Rosa Gili és al capdavant d’Escaldes-Engordany. Parlem amb la cònsol major per tractar els assumptes de la parròquia i del país, per tenir la seva visió sobre els problemes de la ciutadania. Endeutament, futur i present d’Andorra i projectes d’Escaldes-Engordany.
El comú ha aconseguit endeutament 0. Com ha estat arribar fins aquí?
És evident que hi ha hagut molts ingressos de la construcció, això és veritat. És una època bona pels ingressos del Comú, però crec que no és només per això que ho hem aconseguit. Hi ha hagut un endreçament de la casa i hem estat molt curosos en els projectes que hem fet per poder arribar. Hem invertit moltíssim durant aquests anys, uns 37 milions d’euros, on hem rehabilitat edificis existents com el Prat del Roure, l’edifici Caldes, les piscines d’Escaldes… Ara estem intervenint el Prat Gran també i hem comprat moltes propietats. Vull creure que alguna cosa hem fet bé. Estem contents d’haver-hi arribat. Una cosa important és que hem aturat la construcció.
Quin és el futur d’Escaldes? Com es diversificarà l’economia?
El que estem treballant és en tenir fonts d’ingressos, per exemple, amb el tema dels aparcaments. Hem guanyat moltíssimes places d’aparcament durant aquest temps i més que guanyarem. També hem invertit molt en què la parròquia sigui atractiva i sigui pels seus ciutadans. És molt important treballar pel benestar de la teva gent, perquè són els millors ambaixadors. I també que sigui un lloc atractiu en el sentit cultural, sentit del benestar, amb aquesta obra de caldes que valora l’aigua termal, l’obra artística del Javier Balmaseda i a partir d’aquí també totes les adquisicions que hem fet, com el molí o les bordes. Crec que ho hem anat treballant dins de les competències comunals.
Quan vam fer l’entrevista en eleccions va afirmar que creia que teníeu projectes que poden fer d’Escaldes-Engordany el símbol del país. S’ha treballat en aquest sentit?
Jo crec que s’han fet moltes coses. Hi ha molta gent que ens ho comenta, que Escaldes sempre ha sigut avantguardista i penso que aquests anys hem treballat molt. Totes aquestes noves instal·lacions, hem intervingut el Prat del Roure, hem engrandit tot el que és la part verda, ara quan hi hagi l’aparcament del Falgueró traslladarem les pistes de tenis dalt… Fem moltes millores a la parròquia.
La inversió estrangera ha aportat prou al Comú?
Et diria que és evident que la inversió estrangera ha aportat diners, amb el sentit que també ha accelerat molt el tema de la construcció. És una riquesa, però per a mi és efímera. No podem pretendre que tot sigui construcció perquè si no ens carregarem el país fantàstic que tenim. Per tant, crec que aquesta inversió estrangera no ha acabat de deixar el que hauria d’haver deixat. Em preocupa una mica que se’ns en vagi de les mans. Ve gent amb un alt poder adquisitiu, gent que compra pisos o que fa noves promocions, però són de luxe. Cada cop hi ha més diferència amb la gent treballadora d’aquí i s’amplifica el problema de l’habitatge. Crec que tothom ho té molt clar. Em fa l’efecte que al govern se li ha escapat de les mans.
Creu llavors que pot haver-hi una pèrdua d’identitat?
Claríssimament. Aquest país s’està transformant. La gent d’aquí s’ha de marxar. És molt trist que la gent d’aquí Escaldes que es volen emancipar veuen que no es poden quedar a la seva parròquia, és una cosa que em preocupa molt, perquè al mateix temps, hi ha hagut molta construcció. Crec que si la cosa continua en aquest sentit, no sé si continuarem sent-hi a casa la gent d’aquí.
L’any passat es van destinar gairebé 50.000 € a ajuts socials. S’ha d’incrementar?
Potser es podria incrementar, però no crec que sigui la solució. Si cada vegada que puja més, anem incrementant-ho, són diners que no reverteixen directament a la gent, són diners que acaben anant a aquells que col·loquen els lloguers alts. Per mi, és posar una “tireta”.
Sí, però la gent, al final, a qui demana ajuda són als comuns.
Totalment. De fet, voldria fer referència a quan creem el nostre departament de social. Quan ho vam fer, va crear un daltabaix al govern perquè “a veure si envaíem les competències”. És a dir, aquesta reflexió social també hauria de fer-se-la el govern.
Va haver-hi certes complicacions amb els estudis de càrrega, per què?
En relació amb els estudis, sempre he estat molt crítica. Sento que no hi havia un encàrrec precís i s’hauria d’haver treballat conjuntament amb els comuns des de l’inici. Els comuns ens ho trobem de sobte i crec que el resultat no és adequat. I ara que el govern té els estudis de càrrega, diu que ha de demanar un nou estudi de càrrega nacional. Pot ser que deixem de demanar estudis i ens encarreguem dels problemes. Des d’Escaldes, pensàvem que el que era realment important era treballar la revisió del Pla d’Urbanisme, perquè això és el que interessa. Els estudis de càrrega tenien moltes incerteses, el mateix govern no havia fet els deures i no sé si els ha fet avui en dia. Un estudi de càrrega, d’acord amb què? Quin és l’objectiu final? El tema de la mobilitat, per exemple, amb aquest estudi de càrrega posa que des del 2022 estem ja saturats a la xarxa viària, per tant crec que no s’havia de reflexionar més per ser seriosos i s’havia d’actuar. Hem perdut diners i hores i sento que no ha aportat res al debat.
La trobo molt crítica amb el futur del país.
Jo el que vull és que el país vagi bé. M’agradaria que es treballessin les coses seriosament i que pensem quin país volem, això últim és una feina imprescindible abans d’embolicar-nos amb altres coses. Volem que sigui un país amb encant i agradable o ja ens està bé que continuïn construint?
Què n’opina de l’acord d’associació?
Em genera molts dubtes. De la manera que se’ns explica, no acabo de veure quins són els grans beneficis. Crec que ens falta acabar d’analitzar quines són les repercussions de cada aspecte que planteja l’acord. Penso que l’estratègia del govern no ha acabat de funcionar, perquè pel que fa a carrer, a molta gent no se l’ha acabat de convèncer. La percepció que tinc ara és que molta gent té molts dubtes.
