El Govern vol crear una nova tipologia d'autorització temporal per contractació d'origen. Tal com ha detallat la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, aquesta nova forma de contractació implica que els temporers només podran arribar en el Principat quan tinguin tots els papers enllestits. “Quan els temporers arribin aquí ja s'haurà fet tota la feina de selecció prèvia i de verificació que compleixen tots els requisits i de tramitació dels permisos”, ha concretat Molné.
La mesura busca “reforçar els moviments migratoris i permet un major control”, ha declarat la ministra. Aquesta és una de les propostes que consten en el text del Projecte de llei de continuïtat i consolidació de les mesures per al creixement sostenible que ha presentat l'executiu aquesta tarda amb la finalitat d'ordenar creixement poblacional del país. Està previst que el text entri a tràmit parlamentari la setmana que ve.
Segons l'executiu, ja s'està treballant amb diversos països extracomunitaris per desenvolupar aquests mecanismes de control en origen que podrien estar habilitats per a la temporada d’hivern 2026/2027. Molné ha deixat clar que això és una prova pilot i que no tenen la intenció, de moment, de suprimir el règim de temporer ordinari. “La voluntat és que aquests dos permisos convisquin”, ha mencionat Molné. La ministra també ha comentat que pel que fa a la durada dels permisos dels temporers, actualment de sis mesos, s'està negociant amb la patronal.
El projecte de llei tracta de qüestions de migració, creixement poblacional, l'impost d'inversió estrangera immobiliària i també hi ha mesures en relació amb les obertures de comerç. De fet, ha de servir per continuar avançant i millorant la coneguda llei òmnibus. “Avui som aquí per fer un pas, aquesta vegada, posant més el focus no tan en matèria d'habitatge, sinó quant al creixement poblacional”, ha començat explicant la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol. L'executiu vol que el creixement sigui “sostenible a llarg termini” per tal de “mantenir els estàndards de cohesió social que tenim com a país i que ens fa atractius per viure”, ha precisat Marsol.
En immigració, també es proposa impedir canviar de sector laboral les persones extracomunitàries, fins que no hagin passat cinc anys de residència en el país. “Això s'ha fet amb consens, amb una sèrie de compromisos que vam acordar amb la patronal perquè en particular tot el que és el sector de la restauració es troben que els fa falta molta mà d'obra i al cap de tres anys aquestes persones canvien de sector”, ha puntualitzat la ministra. Fins ara la legislació marcava que podien canviar d'activitat laboral passats els tres anys, però en cas que s'aprovés el projecte de llei es passaria a cinc.
L'executiu també ha introduït alguns canvis pel que fa als treballadors temporers. La nova llei proposa que els temporers puguin fer hores extres en un altre sector, sense sobrepassar les 52 hores setmanals o les 12 h setmanals en un altre sector. D’aquesta manera, s’habilita aquesta possibilitat, que actualment també es permet a les persones que tenen permís de residència i treball prorrogable. Molné ha deixat clar que hi haurà mesures de control perquè no es cometin irregularitats. “El mecanisme de control és simplement que si no es compleix, es produeix l'anul·lació del permís d'immigració”, ha asseverat. En aquest sentit, es contractarà un inspector que s'encarregui de controlar-ho. De fet, s'ha creat un procés de selecció que està en curs. De la mateixa manera, també hi haurà conseqüències pels empresaris “perquè ja no podrà gaudir del seu treballador”, ha precisat.
A més, l'executiu també proposa ampliar el requisit de reserva de quota dels treballadors per compte propi (prèviament a la concessió de l’autorització) també a les professions titulades. Aquest sistema actualment ja es preveu per als autònoms i permet garantir que es disposa de la quota de treball un cop feta la inversió necessària. De la mateixa manera que les persones per compte propi, les professions titulades també gaudiran de sis mesos per formalitzar la inversió. Si passat aquest termini no l’han realitzat, no obtindran l’autorització d’immigració.
Pel que fa a les normatives en matèria d'inversió estrangera, una de les mesures és l’increment de l’impost de la inversió estrangera immobiliària (IEI). El govern aposta per doblar-lo, fixant-lo en un 6% per al primer immoble i en un 10% per a la resta. A més, s’amplia fins a 800.000 euros l’import de la inversió estrangera immobiliària inicial per obtenir l’autorització de residència passiva (fins a l’actualitat era de 600.000 euros). “Hem optat a fer-ho d'una manera progressiva, observant vam considerar que era bo, primer començar amb un 3%, després limitar les adquisicions perquè nosaltres entenem que hem de regular el creixement, però tampoc volem un fre absolut a aquest creixement com proposen altres formacions”, ha argumentat Marsol.
La titular de Presidència, Economia, Treball i Habitatge ha anunciat que es volen impulsar limitacions en matèria d'obertures de comerç per a garantir un creixement urbanístic i demogràfic sostenible. “No es tracta de limitar activitats comercials de manera indiscriminada i sense analitzar, sinó que es busca limitar la proliferació d'activitats més demandants de recursos, ja siguin recursos físics, de territori com de persones, especialment de mà d'obra poc qualificada”, ha manifestat Marsol. Amb aquesta proposició, el Govern busca que els nous comerços que arribin aportin “més qualitat, més coneixement i més valor afegit”, ha detallat. L'administració vol executar uns estudis de mercat per analitzar quina és la situació del comerç actual, ja que es vol desxifrar quina és “l'activitat comercial que ens convé per continuar creixent, amb qualitat i per millorar el valor afegit i la capacitat de les persones que venen a viure al país”, ha dit la ministra. Marsol no ha concretat com seran aquestes limitacions, però sí que ha deixat clar que la voluntat de tot plegat és apostar “per unes activitats de més valor afegit” amb l'objectiu que “siguin poc devoradores de recursos, sobretot de recursos de persones, i que aportin persones o professions amb salaris més alts i més poder adquisitiu”.
Finalment, es contempla crear una aportació a fons perdut a favor de l’Estat per aquella inversió inicial que han de fer els sol·licitants de residència i treball per compte propi i per als de residència passiva. D'aquesta manera, dels 50.000 euros que actualment ja s’han d’aportar, 30.000 seran a fons perdut. A més, les persones que tramitin la sol·licitud de residència passiva, també hauran d’abonar a fons perdut la meitat de l’impost actual, és a dir 6.000 euros, per cada persona a càrrec.
El Govern rebutja dues proposicions de llei de Concòrdia
La ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, ha confirmat aquest dijous que el Govern ha emès dos criteris desfavorables a proposicions de llei presentades pel grup parlamentari de Concòrdia, en matèria d’immigració. Molné ha defensat que les iniciatives de l’executiu són “molt més ambicioses”, “efectives” i “adequades” que les propostes presentades per la formació.
La primera proposava reformar el règim de residències per compte propi i sense activitat lucrativa. Segons Molné, el projecte del Govern és “més ambiciós i efectiu” i inclou també mesures sobre comerç i inversió estrangera.
La segona iniciativa, per crear un dispositiu d’acollida per a persones nouvingudes, ha estat rebutjada perquè el Govern ja té un programa similar pràcticament enllestit. La ministra ha assegurat que aquest programa cobreix àmpliament la integració social, lingüística i cultural d’aquest col·lectiu.
