El tancament recurrent de la carretera, la persistència del contraban i la manca d’un pla clar de reactivació estan asfixiant el principal motor comercial del nord del país mentre comerços i hotels acumulen pèrdues fins i tot en plena temporada alta.
El Pas de la Casa fa mesos que dona símptomes evidents d’esgotament. El que durant dècades ha estat un dels grans pols comercials i turístics del país viu avui una situació que molts empresaris ja defineixen, sense exageracions, com una agonia lenta. Les causes són conegudes, reiterades i, sobretot, acumulatives: una mala imatge que no es corregeix, problemes d’accessibilitat constants i una resposta política que, de moment, no està a l’altura de la dimensió del problema.
D’una banda, el relat del contraban continua pesant com una llosa sobre la reputació del Pas, sumat a una manca de capacitat de reinventar l'oferta comercial de Dutty Free. Lluny de revertir-se, aquesta percepció negativa s’ha anat consolidant amb els anys, sense que s’hagi articulat una estratègia clara i sostinguda per canviar-la. El resultat és previsible: una part del turisme ja no ve, i una altra hi arriba amb una idea preconcebuda que no ajuda ni al comerç ni a l’hostaleria ni a la imatge global del país.
Però si la reputació és un problema de fons, l’accessibilitat s’ha convertit en un problema immediat i recurrent. Els tancaments de la carretera que uneix el Pas amb el sud de França s’han anat succeint per motius diversos: esllavissades de neu, caiguda de roques, obres, episodis meteorològics adversos. El resultat pràctic és sempre el mateix: incertesa, dificultats per arribar-hi i, en conseqüència, menys visitants.
Aquesta situació ha tingut un impacte directe sobre l’activitat econòmica. Comerços i hotels denuncien que, fins i tot en moments tradicionalment forts de la temporada alta, les vendes han caigut de manera més que significativa. Allà on abans hi havia massificació els caps de setmana, ara molts empresaris parlen obertament de “travessa pel desert”. No és només una qüestió de facturació: en alguns casos, la viabilitat mateixa dels negocis comença a estar en joc.
Les obres de millora de la principal carretera d'accés dutes a terme en els darrers anys no han tingut, de moment, l’efecte esperat. Lluny de convertir-se en una palanca de reactivació, molts actors locals consideren que han afegit més complicacions a un entorn ja prou fràgil. La sensació generalitzada és que s’ha actuat a pedaços, sense un pla integral que combini infraestructures, mobilitat, promoció i reposicionament del Pas dins l’oferta turística del país.
Pel que fa a les respostes institucionals, Govern i Comú d’Encamp han posat sobre la taula algunes mesures, però amb un abast limitat. Entre elles, una rebaixa dels impostos de radicació o la possibilitat d’ajustar el preu del forfet per intentar atraure més visitants cap al Pas. Propostes que, segons molts empresaris, són del tot insuficients en un context en què amb prou feines poden assumir despeses estructurals com les nòmines o els costos fixos dels establiments.
La crítica no es limita només a l’executiu i al comú. L’oposició tampoc ha fet cap proposta ferma pel Pas de la Casa ni ha aconseguit situar el debat al centre de l’agenda. En un moment en què l’enclavament afronta un dels períodes més delicats de les darreres dècades, l’absència de pressió política i de propostes alternatives sòlides reforça la percepció d’abandonament.
El problema, a més, va molt més enllà del mateix Pas de la Casa. Aquest nucli ha estat històricament un dels motors econòmics del país, amb un pes rellevant en l’activitat turística i comercial i, per extensió, en el PIB andorrà. El seu declivi no és, per tant, una qüestió local o sectorial, sinó un símptoma que interpel·la el conjunt del model econòmic i turístic d’Andorra.
