Una comunicació interna recent ha encès les alarmes dins del sector educatiu: diversos centres han traslladat al professorat que evitin respondre consultes de mitjans de comunicació relacionades amb la seva activitat docent. La indicació, feta de manera verbal i sense cap circular oficial, ha estat interpretada de maneres molt diferents dins del col·lectiu i ha obert un debat intens sobre els límits de la llibertat d’expressió en l’àmbit educatiu.
Una part del professorat assegura que ha rebut la instrucció com un simple recordatori del deure de reserva que recull la Llei de la funció pública. Altres docents, però, la veuen com una ingerència innecessària que podria impedir-los compartir experiències educatives, reflexions sobre metodologies o opinió professional sobre l’estat del sistema.
Segons fonts consultades per l'Agència de Notícies Andorrana (ANA), el missatge recomanava no atendre directament preguntes de periodistes per “evitar difondre informació interna”. Però molts troben que aquesta explicació és massa genèrica i excedeix el que marca la normativa.
El professorat crític assenyala que l’article 74 de la Llei de la funció pública es refereix només a dades sensibles o assumptes reservats, i no pas a comentaris generals sobre pràctiques docents o valoracions personals. Per això consideren que es corre el risc de generar un “silenci preventiu” innecessari que empobreixi el debat públic sobre educació.
Greuge comparatiu i falta de coherència
Aquest malestar ha augmentat quan s’ha posat sobre la taula que hi ha docents que publiquen habitualment articles d’opinió en mitjans nacionals sense cap limitació explícita. Algunes fonts interpreten aquesta diferència com una incoherència: es demana silenci a uns mentre altres poden expressar-se sense cap inconvenient.
Per aquests docents, el problema no és només la instrucció en si, sinó l’ambigüitat amb què s’ha transmès. Consideren que l’efecte pràctic pot ser dissuasiu per a aquells professionals que voldrien aportar el seu testimoni pedagògic, però que temen vulnerar una norma que, segons ells, no està clara ni escrita.
El Govern defensa que no restringeix la llibertat d’expressió
En resposta a la polèmica, el Govern ha volgut aclarir quin és el procediment oficial. Segons explica, les intervencions dels docents depenen del tipus de petició que faci el mitjà:
- Si el periodista contacta a títol personal, el docent pot decidir lliurement si vol concedir l’entrevista.
- Si la sol·licitud implica entrar al centre, filmar o explicar projectes curriculars, llavors sí que s’activen protocols de coordinació per garantir ordre i evitar duplicitats o malentesos.
La voluntat, afirmen, és assegurar un funcionament coherent entre centres, no limitar la veu dels professionals. El Govern insisteix que no ha ordenat cap veto generalitzat ni ha dictat cap norma que restringeixi el dret d’expressió del professorat.
El cas que ho ha desencadenat: preguntes purament pedagògiques
L’origen immediat de la controvèrsia és una entrevista demanada a una docent sobre qüestions estrictament didàctiques: com ensenya la història d’Andorra, com treballa amb els alumnes els conceptes d’identitat o quins materials utilitza amb el nou currículum. No es demanava entrar al centre ni filmar cap activitat.
Per això, dins del sector hi ha veus que consideren que la professora podria haver respost sense problema, ja que les qüestions no entraven dins l’àmbit dels protocols que el Govern diu voler preservar.
L’episodi ha tornat a obrir el debat sobre el lloc que ocupa la veu docent en l’espai públic. Molts professionals defensen que la transparència i la participació en el debat pedagògic són essencials per millorar el sistema. Altres creuen que cal més prudència a l’hora de parlar amb els mitjans. I alguns lamenten que aquestes indicacions es transmetin de forma poc clara i provoquin desconcert entre el personal.
El que és evident és que el tema continuarà generant discussió. El professorat reclama normes escrites, criteris homogenis i, sobretot, respecte per una llibertat d’expressió que consideren essencial per contribuir a un debat educatiu viu, honest i transparent.
