En una entrevista concedida al programa 'Ja m'entens' de Catalunya Ràdio, el cap de Govern, Xavier Espot, s'ha mostrat profundament sincer sobre la seva orientació sexual, explicant com va viure la confessió pública que va fer el setembre del 2023 a Ràdio Nacional. Allà va afirmar que "no haver-se amagat mai" de ser homosexual, un fet que ha reiterat en aquesta nova conversa.
Espot ha destacat que se sent satisfet perquè aquesta "confessió" hagi contribuït "a normalitzar aquesta realitat i a poder demostrar que, independentment de la teva orientació sexual i de la teva condició, pots arribar a ser cap de Govern d'Andorra i a prosperar des de la perspectiva personal". Afegint-hi: "Si aquest missatge pot calar entre els joves que tenen dubtes i ho poden passar malament, penso que és una bona cosa".
La reacció després de l'entrevista pública
Sobre les respostes rebudes després de revelar públicament la seva orientació, Espot ha comentat com un dels aspectes més sorprenents fou el fet que alguns opinessin que no calia fer-li aquella pregunta perquè podia posar-lo en una situació incòmoda o obligar-lo a revelar una intimitat. No obstant això, ell mateix va aclarir: "Sé que ho feien des de la millor de les intencions i jo no ho vaig viure així. No vaig tenir la sensació que aquesta pregunta em fes revelar una intimitat, ni va ser desvetllar una cosa secreta o alguna cosa que no havia de ser desvetllada".
Un context europeu sobre líders polítics LGTBIQ
Durant l'entrevista distesa, Espot també ha reflexionat sobre el fet poc habitual que caps d'Estat o primers ministres declarin públicament la seva orientació sexual. Ha assenyalat que aquests casos són majoritàriament presents en països europeus occidentals: "Són majoritàriament països d'Europa i de determinades zones o regions, i això és molt demostratiu dels avenços i les mentalitats [...] dels retrocessos o pocs avenços que en altres zones d'Europa, especialment cap a l'est encara existeixen".
Lleis i polítiques per al col·lectiu LGTBIQ
Espot ha subratllat com un pas clau l'aprovació al Principat andorrà de la llei del matrimoni igualitari, un text legislatiu que garanteix "la plena equiparació" dins del país. També s'ha referit al registre oficial sobre delictes d'odi reclamat per Diversand, explicant què cal millorar: "la informació estadística que ens permeti afinar les nostres polítiques públiques, particularment dins de l'odi i la discriminació".
A més ha reconegut els progressos continus: "Al Principat no parem d'avançar", fent menció expressa a les mesures aprovades el 2025 relacionades amb l'acompanyament mèdic, teràpia hormonal i cirurgia per a transició de gènere inclosa dins del sistema sanitari públic.
L'afer Onlyfans i regulacions pioneres
Sobretot rellevant ha estat el posicionament respecte al debat entorn Onlyfans. Segons Espot: "És una mesura pionera i crec que estarà degudament emmarcada. La utilització com a tal d'Onlyfans no estarà penada, sinó la interacció i aquelles persones que es lucrin d'aquests serveis". Ha argumentat també: "Aquestes plataformes són la forma moderna d'abusar de certes persones i d'utilitzar-les", apuntant així als reptes legals actuals sobre nous mitjans digitals.
Percepcions generacionals envers diversitat social
Davant preguntes sobre joventut actual versus temes socials com immigració o diversitat sexual, Espot considera paradoxalment més conservadora part dels joves avui dia comparats amb generacions anteriors: "Veig nois i noies joves quan parlen [...] amb un plantejament molt més conservador i retrògrad". Tot això en un marc on Andorra manté una societat considerada relativament liberal segons ell mateix explica: "Amb el sentit positiu del terme [...] això també inclou deixar en llibertat a la gent perquè pugui viure com consideri oportú".
Futur polític inclusiu per al col·lectiu trans
Espot manifesta confiança absoluta en què algun dia hi haurà un/a cap de Govern transgènere al Principat: "Independentment que en alguns països hi pugui haver fenòmens puntuals d'involució, hi ha una dinàmica imparable i irreversible [...] quan les coses han de caure pel seu propi pes, ho acaben fent".
L'avortament: un tema complex dins l'estructura institucional andorrana
D'altra banda, durant l'entrevista es va abordar novament el delicat tema del dret a l'avortament. El cap del Govern descarta categòricament possibilitats on només el copríncep francès signaria qualsevol llei relacionada ja que "aquesta és una situació delicada perquè enllaça amb un dogma de fe de l'Església"; assegurant també: "No se soluciona dient: va legalitzem l'avortament i el copríncep francès ja signarà".
Espot insisteix a mantenir l'estructura institucional vigent afirmant: "Si volem mantenir-la és molt difícil practicar avortaments aquí". El govern treballa per aconseguir "un punt d'equilibri" entre conservar el coprincipat mentre es progressa "en la despenalització", encara sense legalitzar completament aquest dret. Així proposen establir "un sistema d'acompanyament públic" perquè les dones puguin interrompre embarassos fora del país però sota condicions sanitàries òptimes.
