La Comissió Informativa de Territori i Sostenibilitat, que se celebrarà el proper dilluns, votarà elevar al Ple ordinari d’abril l’acord per sol·licitar a la Generalitat que inicii la modificació del Pla director urbanístic de les àrees residencials estratègiques de l’àmbit del Vallès Occidental. La finalitat és impulsar una nova ordenació per a l’Àrea Residencial Estratègica (ARE) de la Porta Sud, que la faci viable a nivell tècnic i econòmic, desvinculant-la de la planificació i execució de les grans infraestructures de l’entorn. Aquesta proposta és fruit dels treballs previs realitzats amb el Departament de Territori de la Generalitat i amb l’Institut Català del Sòl (Incasòl).
L’ARE de la Porta Sud està situada al sud de la ciutat, entre els barris del Segle XX i la Cogullada, i es va dissenyar l’any 2009 com una de les portes d’accés a la ciutat. Suposava un creixement de la trama urbana que anava acompanyat d’una reordenació de les infraestructures viàries, ferroviàries i hidràuliques que el travessen.
Ara, 14 anys després i, d’acord amb les necessitats actuals i futures de la ciutat, l’Ajuntament vol redefinir-lo, tot mantenint l’ús residencial d’habitatge, però potenciant l’ampliació de la superfície d’espais lliures, millorant la connectivitat amb el barri del Segle XX, definint una xarxa viària d’accés a la ciutat que faciliti una mobilitat més sostenible i apostant per la renaturalització de la riera del Palau.
Una superfície de 173.816 m2
La Generalitat va impulsar les ARE a partir de l’any 2007 en diferents municipis de Catalunya, ubicant-les en zones ben comunicades i amb els serveis necessaris, per tal de facilitar la construcció d’habitatges, la meitat dels quals, com a mínim, havien de ser de protecció. Les ARE es desenvolupaven a través de Plans Directors Urbanístics, promoguts pel departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, prèvia consulta als ajuntaments del document d’objectius i propòsits generals. A Terrassa es va escollir l’ARE Porta Sud, amb una superfície de 173.816 m2 que preveia la construcció de prop d’un miler d’habitatges.
