En els darrers mesos s’ha anat consolidant una pràctica que comença a generar inquietud en diversos sectors: l’ús creixent i gairebé indiscriminat de la intel·ligència artificial per part de diferents departaments dels comuns i govern.
El fenomen no és nou. Des de fa temps, professionals de la comunicació i el disseny ja advertien d’un canvi subtil però evident en el to i l’estil de moltes peces institucionals. Cartells amb una estètica cada cop més homogènia, imatges amb aquell punt artificial difícil d’identificar però fàcil d’intuir, i composicions que semblen més generades que pensades. Fins aquí, es podria entendre com una adaptació a noves eines, malgrat el desprestigi constant cap als professionals del disseny, il·lustradors i fotògrafs.
Però cada cop és més habitual detectar l’empremta de la intel·ligència artificial en comunicats de premsa, dossiers d’activitats i fins i tot en documents que haurien de reflectir una mirada pròpia i un coneixement profund del que es diu. Textos correctes, però sovint buits de matís, amb frases previsibles, estructures repetitives i el to paternalista del ChatGPT.
La qüestió ja no és només estètica o formal, el que comença a preocupar és la pèrdua de criteri i d’autenticitat en la comunicació institucional. Quan una administració delega la redacció dels seus missatges a una eina automatitzada, corre el risc de desconnectar-se del relat que hauria de construir amb responsabilitat i intencionalitat política, o dit d'una altra manera, augmenta encara més la distància entre política i ciutadania.
Encara més delicat és el fet que aquesta pràctica sembla haver arribat també a l’àmbit purament polític. Hi ha intervencions públiques, declaracions i fins i tot discursos que desprenen una artificialitat difícil d’ignorar. Paraules que sonen bé, però que sovint no acaben de dir res (malgrat que això ja era habitual en alguns polítics). Missatges que compleixen amb la forma, però que manquen de fons o el fan previsible i artificial.
Quin paper han de tenir les eines d’intel·ligència artificial en l’administració pública? Tothom que ha treballat amb la IA sap que és un bon suport puntual, però el que és intolerable és que s'acabi convertint en un substitut del pensament i la feina d'uns tècnics que paguem entre tots.