El III Simposi d’Aprenentatge Servei i Servei Comunitari Ambiental, celebrat el dijous 3 de juliol al Centre Cultural de Bellvitge-Gornal de l’Hospitalet de Llobregat, va aplegar prop de 200 persones i va acollir la presentació d’una cinquantena d’experiències, diverses de les quals impulsades per la Xarxa de Parcs Naturals i l’Àrea d’Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona.
Amb el lema Aprenem, ens comprometem. Transformem?, el Simposi va posar el focus en la visibilització, l’exploració i l’avaluació de l’impacte de l’aprenentatge servei (APS) tant en els diferents agents implicats com en l’entorn. L’APS és una proposta educativa innovadora que combina processos d’aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte, en què els participants es formen tot treballant sobre necessitats reals amb l’objectiu de millorar l’entorn.
Consolidat com una plataforma de reivindicació dels projectes d’APS ambiental com a eina educativa i de transformació social, el Simposi també va esdevenir un espai de trobada, intercanvi i col·laboració entre entitats, centres educatius i ens locals. Aquesta tercera edició es va centrar en reflexionar i avaluar si l’APS genera canvis significatius en la comunitat educativa i el seu entorn, amb una mirada polièdrica i amb èmfasi especial en l’experiència de l’alumnat.
L’informe de conclusions destaca els efectes positius dels projectes d’APS ambientals en infants i adolescents, tant per l’aprenentatge significatiu i vivencial que aporten com pel desenvolupament de competències, creixement personal, salut i benestar. També es remarca la seva contribució en la transmissió de valors i actituds, i en el coneixement del territori i de l’entorn natural. A més, els APS milloren la qualitat educativa, afavoreixen les sortides escolars, transformen i cohesionen els centres, connecten l’entorn, fomenten el treball en xarxa i afavoreixen el desenvolupament professional del professorat.
Pel que fa a entitats i institucions, els projectes n’incrementen la visibilitat i el reconeixement, i contribueixen a teixir col·laboracions i xarxes de treball, alhora que sensibilitzen i generen impacte en la població. En el cas de la ciutadania i la comunitat, els beneficis se centren en la conscienciació, la participació activa, la cohesió social i la millora de la qualitat e vida. Tot plegat es tradueix en accions concretes de conservació i restauració amb un impacte ambiental visible i apreciable.
Presentació d’iniciatives
El simposi es va estructurar en diversos espais. A l’Espai Diàleg es va dur a terme una dinàmica participativa conduïda per Big Van Ciència, on es van exposar projectes com el servei comunitari desenvolupat al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, centrat en educació ambiental i accessibilitat als parcs naturals, a càrrec d’alumnes i professorat de l’Escola Creixen de Terrassa.
L’Espai Busco i Ofereixo va ser un punt de connexió entre centres educatius, administracions, entitats del territori i usuaris dels projectes d’APS i Serveis Comunitaris. Hi van participar 13 projectes amb impacte ambiental i social, una oportunitat per generar aliances, compartir recursos i fer créixer iniciatives transformadores.
Pel que fa a l’Espai Àgora, s’hi van presentar 34 experiències d’APS ambiental de tot Catalunya, distribuïdes en sis àmbits. Entre aquestes, l’APS Balenes i dofins a Vilanova i la Geltrú, promogut pel Centre d’Estudis del mar de Sitges de l’Oficina d’Educació i Promoció Ambiental de la Diputació de Barcelona,o les que es fan al Parc de la Serralada de Marina: ‘Vivint l’arqueologia’, de l’Institut Montserrat Miró, i Bones pràctiques a parcs i biblioteques de la serralada de Marina, amb l’ISMAB. També la iniciativa La natura com a font de salut, al Parc del Garraf, o Guilleries-Savassona a l’escola, a càrrec de tècnics de la Diputació de Barcelona.
La cloenda del Simposi va comptar amb una intervenció artística de TPK Art i Pensament Contemporani. La primera acció va ser un procés d’escriptura col·lectiva sobre tela a partir de la pregunta “Com em comprometo per a un futur sostenible?”, mentre que la segona va ser un acte poètic en què l’artista es va embolcallar amb una tela penjada d’un arbre, a mode de crisàlide.
