suma una superfície total de 108.184 m². D’aquesta extensió, 60.278 m² corresponen a Montcada i Reixac, 23.255 m² a Cerdanyola del Vallès i 24.681 m² a Ripollet. Queden fora del perimetre els habitatges SIVIS.
Els sòls es reparteixen a banda i banda de l’antiga carretera N-150, entre el marge dret del riu Sec, la línia ferroviària de Rodalies i el nus de la C-58. La concentració d’infraestructures ha deixat un espai molt fragmentat i poc connectat amb els teixits urbans més propers, com els barris de la Carretera de Barcelona, les Fontetes i el Turonet, a Cerdanyola del Vallès, i Terra Nostra, a Montcada i Reixac.
La zona ja havia estat delimitada per una modificació del Pla General Metropolità (PGM), aprovada definitivament per la Comissió de Territori de Catalunya el passat mes de març. El PPU validat ara desplega aquell marc i concreta l’ordenació detallada del sector, la distribució dels sistemes públics, les condicions d’edificació i els criteris de gestió i execució.
La major part del sector serà espai públic
El pla reserva el 75% de la superfície total a sistemes públics. Dins d’aquest percentatge, un 26% correspon al nou sistema viari, un 24% a espais lliures, un 22% a equipaments comunitaris i un 3% a protecció de sistemes. La reserva per a equipaments inclou tant els terrenys del futur Hospital del Vallès com els nous equipaments locals vinculats al barri.
La part edificable representa el 25% del conjunt i incorpora habitatge lliure, habitatge protegit, activitats compatibles en planta baixa i sòl reservat específicament per a activitat econòmica. El planejament fixa un màxim de 752 habitatges: fins a 403 seran protegits, la meitat de lloguer, i 349 seran lliures. A més, com a mínim el 20% del sostre total s’haurà de destinar a usos diferents de l’habitatge, amb l’objectiu de garantir la barreja funcional del nou barri.
En la pràctica, l’ordenació manté els criteris ja previstos en la modificació del PGM i reforça el pes dels espais públics, especialment la xarxa de vials associada a la futura avinguda metropolitana, els espais oberts i els equipaments.
Tres eixos per ordenar la transformació
El PPU es fonamenta en tres eixos principals. El primer és la futura avinguda metropolitana, concebuda com a peça central de la mobilitat sostenible. Tindrà una secció mínima de 30 metres d’amplada i incorporarà transport públic, carrils bici i recorreguts per a vianants. També preveu una seqüència de places i espais públics que concentraran els punts d’activitat urbana.
El segon eix és la presència de franges vegetals i sòl permeable disposades transversalment a l’avinguda metropolitana, juntament amb la implantació de sistemes urbans de drenatge sostenible.
El tercer consisteix en un teixit edificat mixt, amb combinació d’habitatge lliure, habitatge protegit, equipaments i usos terciaris, pensat per generar vida urbana, cohesió social i continuïtat amb els barris veïns.
Façana urbana, verd i mobilitat interna
Els sòls edificables s’organitzaran als dos costats de l’avinguda. La primera línia d’edificis que hi dona front tindrà una alineació contínua però variable, amb porxos, retranquejos puntuals i volums de planta baixa més sis plantes com a alçada predominant. En una segona franja s’hi situaran edificacions més baixes, de planta baixa més tres o quatre plantes, ordenades entorn d’espais comunitaris i cinturons verds que arriben fins al límit ferroviari.
Els usos comercials i terciaris se situaran sobretot a les cantonades, a les places principals i als àmbits més pròxims a l’hospital i a la Via de Cornisa, amb la voluntat de reforçar la intensitat de l’espai públic i afavorir la combinació d’usos.
Pel que fa als espais lliures, estaran formats per parcs de vora associats al riu Sec i a les infraestructures viàries, dues places principals lligades als equipaments locals i una xarxa de corredors verds transversals que connectaran els diversos àmbits del sector. Més enllà de l’avinguda metropolitana, la mobilitat interna s’articularà a través de vials de caràcter cívic, que concentraran els accessos rodat a les parcel·les i reduiran la presència del vehicle privat dins l’estructura urbana principal.
Perspectiva de gènere i urbanisme inclusiu
El planejament incorpora també una atenció específica a la perspectiva de gènere i a l’urbanisme inclusiu. Entre les mesures previstes hi ha la millora de la il·luminació i de la visibilitat dels recorreguts, l’accessibilitat universal dels espais públics, la incorporació d’àrees de descans, la vigilància informal derivada de la barreja d’usos i l’impuls dels desplaçaments a peu, en bicicleta i en transport públic. El document també posa el focus en les necessitats relacionades amb les tasques de cura i amb la vida quotidiana.
Les càrregues externes que haurà d’assumir el desenvolupament
El pla també concreta les càrregues externes d’urbanització que s’hauran d’executar durant el desenvolupament del sector:
- Construcció d'una passarel·la sobre la línia R4 de Rodalies.
- Execució de la vorera de l'avinguda metropolitana en continuïtat amb el municipi de Montcada i Reixac.
- Execució de la vorera de l'avinguda metropolitana en continuïtat amb els teixits de Cerdanyola del Vallès.
- Millora de l'accessibilitat de vianants sota la infraestructura ferroviària al carrer dels Reis.
- Execució dels ramals de connexió amb la C-58 previstos en l'ordenació
El cost estimat d’aquestes obres, així com de la urbanització interna i de les despeses associades al desenvolupament, supera els 19 MEUR. La iniciativa és pública i recau en l’Àrea Metropolitana de Barcelona com a administració actuant. El termini d’execució previst és de 10 anys, comptats un cop finalitzi la tramitació dels instruments de gestió urbanística que siguin necessaris.
