El nou Copríncep episcopal d’Andorra, Josep-Lluís Serrano Pentinat, ha designat Víctor Torre de Silva i López de Letona com a nou magistrat del Tribunal Constitucional, en substitució del membre sortint. El nomenament respon a una prerrogativa directa dels Coprínceps, que, segons la Constitució andorrana, tenen dret a designar cadascun un magistrat del màxim òrgan d’interpretació constitucional del país.
La decisió, tot i ser legalment impecable, no ha passat desapercebuda en l’àmbit polític andorrà, especialment pel perfil ideològic i la trajectòria professional del nou magistrat, i és que Torre de Silva (Bilbao, 1966) és un jurista espanyol de reconegut prestigi, amb una sòlida formació acadèmica: llicenciat en Dret per la Universitat Complutense de Madrid —amb premis extraordinaris—, màster en Dret per la Universitat de Harvard i doctor en Dret Administratiu.
En l’àmbit professional, ocupa actualment el càrrec de lletrat major del Consell d’Estat d’Espanya, una de les institucions jurídiques més rellevants de l’Estat espanyol. També ha desenvolupat una llarga carrera docent en universitats privades de referència, especialment en l’àmbit del dret públic i constitucional.
Més enllà del seu currículum acadèmic, el que ha generat més debat és la seva trajectòria institucional durant els governs del Partit Popular a Espanya en què va ser Director del gabinet de la Presidència del Congrés dels Diputats entre 1996 i 2000 i Subsecretari del Ministeri de Defensa entre 2000 i 2004, sota el mandat del ministre Federico Trillo. A més, se'l vincula estretament a l'Opus Dei.
Aquests càrrecs de màxima confiança política el situen clarament dins l’òrbita dels governs d’Aznar i han consolidat la percepció d’un perfil ideològic conservador, especialment en matèria institucional, constitucional i de separació de poders. A més, el nou membre del Tribunal Constitucional no entén un borrall de català, la llengua en què en teoria, hauria de fer la seva feina.
El Tribunal Constitucional d’Andorra té un paper clau en qüestions sensibles com els drets fonamentals, l’encaix institucional del país o debats socials de gran transcendència. En aquest context, el nomenament d’un magistrat amb un perfil conservador marcat ha obert interrogants sobre l’orientació futura de determinades resolucions.