Una agressió homòfoba taca un pregó històric del Pride Barcelona

La Guàrdia Urbana intervé ràpidament després que un individu amenaçés amb una ampolla una parella homosexual en l’acte d’obertura del Pride a la capital catalana

19 de juliol de 2026 a les 11:36h

Durant el matí de dijous, la Guàrdia Urbana de Barcelona va detenir un home acusat d'una agressió homòfoba que va tenir lloc durant el pregó inaugural del Pride Barcelona. Segons ha informat la policia local, l’individu va amenaçar amb una ampolla de vidre una parella per anar agafats de la mà i mostrar afecte públicament.

L'home els va amenaçar amb una ampolla de vidre "per ser homosexuals i anar agafats de la mà"

El president del comitè organitzador, Ferran Poca, ha detallat que el sospitós "va amenaçar amb una ampolla de vidre" a la parella "per ser homosexuals i anar agafats de la mà". Aquest episodi s'ha convertit en un dels moments més preocupants dins l’inici oficial dels actes del Pride.

Des de l’organització han condemnat fermament "qualsevol forma de violència, discriminació o delicte d'odi contra les persones LGTBIQ+" i han manifestat el seu suport als afectats. A més, han recordat que durant tota la jornada es van habilitar els anomenats Punts Liles, espais específics destinats a atendre i actuar davant qualsevol agressió o conducta LGTBIQ-fòbica.

L’agilitat en la resposta policial també ha estat reconeguda per l’organització: "Agraïm la ràpida intervenció dels agents", ha subratllat Poca.

Més de 140.000 persones participen en una marxa reivindicativa

El Pride Barcelona va reunir entre 140.000 i 275.000 assistents, segons diferents fonts, en una manifestació multitudinària sota el lema "Totes les realitats, un sol orgull". La marxa va començar a la plaça Universitat i va finalitzar al passeig Lluís Companys, on es van denunciar públicament les amenaces i agressions contra el col·lectiu LGTBIQ+, així com es van reclamar mesures per garantir-ne més visibilitat i protecció efectiva.

Ferran Poca va expressar gran inquietud per l’augment dels discursos extremistes d’extrema dreta i va refermar que davant aquestes violències cal respondre amb "més Pride, més reivindicació, més visibilitat i més celebració".

Ambient festiu però crític amb les discriminacions

L’esdeveniment es va desenvolupar en un ambient alegre però carregat de missatges reivindicatius. Hi van participar famílies completes i persones d’orígens diversos que lluïen pancartes contra l’assetjament escolar, la transfòbia i a favor de l’amor lliure. Els participants van coincidir a remarcar la necessitat contínua de lluitar per igualtat real i transmetre a les noves generacions que "no hi ha res dolent en estimar qui es vulgui".

Així mateix, es va destacar el caràcter inclusiu del certamen com a espai obert a totes les dissidències sexuals i identitàries, fomentant un entorn segur on predomini la llibertat personal i l’amor incondicional.

Manifest interseccional contra els discursos d’odi

El manifest final, llegit simultàniament per nou representants del col·lectiu LGTBIQ+, posava èmfasi en l’impacte interseccional de diverses formes de discriminació —com ara racisme o misogínia— alhora que alertava sobre el ressorgiment dels discursos d’odi i els atacs als drets ja assolits.

S’hi reclamava als poders públics mesures valentes així com un compliment efectiu legislatiu; també s’instava a tota la ciutadania a implicar-se activament per defensar aquests drets fonamentals perquè "quan es retallen els drets d'un col·lectiu, la democràcia sencera es debilita".

Avaluació política favorable però vigilant

Diversos càrrecs polítics van mostrar suport explícit al moviment durant l’acte:

  • Ernest Urtasun, ministre europeu, va fer una crida a mantenir viva la mobilització social davant possibles retrocessos legislatius; també va recordar haver participat recentment en protestes contra prohibicions similars com ara a Budapest.
  • Albert Dalmau, conseller català, reafirmà el dret universal d’estimar lliurement assegurant que Catalunya no permetrà cap retrocés social ni legal.
  • Eva Menor, consellera responsable de drets civils, declarà que "una societat que no respecta els drets universals no pot considerar-se democràtica".
  • Jaume Collboni, alcalde de Barcelona, posà èmfasi a convertir la ciutat en referent mundial pel respecte als drets individuals recordant que tot i ser festa “els drets estan permanentment amenaçats”.
  • Elisenda Alamany, activista política, reté homenatge als pioners invisibles davant l’onada reaccionària global actual.
Sobre l'autor
Ismael Lobo
Ismael Lobo García
Veure biografia
El més llegit