El Govern ha fet aquest dimecres un pas en la qüestió de l’avortament, però s’ha quedat lluny de resoldre el problema. La modificació del Codi Penal aprovada pel Consell de Ministres permetrà que les dones que decideixin interrompre voluntàriament el seu embaràs deixin de ser considerades responsables penalment. Ara bé, la reforma manté intacta la penalització dels professionals sanitaris que practiquin un avortament. En conseqüència, les dones deixaran de ser castigades per una decisió que, a la pràctica, continuaran sense poder materialitzar legalment dins del país.
La reforma, que ara haurà de superar el tràmit parlamentari, modifica l’article 117 del Codi Penal i respon, segons el ministre de Relacions Institucionals, Ladislau Baró, a la voluntat de compatibilitzar la protecció constitucional de la vida amb la no criminalització de les dones. El ministre ha defensat que aquesta era una de les voluntats polítiques de l’executiu des de l’inici de la legislatura i ha reconegut que el procés per arribar fins aquí ha estat complex. En resum, que el Govern ha fet uns equilibris que deixen la qüestió pràcticament al mateix lloc on era.
És per això que el canvi legislatiu té més transcendència simbòlica que no pas efectes pràctics sobre l’accés a l’avortament. La despenalització de les dones elimina una responsabilitat penal, però no reconeix el dret a interrompre voluntàriament l’embaràs ni estableix cap mecanisme perquè aquesta intervenció es pugui practicar legalment al sistema sanitari andorrà. Tampoc no resol la situació de les dones que han de desplaçar-se a l'estranger per avortar, amb les dificultats econòmiques, psicològiques, personals i logístiques que això pot comportar.
El mateix Baró ha confirmat que la reforma no modificarà la situació dels professionals mèdics, que continuaran exposats a responsabilitats penals si practiquen una interrupció de l’embaràs, independentment de les circumstàncies. El ministre ho ha justificat per un "imperatiu constitucional molt clar".
Aquesta és, precisament, la principal contradicció de la reforma. El Govern considera que una dona no ha de ser criminalitzada per avortar, però manté la criminalització de qui podria ajudar-la a fer-ho. Es despenalitza la decisió, però es continua impedint legalment la intervenció. Així, el problema no desapareix: simplement es modifica la manera com queda reflectit en el Codi Penal.
Una reforma condicionada pel model institucional
La proposta és el resultat de les negociacions mantingudes amb la Santa Seu, que considera la prohibició de l’avortament una qüestió essencial de la seva doctrina. El Govern ha buscat una fórmula que permeti introduir canvis legislatius sense posar en qüestió l’actual model institucional andorrà, en què el bisbe d’Urgell exerceix com a copríncep episcopal.
Baró ha reconegut que, des de l’inici de la legislatura, ja s’havia advertit que el marge de maniobra seria estret. Però encara ho ha estat més quan es va perdre la finestra d'oportunitat quan l'anterior Papa estava disposat a parlar-ne, però llavors el tema no era prou prioritari per l'executiu demòcrata. Baró diu que el Govern considera que ha aconseguit trobar un punt d’equilibri entre les seves aspiracions polítiques i les limitacions institucionals.
El projecte de llei es tramitarà per la via d’urgència al Consell General, amb la voluntat que pugui ser aprovat al més aviat possible.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat