Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Mentre una part del centre d’Andorra la Vella continua acumulant locals buits i negocis que abaixen definitivament la persiana, a pocs centenars de metres s’està produint el fenomen exactament contrari. La frontera comercial entre Andorra la Vella i Escaldes-Engordany s’ha convertit en l’escenari d’un contrast cada vegada més evident: d’una banda, una capital que veu com es va debilitant part del seu teixit comercial; de l’altra, una parròquia que concentra algunes de les inversions comercials més importants dels darrers anys.
La zona de les Arcades, els trams més alts de l’avinguda Meritxell i diversos carrers del centre acumulen tancaments que, en molts casos, no troben relleu. Locals que durant anys havien format part del paisatge comercial continuen buits o esperen nous projectes sense que es percebi una estratègia clara per revertir la situació.
En canvi, al límit entre les dues parròquies, especialment al costat d’Escaldes-Engordany, el panorama és radicalment diferent. El nou centre comercial eo!, l’arribada de firmes internacionals com Maisons du Monde i l’obertura de nous establiments de restauració estan configurant un nou pol d’atracció comercial que amenaça de retenir bona part del flux de visitants en aquella zona.
La conseqüència és evident: si el turista troba oferta comercial, restauració i serveis sense necessitat de continuar el recorregut cap al centre d’Andorra la Vella, la capital corre el risc de perdre una part important del trànsit de clients que durant dècades havia alimentat el seu comerç.
Davant d’aquest escenari, sorprèn la manca de reacció política del Comú d’Andorra la Vella. Més enllà d’accions puntuals o campanyes de promoció, costa identificar un pla ambiciós que permeti recuperar l’atractiu comercial de les zones que estan perdent activitat. Les polítiques impulsades fins ara no semblen haver aconseguit frenar la desaparició de negocis ni generar un efecte tractor que incentivi noves implantacions.
El comerç continua sent un dels principals motors econòmics de la capital. No només genera activitat empresarial, sinó que alimenta la restauració, els serveis i bona part de l’economia urbana. Per això, veure com una part d’aquest teixit es va desplaçant progressivament cap a altres zones sense una resposta contundent per part de l’administració preocupa cada vegada més.
La competència entre parròquies és legítima i fins i tot positiva quan serveix per dinamitzar el país. El problema apareix quan una d’elles sembla haver assumit amb resignació la pèrdua de protagonisme comercial. I avui, la sensació que transmet Andorra la Vella és precisament aquesta: mentre el mapa comercial del país es redefineix a gran velocitat, la capital continua observant els moviments des de la barrera.
