El Tribunal Constitucional (TC) d’Andorra considera discriminatori “per raó de conviccions religioses” que la llei de la persona i la família faci distinció entre matrimoni canònic i noces civils.
Així ho recull la sentència que s’ha fet pública aquest dimecres i que estima parcialment el recurs d’inconstitucionalitat que va presentar el passat mes de setembre el Partit Socialdemòcrata, principal partit de l’oposició al Consell General (Parlament).
Els parlamentaris van recórrer en contra dels articles que estableixen la distinció entre els dos tipus de matrimoni, els quals es fan ressò dels requisits necessaris per celebrar un matrimoni canònic i els quals recullen els efectes que pot tenir la dissolució eclesiàstica.
A més, també van qüestionar una disposició transitòria sobre els certificats que ha d’emetre el Registre Civil perquè les unions civils (denominació actual per als matrimonis de parelles del mateix sexe) tinguin efectes equivalents a les noces.
Tot i que la síndica general (presidenta del Parlament) i la Fiscalia defensaven la integritat del text, al·ludint que només es tractava de tecnicismes terminològics, però que totes dues figures tenen els mateixos efectes jurídics, el TC conclou que hi ha discriminació.
En concret, el TC resol que l’article que distingeix entre matrimoni canònic i noces civils estableix una discriminació pública “per raó de conviccions religioses” i, això, segons el Constitucional, és contrari al principi d’igualtat, a la llibertat ideològica, religiosa i de culte i al dret a la intimitat.
L’alt tribunal arriba a aquesta conclusió perquè considera que l’elecció de matrimoni canònic o noces civils no és lliure i voluntària i ho exemplifica de la següent manera: “Un catòlic homosexual o una personal no batejada no poden triar una forma o l’altra de matrimoni, si no que hauran d’optar per les noces civils”.
Segons la sentència, aquesta elecció induïda vulnera l’article 6 de la Constitució andorrana que estableix que “ningú no pot ser discriminat per raó de naixement, raça, sexe, origen, religió, opinió o qualsevol altra condició personal o social”.
Així mateix, aquest precepte també contravé l’article de la Constitució que fixa que aquesta Carta Magna “garanteix la llibertat ideològica, religiosa i de culte i ningú no pot obligar a declarar o manifestar-se sobre la seva ideologia, religió o creences”.
Finalment, el tribunal al·ludeix que “no es pot donar a una mateixa situació jurídica (la unió matrimonial) denominacions diferents que fan aparèixer públicament la convicció religiosa dels contraents”.
D’altra banda, i en relació amb la disposició transitòria, el TC retreu que aquest precepte, que imposa la necessitat que el Registre Civil emeti un certificat complementari per a les unions civils, farà que els catòlics siguin “tractats de manera diferent en funció de si són heterosexuals o homosexuals”.
D’aquesta manera, els primers “podran triar entre les noces civils i el matrimoni canònic, i els segons no seran lliures de triar, ja que només podran optar per les noces civils”.
Sobre la resta d’articles que els parlamentaris també havien recorregut, l’alt tribunal considera que no es dona cap inconstitucionalitat i per tant, els manté tal qual es presenten en la llei.
Conforme a aquests arguments, el TC anul·la l’article controvertit i la disposició transitòria i ara els grups parlamentaris que donen suport al Govern andorrà ja han anunciat que han d’estudiar com respondre a la resolució judicial.
