Quan la corporació actual va inaugurar les obres de remodelació de la plaça del Poble, el relat oficial era engrescador: el projecte no només pretenia renovar el paviment, sinó dotar la parròquia d'una "plaça amb ànima". L’objectiu era convertir aquest espai en el centre neuràlgic de l’activitat social i cultural, un punt de trobada viu que eliminés la fredor d'anys anteriors. L’eix vertebrador d'aquesta nova etapa havia de ser l’escenari fix, una infraestructura ideada per estalviar costos i acollir la programació més o menys estable d'actes i activitats de diferents departaments de la capital. No obstant això, mesos després, la realitat és una altra: l'escenari roman mut i els esdeveniments li donen l'esquena.
Des de la finalització del Poblet de Nadal, la plaça ha viscut moments clau on la nova infraestructura hauria d'haver brillat. El cas més flagrant va ser la recent visita oficial del copríncep Emmanuel Macron. Tot i disposar d'una tarima fixa recentment construïda, l'organització (Govern) va optar per muntar un escenari provisional a l'altra punta de la plaça ignorant la infraestructura del Comú. Segons fonts properes, la decisió va respondre a les estrictes i exagerades mesures de seguretat i protocols d'evacuació per al president, però la imatge va ser simptomàtica: un escenari nou buit mentre es gastaven recursos en una estructura efímera a pocs metres.
Aquesta setmana, la història es repeteix amb la Festa de la Diversitat. Malgrat les possibilitats de la nova plaça, el Comú ha decidit mantenir la celebració a la plaça Guillemó, obligant novament al muntatge d’un escenari provisional i obviant el malestar i les molèsties que causa l'escenari i tallar la circulació entre comerciants, hotelers i veïns de la zona.
Un dels arguments de pes de la corporació per justificar la construcció de l'escenari fix era l'optimització del pressupost. Es va afirmar que la instal·lació permetria als diferents departaments comunals deixar de dependre del lloguer extern de tarimes i estructures. Tanmateix, la pràctica demostra que les partides pressupostàries destinades a lloguers logístics continuen actives.
La "plaça amb ànima" sembla, de moment, haver-se quedat en un projecte arquitectònic notable però amb una utilitat pràctica qüestionada per la mateixa agenda institucional. Mentre l'escenari fix espera el seu debut real, el debat sobre la nova Plaça del Poble segueix sobre la taula.