Josep Maria Cabanes torna a la primera línia de la política per encapçalar Liberals d’Andorra. Compta amb un extens bagatge a l’aleshores PLA i ara agafa les regnes de la candidatura en un moment crucial pel país. La formació considera que afavorir l’economia privada és la clau per a portar a bon port els principals problemes del país i defensa una informació detallada sobre l’acord d’associació amb la UE abans que els ciutadans votin en referèndum. Entrevistem Josep Maria Cabanes per desgranar algun dels punts del seu programa, amb què aspira a fer crèixer la incidència liberal al Consell General.
Torna a la primera línia política. Què ha canviat en tot aquest temps?
Vaig començar a fer política als principis dels 90 amb el naixement del Partit Liberal i després vaig fer una aturada de 12-13 anys. Estic en un moment de la meva vida que conec el país, els diferents sectors i els agents. A més, he treballat indirectament pel país i estic en forma per iniciar una etapa de quatre anys i ajudar a fer que el país toqui de peus a terra, que és el que vol el poble.
La tradició liberal pot arribar a cotes de suport que va tenir en el seu moment?
Vam estar governant 14 anys amb majoria absoluta i ara hem governat 4 anys en coalició. Cada vegada tenim més suport. Vam tenir una petita divisió i hem continuat creixent amb més afiliats que abans. Ens coneix tothom i ara toca fer-lo créixer. Precisament, tindrem un suport molt important perquè el poble sap com soc i què puc fer.
Les enquestes diuen que la separació liberal faria que tots dos partits es quedessin sense representació a la llista nacional. Els pot restar en excés l’escissió?
Crec que no. El ciutadà valorarà les persones, les propostes, les idees i els partits. En cap cas valorarà fets puntuals que hagin pogut sortir en mitjans de comunicació.
Quin balanç fa de la tasca dels ministres liberals?
Els dos ministres liberals han tirat endavant projectes com l’heliport. Des de principis dels 90 que tothom portava al programa que farien un heliport i ara estem a les vetlles de tenir-lo. És un mitjà molt important per un país com Andorra, amb una economia creixent. L’helicòpter ja té una visió rellevant a nivell sanitari i totes les persones amb una patologia molt greu poden estar en 40 minuts a Barcelona. Queda demostrada la seva utilitat i hem de fer un heliport en condicions. A més, s’està treballant en el tema de l’habitatge de forma contundent i engegant projectes que seran una solució pel país.
Parlen de defugir de l’intervencionisme, però aquesta legislatura n’han fet ús en temes com l’habitatge.
Quan intervens, fas coses bones, però també influeixen en el mercat. Per això, no som intervencionistes i sempre afavorim l’economia privada perquè mira per una sèrie de paràmetres que no es tenen en compte en política. S’han de buscar solucions. És important definir quants podem ser i quants hem de ser en aquest país. Som un país petit amb els recursos hidràulics, sanitaris i educatius limitats. A partir d’aquí, és quan es pot aplicar una política definitiva al llarg de dècades. S’han pres unes primeres mesures perquè el tema havia agafat una dimensió més enllà de les nostres possibilitats, però això ja ha passat i ara hem de definir quants hem de ser per aplicar les polítiques.
Un cop definit quants han de ser, quines línies polítiques s’han de seguir?
D’una part, que un màxim de ciutadans i parelles estables amb un poder adquisitiu còmode puguin adquirir habitatges de propietat. D’aquesta manera, els elimines del mercat de lloguer. I, en segon lloc, afavorir que el privat construeixi habitatge assequible. Proposem un fons d’inversió de garantia real en què el propietari posa el terreny i els inversors posen diners a condició de tenir-lo 10-15 anys a un preu assequible. Això farà que els preus vagin a la baixa i reequilibrarem el lloguer. Ha de servir per als treballadors, l’emancipació dels joves i els jubilats.
La inversió estrangera és un problema?
La inversió estrangera ha fet créixer l’economia d’aquest país, com també la indústria del turisme. Precisament, volíem que aquest país tingués una economia alta per millorar la qualitat de vida de tothom. Actualment, a partir de definir quants hem de ser, és quan es pot regular la inversió estrangera. Aquesta ha vingut moltes vegades a competir a dins i el que volem és que vinguin al país per competir amb l’estranger. Per exemple, en economia digital s’han desenvolupat programes importants i que no necessiten molt d’espai geogràfic.
El sector tecnològic el posen sobre la taula molts partits a l’hora de parlar d’aquesta diversificació de l’economia.
Tothom ho porta ara al programa, però el nostre ministre liberal ja fa dos anys que hi està treballant i s’han instal·lat empreses d’economia digital. És el que vol el ciutadà. S’han de potenciar sectors com la medicina, l’educació i l’economia digital, que donaran prestigi al país i crearan mà d’obra nacional. L’objectiu és que el nostre talent torni al país i també s’hi desenvolupi i creixi.
Què hem de fer amb la viabilitat de les pensions?
S’han d’apujar les pensions progressivament amb el concert de tots els agents econòmics i socials. El 90% de les empreses del país tenen menys de 5 empleats i el fet d’accelerar més del que poden assumir les empreses pot crear el caos. Aleshores, s’ha de fer una pujada de pensions progressiva, però assumible pel teixit econòmic i empresarial. D’altra banda, des del dia 0 que el jovent comença a treballar hem d’agafar la mentalitat de crear un pla de pensions privat. Tenir-ne un d’assequible farà que com a mínim tinguin un calaix de sastre a l’hora de jubilar-se. Fins i tot també es pot buscar gravar algun producte de luxe per injectar diners al fons de reserva de la CASS i equilibrar aquelles pensions dels jubilats que no van començar a pagar en el mateix temps o quan la seguretat social no era obligatòria. Són ciutadans que s’han deixat la vida pel nostre país i tenim l’obligació d’assegurar-los-hi una pensió digna.
En mobilitat plantegen la creació d’una Autoritat Nacional del Transport i la Mobilitat. Quin ha de ser el seu paper?
El seu paper es portar a terme totes les infraestructures viàries, fa 12 anys que no se’n fa cap d’important. Un país que creix necessita permanentment una infraestructura renovada. En aquest aspecte, portem un programa molt complet. Ara tothom en parla, però nosaltres fa quatre anys que hi treballem. La variant de Sant Julià, la variant de la Massana, la carretera de la Solana al Pas de la Casa, la variant d’Andorra-Escaldes per descongestionar la capital i fer un carril reversible entre la frontera i la Seu. Com que som coneixedors a fons del país, tot allò que pot ser una solució de millora en la mobilitat està al nostre programa. Aquest agent és el que ho ha de coordinar i portar a terme.
Quina posició té Liberals respecte a l’acord d’associació amb la UE?
Tenim clar que no podem estar d’esquena al món i a Europa. A la Unió Europea tenim un potencial de 500 milions de ciutadans i fa 40 anys que negociem acords econòmics amb ells que ens han portat grans fruits com l’acord duaner. Ja sabem que l’acord econòmic funciona, el que diem és que a l’acord polític no podem fallar. És complicat perquè hi ha un tema de quotes, de seguretat ciutadana i de delinqüència. Imaginem-nos que arriben tres o quatre grans monstres i ens malmeten 4.000-5.000 empreses. No reclutaran els treballadors que es queden a l’atur. D’altra banda, imaginem que demà arriben 20.000 persones que es volen instal·lar a Andorra. No tenim ni habitatge, ni sanitat ni educació per a tots. A més, s’ha d’entendre també que aquest país té el sol reduït, el 90% són espais naturals.
En el moment que el ciutadà vagi a votar el referèndum, ha de tenir la garantia que tot això no malmetrà l’equilibri econòmic i social del país. No és un tema de la política de la por, sinó de ser realistes. Proposem que, un cop tinguem l’esborrany, hem de fer un estudi d’avantatges i inconvenients perquè el poble decideixi si s’entra o no.
El senyor Espot ha remarcat que ja es planteja que es respectin les especificitats andorranes. Per què es crea aquest debat si aquest aspecte queda prou definit?
El que vol el poble i el Partit Liberal és veure l’esborrany per saber que això està ben escrit i garantit. S’ha anat negociant i hi ha hagut alguna informació, però cal que sigui important que aquests paràmetres estiguin garantits. Ho diem també pel poble, si no pot ser que el referèndum no surti positiu.
Està faltant més transparència en la negociació?
No parlaria d’un tema de transparència. Tenim un negociador que ens mereix tota la confiança del món. Però una cosa és la confiança i l’altra els resultats. És el que volem veure per explicar-ho al poble sencer.
Entrem a la legislatura de la despenalització de l’avortament?
Pel Partit Liberal les nostres lleis són claríssimes. No s’ha deixat mai cap dona desastesa i sempre s’ha donat suport. Som molt respectuosos amb les institucions i ara hi ha una comissió que està analitzant tenir un document que sigui assumible per tots els agents. En cas que es pugui acabar signant, seria per despenalitzar els tres supòsits bàsics.
Hi ha consens entre tots els partits en la mateixa línia?
Quan hi ha eleccions, és fàcil fer volar coloms. Aquest país ha viscut sempre d’equilibris i de treball dels ciutadans. No podem descuidar el que ens ha portat durant dècades a on estem ara. Som l’admiració en turisme, arribada d’inversió estrangera i qualitat de vida.
Pallarés ha definit la seva campanya com a ‘trumpista’ amb el lema electoral de “Primer, Andorra”. Què vol expressar amb aquest lema?
De trumpista mai de la vida. La sort que tinc és que el poble em coneix. ‘Primer, Andorra’ vol dir que per a nosaltres el país és essencial, el defensem a capa i espasa, som gent de la terra, de consens i sobretot d’afavorir la inversió privada, que és la que ens ha de portar a bon port. El que volem és que tothom estigui a dalt i no fer baixar els de dalt per fer pujar els de baix. Tothom ha de tenir qualitat de vida i un habitatge digne. De trumpista res perquè les nostres paraules són clares i arriben al cor dels ciutadans.
