L'habitatge cooperatiu encara és una fórmula pràcticament desconeguda a Andorra, però l'associació l'Estaló vol canviar aquesta realitat. L'entitat, presentada recentment, neix amb l'objectiu d'impulsar aquest model residencial al país i convertir-lo en una alternativa més per afrontar la crisi de l'habitatge.
Els seus impulsors, Andrea Doncel i Gerard Fontanet, admeten que no es tracta d'una "solució màgica", però sí d'una eina que pot contribuir a fer l'habitatge més assequible i generar noves formes de convivència.
Un model encara desconegut a Andorra
La primera missió de l'Estaló serà explicar en què consisteix exactament l'habitatge cooperatiu, ja que asseguren que hi ha molts malentesos.
Una de les confusions més habituals és pensar que es tracta d'un model de coliving, en què diferents persones comparteixen habitatge.
"Això no és cert", remarca Andrea Doncel.
Cada membre de la cooperativa disposa del seu propi habitatge. El que és compartit, si així ho decideixen els socis, són alguns espais comuns.
"Vosaltres, conjuntament amb la resta de socis de la cooperativa, decidiu si hi ha o no hi ha espais compartits i quins són", explica.
Anys preparant el projecte
El projecte no és nou. Fa anys que un grup de persones interessades va començar a estudiar aquest model, visitant experiències en altres països i mantenint reunions amb les administracions.
"Els primers anys ens vam centrar molt a parlar amb l'administració, difondre aquest model i començar a donar-lo a conèixer", explica Gerard Fontanet.
Després d'analitzar diferents fórmules jurídiques, finalment van optar per crear una associació que actuï com a estructura de suport per facilitar la implantació de cooperatives d'habitatge.
Caldran canvis legislatius
Els promotors consideren que el marc legal actual necessita algunes adaptacions perquè aquest model pugui desenvolupar-se amb garanties.
Segons expliquen, les administracions han mostrat predisposició a estudiar possibles modificacions legislatives.
Paral·lelament, l'entitat està recollint dades a través de la seva pàgina web per conèixer quina demanda real existeix al país.
L'objectiu és disposar d'una radiografia precisa abans de començar a impulsar els primers projectes.
Els bancs també hi mostren interès
Una altra de les qüestions clau és el finançament.
L'Estaló ja ha iniciat contactes amb diverses entitats bancàries i assegura que la resposta ha estat positiva.
"Hi ha interès dels bancs en finançar projectes més socials o sostenibles", expliquen.
En altres territoris, com Catalunya, aquest tipus de promocions també s'han finançat amb el suport de banca ètica o fundacions.
Com funciona una cooperativa d'habitatge?
El model es basa en una aportació inicial dels futurs residents, que habitualment representa entre un 10% i un 20% del cost del projecte.
Quan un soci abandona la cooperativa, aquesta aportació li és retornada.
Posteriorment, els membres paguen una quota mensual destinada a retornar el finançament, cobrir les despeses de manteniment de l'edifici i alimentar un fons de reserva per garantir la continuïtat del projecte.
Segons els impulsors, aquest sistema permet reduir costos perquè elimina intermediaris com promotors immobiliaris i redueix el pes econòmic del sòl.
Més enllà de l'habitatge assequible
L'Estaló defensa que els beneficis no són només econòmics.
Aquest model també fomenta la convivència i la creació de xarxes de suport entre els veïns, ja que són els mateixos socis els qui decideixen com volen organitzar la vida comunitària.
Cada cooperativa, de fet, és completament diferent i adapta el projecte a les necessitats dels seus membres.
Xerrada oberta per donar a conèixer el projecte
Per explicar tots els detalls del model, l'Estaló ha organitzat una xerrada informativa oberta a la ciutadania.
L'acte tindrà lloc dijous vinent a les 19.00 hores al piano bar de l'Hotel Roc Blanc, on els impulsors resoldran dubtes sobre una fórmula d'habitatge que, tot i ser habitual en altres països europeus, encara és pràcticament inexistent a Andorra.