Un any després de la compra de la Casa Orsola, veïns i Sindicat de Llogateres celebren una “victòria”. L’operació, impulsada per l’Ajuntament de Barcelona i la fundació Hàbitat 3, va permetre aturar processos judicials i garantir la continuïtat residencial en un edifici símbol de la lluita contra l’expulsió veïnal.
Una de les veïnes, Elisenda Paños, explica que ara viuen amb més tranquil·litat després d’anys d’incertesa. “Ara, com que venim de la situació de la qual veníem, a les portes del desnonament, comparat amb els quatre anys que portàvem, una mica més tranquils hi hem estat, evidentment”, relata en declaracions a l’ACN. El seu cas era un dels procediments judicials en marxa que van quedar aturats amb la compra de la finca.
Des del consistori, la valoració és positiva. L’Ajuntament defineix l’operació com a “extraordinària” i assegura que ha servit per consolidar l’ús residencial de l’edifici. Amb els sis pisos de lloguer de temporada ja buits, el govern municipal està ultimant els tràmits per encarregar la gestió integral de la finca a Hàbitat 3. Un cop se signi el conveni aquest febrer, s’obrirà una convocatòria dels habitatges vacants a través del registre públic de sol·licitants, segons fonts municipals.
La Casa Orsola compta amb 25 habitatges, dels quals 11 van ser adquirits per l’Ajuntament i 14 per la fundació. L’adjudicació dels pisos buits es farà a través dels procediments del Consorci de l’Habitatge de Barcelona, amb rendes referenciades al règim d’HPO o a l’índex màxim de lloguer, segons el cas. Els pisos municipals seran habitatge lliure, mentre que els de l’entitat social s’aniran qualificant com a habitatges de protecció oficial a mesura que vagin quedant buits.
Actualment, hi ha 8 pisos buits a la finca, set provinents del lloguer de temporada i un per defunció de la titular. La previsió municipal és que els habitatges municipals surtin a un preu inferior al de referència de la zona, prenent com a base el que ja paguen els veïns actuals. Paral·lelament, s’està treballant en la divisió horitzontal de la finca, un procés que l’Ajuntament admet que és “tècnicament complex”.
Mentrestant, el Sindicat de Llogateres alerta que la problemàtica de l’habitatge continua oberta. La seva portaveu, Carme Arcarazo, afirma que la Casa Orsola va ser “un punt d’inflexió” per a la ciutat. “Era la viva imatge d’uns veïns que davant l’expulsió diuen ‘no marxarem’, i no només ho farem per nosaltres, sinó per defensar Barcelona de l’especulació”, assegura. Segons el sindicat, hi ha un centenar de blocs organitzant-se a Barcelona per evitar l’expulsió dels seus veïns.
Arcarazo defensa que l’adquisició de finques és “la manera més efectiva de protegir els veïns i ampliar el parc públic” i aposta per potenciar mecanismes com la compra directa o el dret de tanteig. L’Ajuntament apunta que la nova ordenança de tanteig i retracte ofereix un marc “molt més definit” per explorar noves adquisicions conjuntes amb el sector social.
