Dilluns, 15 de juliol de 2024
És notícia

Pere López: “L’habitatge ha de ser el centre de l’acció política d’un govern socialdemòcrata”

Avatar photo

La unitat per guanyar. PS i Progressistes SDP es reconcilien per unir forces i tornar a governar a Andorra després de 12 anys d’executius taronges. L’aliança socialdemòcrata planteja noves receptes per contrarestar la problemàtica de l’habitatge, un conflicte que consideren que Espot no ha sabut resoldre en aquests 4 anys. A més, també posen en dubte la negociació duta fins ara per l’acord d’associació amb la UE i reclamen un canvi de negociadors per fer valdre la posició del país. Ens ho explica el candidat a la llista nacional de PS-SDP+, Pere López, en una entrevista per desgranar les seves propostes electorals.

 

Han construït una aliança amb els seus excompanys de Progressistes SDP. Han resolt definitivament les diferències que els van separar fa una dècada
Hem arribat a la conclusió que sumar forces des de l’esquerra era el que estava demanant la ciutadania. Ens ho deien per separat a uns i altres. En un moment tan complicat ens sentíem apel·lats a fer un pas perquè la voluntat de canvi majoritària al país no es veiés truncada per una divisió. Han passat 10 anys, és un temps raonable i sempre he dit que em semblava que era el moment. Era difícil fer-ho amb anterioritat, però no hauríem pogut justificar fer-ho més tard.

 

Tot i que hi ha molta gent per decidir-se, en intenció de vot queden encara lluny de Demòcrates.
Les enquestes són molt complicades en un país com el nostre. El 62,5% de la gent que van aconseguir contactar no va opinar quin partit votaria. A més, hem de tenir en compte que hi ha gent que, quan se li diu que és una enquesta política, diu que en aquell moment no pot o directament no la vol fer. Ho va explicar el director, l’enquesta està clarament esbiaixada -sense cap mena d’intenció-. No és gens representativa. Les eleccions estan molt obertes i hi ha una voluntat de canvi que cada dia compta amb més gent.

 

El senyor Espot ha rescatat l’executiu en què vostè va ser ministre i Bartumeu cap de Govern per criticar que van rebre “un país en recessió”. Com han rebut aquesta crítica?
És una mostra del desconcert en què viu el senyor Espot. Ell ha estat 12 anys al Govern. Si l’única manera que té en campanya d’explicar què farà o què no ha fet és anar-se a remuntar 12 anys enrere, s’explica per ell sol. És fins i tot patètic. En definitiva, una mostra d’impotència, d’incapacitat i d’un projecte caduc i acabat.

 

El Govern reivindica les mesures que han tirat endavant en matèria d’habitatge, però el PS no hi ha estat d’acord en tota la legislatura. Què demanen? Més intervencionisme?
No és que el PS no estigui d’acord, sinó que les darreres enquestes deien que el 60% de la població estava preocupada per l’habitatge. És una qüestió objectiva. En aquestes preguntes sí que responen els ciutadans. Entenem que l’habitatge ha de ser el centre de l’acció política d’un govern socialdemòcrata. Hi haurà un ministeri destinat exclusivament a l’habitatge, convertirem l’Institut de l’habitatge en un observatori i aprovarem un índex de preus de referència per saber a quin preu han de sortir els lloguers per col·lectius amb més necessitats i assolir així l’objectiu de l’habitatge assequible. Això vol dir que el preu del lloguer estigui entre el 30 i el 35% dels ingressos familiars.

A partir d’aquí, el nostre compromís és que entre 3.000 i 4.000 habitatges a preu assequible puguin estar disponibles en cinc anys. Són moltes les fórmules per fer-ho. Des d’una política molt ambiciosa d’inversió pública, fins a la rehabilitació d’habitatge, aprofitament de les cessions, concertació publicoprivada, aprovació d’un registre de la propietat, forçar que es conegui els titulars dels habitatges buits -estem disposats fins i tot a publicar-los- i mesures fiscals. Hi ha solucions, però no hi ha hagut voluntat política.

 

La fiscalitat pot ser una de les majors eines per controlar aquests preus?
És una eina. No es pot tractar de la mateixa manera els propietaris que lloguen per sota de l’índex de referència que els que ho fan per sobre. Però el gran problema és que no s’està produint habitatge que necessiten moltes capes de la població i no es produirà mai pel mercat. No són només habitatges socials, sinó pels joves, famílies monoparentals o gent gran. Només es pot produir des d’una cooperació publicoprivada amb l’aprofitament de les cessions, forçant els habitatges buits a sortir al mercat i creant una societat pública que pugui gestionar aquests habitatges dins de l’índex de preus. Ells n’anomenen intervencionisme. No tinc cap problema amb la paraula. Nosaltres entenem que és una regulació i una ordenació d’una part que de retruc fa que la resta del mercat es normalitzi.

 

Què volen fer amb la inversió estrangera?
Proposem limitar-la i tornar a la fórmula que hi havia fins al 2007-2008. Per tant, que els no residents només puguin comprar un habitatge, a diferència de l’actual descontrol. És necessari reduir aquesta pressió externa sobre el mercat immobiliari, però ningú ha de confondre que una prohibició de la inversió estrangera arregla el problema. Són mercats diferents. Els immobles en què s’està produint una inversió especulativa són de mig i alt nivell, que no són els que hem de produir per la classe treballadora, joves, famílies monoparentals i gent gran.

 

La majoria de partits reclamen la diversificació de l’economia, però quan arriben oportunitats com Grifols alguns formacions, entre ells el PS, s’hi mostren contraris.
Ningú pot estar en contra que vingui una empresa com Grifols a Andorra. Estem en contra que Grifols arribi a Andorra amb una sèrie de condicions. D’entrada s’han canviat tres lleis amb noms i cognoms. No es pot legislar a mida d’un projecte empresarial. A més, el Govern ha donat un terreny de 35.000 m2 sense licitació i de forma gratuïta per construir una planta que teòricament farà 6.000 m2. Grífols ve teòricament a fer una investigació a un país que, quan es va signar l’acord, ni tan sols tenia llei de biomedicina ni de bioètica. Ens sembla que com a país estem donant una imatge pèssima. Si estiguéssim en un entorn com la Unió Europea, parlaríem d’irregularitats. És un contraexemple del que ha de ser una obertura econòmica transparent i democràtica.

 

Quins sectors hauria de potenciar?
Andorra ha estat, és i serà un país de turisme i comerç. A partir d’aquí, volem diversificar l’economia i cal apostar per aquells sectors que demanin poc terreny i poca inversió. En el camp de la digitalització Andorra pot tenir possibilitats. Per això, cal donar una imatge de seriositat i seguretat jurídica. No hem de fer vetos a ningú ni tractes a mida.

 

L’acord d’associació amb la UE pot ser una de les claus perquè això succeeixi?
Ha de permetre que les empreses que s’instal·lin a Andorra i les empreses andorranes puguin prestar serveis i mercaderies a la Unió Europea. És l’objecte final. Ara bé, també cal tenir present que l’acord comporta majors facilitats d’arribada d’empreses estrangeres i professionals. Aquí cal tenir molta cura sobre com s’està portant la negociació.

 

Precisament, critiquen aquesta negociació i demanen un canvi de negociadors. Què està fent malament el Govern?
No està fent estudis d’impacte, no s’estan posant informes essencials damunt de la taula i no s’està defensant amb prou arguments determinades qüestions que poden ser fatals pel sector financer. A més, ara ens volen posar en una mena d’ultimàtum per tancar l’acord amb la presidència de torn d’Espanya a la Unió Europea. Seria una temeritat amb la informació que tenim ara mateix. No ens sentim pressionats ni per la presidència espanyola ni per la finalització del mandat de la Comissió. Només ens trobaran en un bon acord treballat.

Ens hem sentit decebuts quan hem descobert que coses que es deien aquí no es defensaven a Brussel·les. Per això, pensem que l’actual equip negociador no pot continuar i ha d’haver-hi un equip negociador amb una sèrie d’experts sectorials.

 

La viabilitat de les pensions estan a l’ordre del dia, tant a Andorra com a altres països com França. Estem abocats a apujar l’edat de jubilació?
Hem treballat intensament a la comissió del Consell General i la nostra proposta continua sent l’edat de jubilació als 65 anys. Marca una clara diferència amb el que proposa Demòcrates, que la vol portar als 67. D’altra banda, també ens diferencia la via de finançament del sistema de pensions. Mentre Demòcrates vol augmentar 10 punts les cotitzacions socials, reduint els salaris i augmentant el que han de cotitzar els autònoms; nosaltres volem mantenir l’actual nivell i traspassar a pensions tot el que es destina a sanitat. Evidentment, finançaríem la sanitat via impostos, que és una fórmula més justa i recauria en els que més tenen.

 

Fa una dècada que es reclamen i estan pendents els vials de la Massana i el de Sant Julià. Com vol millorar la mobilitat el PS i de quina manera espera promocionar la mobilitat sostenible?
Necessitem aquestes infraestructures que tenen un impacte ambiental, però són inversions necessàries per al desenvolupament econòmic de les Valls del Nord i per evitar l’actual col·lapse a l’entrada del país. A partir d’aquí, s’han d’estudiar fórmules de mobilitat sostenible. Una bona xarxa de transport públic és avui en dia la proposta més raonable. Tot i que s’ha convertit en gratuït, no dona solucions perquè no funciona i no es compleixen els horaris. Calen carrils preferents perquè el transport públic no faci aquestes cues. També defensem a llarg termini l’arribada del ferrocarril, però s’ha de treballar a 20 anys vista i requereix una cooperació amb els estats veïns.

 

Sembla que el bloc de Xavier Espot és clar i enfront seu hi ha tres candidatures. Hi ha sintonia entre aquests tres partits que es presenten a la nacional?
En aquest moment, tenim l’obligació de dir als electors les coses com són. Hi ha una voluntat de canvi majoritària i l’única alternativa possible és l’alternativa construïda sobre la base de PS-SDP. Per tant, els electors han de tenir present el sistema majoritari en les territorials, que és molt dur. És lleig dir-ho, però tots aquells vots que no generen una majoria no tenen cap mena de representació. Cal saber qui pot guanyar parròquies i qui no.

 

En cas que Espot no aconsegueixi la majoria, hi ha coincidències programàtiques amb Concòrdia i Andorra Endavant per crear una alternativa?
Vull pensar que tant Concòrdia com Andorra Endavant aposten pel canvi i no poden estar per donar continuïtat a l’actual desgavell immobiliari, de la política de preus d’habitatge i de la gestió pública. Em costaria veure que la seva arribada a l’escena política sigui per convertir-se en crossa d’aquells que estan destrossant el nostre país.

 

Entrem a la legislatura de la despenalització de l’avortament?
Hi ha informes fets pel Govern -encara que el va tenir amagat- que demostren que la despenalització entra dins del marc constitucional del país. No parlem d’una legalització, que és on ens agradaria arribar, sinó de treure-ho del codi penal. Volem anar més enllà. A banda de treure-ho del codi penal, volem que totes les actuacions vinculades a una decisió tan dolorosa com l’avortament sigui finançada per la caixa andorrana de la seguretat social. Ho hem treballat en una comissió que no ha donat resultats perquè Demòcrates espera una cosa que no es produirà. Espera un sí públic del Vaticà i això no arribarà mai.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

two × 4 =

Notícia anterior

INDIGNANT: Un discapacitat assassinat a punyalades, sense raó aparent

Notícia següent

Sant Pere de Ribes, a la 14a Fira Internacional d’Empreses Simulades

Notícies relacionades