Al juliol d’aquest any, l’arribada del moviment (ara partit) Concòrdia va fer saltar pels aires el tauler polític andorrà. Amb vocació d’abanderar una ideologia transversal i progressista en l’àmbit social, actualment tracten de conformar del tot el seu cos ideològic en diverses trobades sectorials mentre preparen l’assemblea constituent. Parlem de les seves idees i la seva manera d’organitzar-se amb Paula Przybylowicz, una de les impulsores.
La irrupció de Concòrdia ha canviat alguna cosa al debat polític andorrà?
Crec que sí. Primer, hem vist que hi ha hagut moltes persones que s’han interessat en el moviment i, segon, ens va sorprendre que en el debat d’orientació política es posessin sobre la taula problemàtiques que reivindicàvem des de la presentació del moviment. Podríem dir que hi ha hagut un efecte Concòrdia.
L’habitatge és un dels temes del dia en aquest debat polític. Quines són les vostres propostes?
En primer lloc, s’hauria de frenar la inversió estrangera en el sector immobiliari. La prioritat és que els preus de l’habitatge, tant del lloguer com de compra, siguin raonables pels residents del país. A més, s’ha de fer tot el possible perquè els habitatges buits entrin al mercat i es regularitzin a la hisenda espanyola. En aquesta línia, estaríem a favor d’augmentar la pressió fiscal sobre les compravendes i, finalment, impedir que els augments del lloguer per sobre de l’IPC.
Parleu de limitar la inversió estrangera. Com hauria de ser?
El que plantegem és que la inversió estrangera ha d’aportar valor afegit i diversificar l’economia andorrana. Si no ens aporta això i té conseqüències com les de l’habitatge, s’hauria de frenar.
Heu expressat algunes crítiques amb l’acord d’associació amb la UE. Quina relació hauria de tenir Andorra amb Europa?
De l’acord d’associació el que ens preocupa és l’entrada al mercat únic europeu i les conseqüències que podria tenir la lliure circulació en el teixit econòmic andorrà. Hem dit que som europositius perquè reconeixem que els valors d’Andorra s’acosten als dels nostres veïns d’Europa, però hem de veure com trobem un encaix que reconegui el que necessitem per les nostres característiques pròpies.
Pretendre ser fora del marcat únic és viable econòmicament?
Hi ha moltes formes de relacionar-nos amb Europa. Concretament, l’entrada al marcat únic anticipa certs perills en l’àmbit econòmic. Està clar que hem d’estar en contacte amb les institucions europees, però hem de trobar altres mecanismes.
En més d’una ocasió heu comentat que existeix una desandorranització del país. A què us referiu, hauria de ser un país més tancat?
Es refereix a diferents qüestions. Una seria que veiem una clara influència de la legislació dels països veïns, com Espanya. Si el que anem a buscar és la referència de legislacions de països veïns, correm el risc de no adaptar-les de manera suficient a les característiques i necessitats d’Andorra. Després també trobem un risc de perdre determinades tradicions o fins i tot institucions com els quarts. Quan parlem d’andorranitzar, faria més referència a això que no pas a tancar-nos com a tal.
Per què s’han perdut aquestes tradicions?
No hem fet un diagnòstic, però sabem que tenim uns horaris laborals que no ens permeten participar culturalment en agrupacions. Una part important dels residents que han vingut a viure a Andorra tenen horaris poc favorables per a la conciliació. Per tant, si les persones no hi poden participar, les tradicions es perden.
Quin model tributari defenseu, particularment en impostos directes com l’IRPF o un possible impost a les grans fortunes?
El model actual ens sembla que és una bona base d’on partir, tot i que és important mirar moltes de les deduccions i exempcions existents, ja que és aquí on Concòrdia vol incidir per l’impost de societats i l’impost de la renda de les persones físiques. Els impostos a la fortuna que tenen estats veïns no són models que creiem que ataquin l’arrel dels problemes fiscals que té actualment Andorra.
No us heu volgut situar ni a l’esquerra ni a la dreta. Està obsolet l’eix esquerra-dreta o encara pot tenir presència?
Quan es planteja aquest eix esquerra-dreta es fa en països grans. Diem que volem defugir d’aquesta terminologia perquè creiem que en el cas d’Andorra és difícil entrar en aquest motlle. Ens considerem socialment progressistes i en altres qüestions ja hauríem de veure quin és l’encaix. Tancar-nos en la nomenclatura d’esquerres o dretes no capturaria tots els matisos de la nostra proposta ideològica.
Correu el risc de convertir-vos en un partit tan heterogeni ideològicament fins al punt que el denominador comú sigui molt difícil de traçar?
En determinades qüestions, a escala interna es genera un debat. Potser en un moment donat s’haurà de votar per decidir quina és la línia que es pren. Fins ara, hem tingut la sort que hem estat molt d’acord amb tot el que hem parlat i no ens hem trobat amb aquesta situació. Som conscient que, a mesura que es facin propostes més concretes, haurem de marcar una línia. Amb relació al denominador comú, ens agrada parlar de Concòrdia com un moviment socialment progressista, perquè creiem que s’ha de vetllar pels drets de diversos col·lectius.
El partit estarà encapçalat per dues persones, un format de copresidències. Per què heu pres aquesta decisió?
Vam considerar les copresidències una bona opció per establir mecanismes de contrapoder dins de l’organització del partit. Com a mínim, una de les persones que l’ocupin no podrà ser un càrrec electe. D’alguna forma, la idea és separar el que serà la influència institucional de l’organització del partit.
Actualment, esteu reunint-vos en diversos grups de treball. Com estan funcionant?
Mentre no fem l’assemblea constituent, hem començat a operar en grups de treball temàtics. Els convoquem de forma oberta, qualsevol persona interessada pot assistir-hi. L’objectiu dels grups és identificar problemàtiques i després fer tota la feina d’elaboració de propostes. Una vegada tinguem definides les propostes, s’haurà de buscar una coherència entre elles.
Aquests grups de treball es mantindran després de l’assemblea?
Als nostres estatus provisionals, recollim que els grups de treball són les nostres comissions. Hi haurà sempre un mínim de 4 i un màxim de 6 grups que plantegem com a temàtics en comptes de territorials. És útil perquè persones que tenen certes experteses puguin participar en el seu àmbit.
Tot i que és aviat per parlar d’aliances amb altres partits, existeixen ja línies vermelles a l’hora de pactar amb determinades formacions o encara no us tanqueu portes?
És una qüestió que no hem parlat. Ara prioritzem propostes i no estratègies electorals. Esperem que, una vegada s’apropin les eleccions, el nostre cos ideològic estigui prou marcat per a dir quines són les línies vermelles. La coherència ideològica per nosaltres és molt important i definirà qualsevol pacte.
