Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
El Govern ha donat llum verda al projecte de llei de foment de la promoció privada d’habitatges destinats al lloguer assequible, una iniciativa que incorpora un nou paquet d’incentius per ampliar aquest parc mobilitzant capital privat.
La ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, ha detallat després del Consell de Ministres que una de les peces centrals serà una subvenció directa del 10% del cost de construcció acreditat, calculada sobre un cost màxim elegible de 2.400 euros per metre quadrat. La dotació inicial prevista per a aquest esquema d’ajuts és d’1,5 milions d’euros anuals.
Un programa obert durant dos anys
El mecanisme tindrà una finestra de presentació de sol·licituds de dos anys i es dirigeix tant a persones físiques com jurídiques. Les ajudes es podran aplicar a projectes de nova edificació, rehabilitació o recuperació d’immobles existents, reformes per adaptar finques a l’ús residencial i també canvis de destinació d’edificis.
Més enllà de la subvenció directa, el text combina incentius econòmics, fiscals, financers i urbanístics. En l’àmbit del finançament, preveu préstecs a Euríbor més un 0%, amb garantia hipotecària de fins a 25 anys i una cobertura del Govern que pot arribar al 100% durant aquest període. El projecte també inclou una garantia davant possibles impagaments del lloguer, amb una cobertura de fins a sis mensualitats, que posteriorment haurà de retornar el propietari.
Avantatges fiscals i facilitats urbanístiques
La proposta incorpora, a més, beneficis fiscals estatals i comunals, i també diverses facilitats en matèria urbanística. Entre aquestes mesures hi ha l’exempció de determinades taxes i impostos relacionats amb la construcció, la propietat i els ingressos generats pels habitatges mentre continuïn destinats al lloguer assequible, juntament amb algunes simplificacions vinculades a l’edificació, l’energia i l’habitabilitat.
A canvi, els promotors hauran de mantenir els habitatges dins del règim de lloguer assequible durant un mínim de 15 anys. Marsol ha explicat que aquest termini s’ha establert tenint en compte el conjunt de subvencions i avantatges fiscals inclosos en el programa.
Els pisos hauran d’estar al mercat en un màxim de tres mesos després de finalitzar les obres, mentre que els treballs s’hauran d’iniciar en els sis mesos posteriors a l’obtenció de la llicència i culminar en un termini màxim de tres anys.
Preu màxim del lloguer i titularitat privada
La renda estarà limitada pel preu corresponent a l’habitatge assequible. Per al 2026, la referència màxima general és de 13,20 euros per metre quadrat, amb coeficients de reducció segons la parròquia, i l’import s’actualitzarà cada any d’acord amb l’IPC. Els habitatges no es podran destinar a ús turístic ni superar la renda màxima fixada.
Els pisos continuaran sota titularitat privada i els propietaris mantindran la facultat de triar els llogaters. Marsol ha subratllat que, per aquest motiu, no es tracta d’immobles que passin a integrar el parc públic, sinó d’habitatges privats subjectes durant 15 anys a les condicions del programa. En cas de transmissió de l’immoble, el comprador quedarà subrogat en les obligacions que encara restin pendents.
Control administratiu i comissions parroquials
El seguiment es farà mitjançant els contractes de lloguer, que s’hauran de dipositar als comuns, i també a través de la supervisió de l’Administració. El projecte contempla, a més, una comissió tècnica a cada parròquia, integrada per dos representants del Govern i dos del comú, que haurà d’emetre un informe sobre cada iniciativa presentada.
Andorra la Vella i el 10% addicional d’edificabilitat
Preguntada per la proposta del nou POUP d’Andorra la Vella, que planteja un 10% addicional d’edificabilitat al fons de vall si aquest increment es destina a habitatge assequible, Marsol ha indicat que encara no disposa de prou informació per valorar la mesura amb detall.
La ministra ha explicat que el Govern encara no ha tingut accés al projecte complet i que caldrà conèixer-ne els detalls abans de fixar una posició. "Tot el que és a favor de l’habitatge ho valorem", ha afirmat, tot i que ha insistit que ara mateix no pot fer una anàlisi específica de la proposta del Comú d’Andorra la Vella.
El nou POUP planteja aquest increment com una opció vinculada a la destinació dels metres quadrats addicionals a habitatge assequible. Segons la proposta, els propietaris podrien aplicar aquesta edificabilitat extra a les seves promocions o acumular-la en una parcel·la concreta dins del pla parcial per desenvolupar-hi una promoció específica.
Una previsió d’entre 180 i 210 habitatges
Pel que fa a l’impacte previst del programa, Marsol ha apuntat que es consideraria satisfactori que durant els dos anys de vigència s’impulsessin entre sis i set edificis, amb una mitjana d’uns 30 habitatges per immoble. Aquesta xifra situaria la forquilla global en uns 180 a 210 pisos, tot i que la ministra ha remarcat que es tracta d’una estimació i no d’un objectiu garantit.
La titular d’Habitatge ha defensat que el pla vol complementar el creixement del parc públic amb noves promocions privades sotmeses a un preu regulat durant un període determinat. Segons ha explicat, la finalitat és ampliar l’oferta disponible i contribuir a un mercat de lloguer amb més habitatges assequibles.
Renúncia a ingressos tributaris i règim sancionador
Sobre l’efecte de les exempcions fiscals, Marsol ha remarcat que el Govern no les planteja com una pèrdua d’ingressos, sinó com una renúncia a determinats recursos tributaris amb l’objectiu d’augmentar l’oferta d’habitatge de lloguer assequible. La ministra ha defensat que els incentius s’han de valorar conjuntament amb l’obligació imposada als promotors de mantenir els pisos dins del règim assequible durant 15 anys.
El projecte de llei també fixa un règim sancionador en cas d’incompliment. Exigir una renda o altres contraprestacions superiors a les autoritzades es penalitzarà amb una multa equivalent al 50% de l’anualitat resultant de la renda i de les contraprestacions efectivament exigides en el moment de la infracció.
Les altres infraccions greus es castigaran amb multes d’entre 3.000 i 10.000 euros. En el cas de les infraccions molt greus, la sanció serà d’entre una i dues vegades l’import dels incentius econòmics, tributaris, urbanístics i altres beneficis públics econòmicament quantificables percebuts o aplicats als habitatges afectats, amb un mínim que no podrà ser inferior al 100% de l’anualitat de la renda màxima assequible corresponent als pisos afectats.
