L'escudellada de Sant Julià treu fum. La tradicional cita popular, organitzada per la germandat de Sant Sebastià en col·laboració amb el comú de Sant Julià de Lòria, ha aportat més de 50 voluntaris de la germandat des de la matinada per preparar 900 litres d’escudella, prou per servir entre 2.500 i 2.600 racions. Així ho ha celebrat Bruno Bartolomé, secretari de l'organització encarregada de fer bullir les sis olles d'escudella laurediana, tot apuntat que és una tradició històrica que no pot quedar en l'oblit.
L'escudellaire major, Pere Obiols, ha puntat que d'entre els voluntaris hi ha una desena de joves. "És una gran satisfacció que la gent jove s'hi acostumi i que torni a les tradicions", ha celebrat Obiols, afegint que esperen que any rere any es pugui dur a terme. "Que duri molts anys més!". El cònsol major de Sant Julià de Lòria, Cerni Cairat, ha declarat que "plogui, nevi o faci vent" l'escudella se celebra.
L'escudella fa xup-xup al pàrquing del Reig des de la matinada, a dos quarts de sis del matí amb sis olles de 150 litres cadascuna. La puja no els atura, malgrat que es tracta d'un escenari poc habitual. "El clima acompanya pels qui mengin l'escudella", riu la Meritxell, qui talla traços de carn per incloure en el caldo final. "La carn es desfà sola!". Obiols confessa que "el secret d'aquesta escudella és que som tota una colla de companys i amics i l'afecte que hi tenim". El procés de cocció, que s’allarga gairebé sis hores, segueix una recepta invariable d'uns 450 quilos de carn, 250 quilos de verdures, mongetes, arròs i pasta. Totes les olles es barregen abans de servir per garantir un gust homogeni, mentre que una d’elles es reserva per als mateixos escudellaires.
L’Escudella de Sant Julià se celebra des del 1988 i fa 34 anys que s’organitza de manera totalment autònoma amb escudellaires del poble, després d’uns inicis amb el suport de col·lectius de Girona i Andorra la Vella. Actualment, la tradició es troba ja en la seva tercera generació, els fundadors superen els 80 anys, els seus fills ronden la cinquantena i els més joves són nets dels padrins. "Fa uns quants anys que ho faig, no soc de les més antigues, però estem agafant el relleu de les que són més antigues, que un dia s'hauran de jubilar i haurem de començar nosaltres", ha reivindicat Meritxell, tot apuntant que es tracta d'una "tradició molt familiar i intergeneracional". "És important i han de ser [els joves], perquè això no es pot perdre mai. Mai, mai, mai. El relleu ha de continuar, però ja hi és. No tenim por perquè ja hi és", ha celebrat la voluntària.
El jove voluntari Jesús Mínguez ha expressat que "si els joves no ens hi fiquem, totes les tradicions es perdran". En Jesús apunta a la baixa natalitat, cada cop hi ha menys joves, i la tradició ha de seguir. "Ens hem criat aquí tota la vida, cada vegada som menys, no neixen nens a Andorra, hem d'intentar tenir una mica d'arrelament a allò nostre", ha asseverat. El jove també ha convidat "els que vinguin nouvinguts, també ho vegin i s'integrin, que al final això forma part de fer poble". Bartolomé també ha volgut fer valdre el relleu generacional i la participació creixent de joves.
“És un acte familiar i de convivència molt arrelat, que es passa de pares a fills, i cada any acollim nous germans que s’hi volen sumar”, ha afirmat. Cairat ha assegurat que el relleu generacional "implica, en primer lloc, que les tradicions es mantenen i perduren". "És una cosa molt positiva i que ens transmet de generació en generació no només dins de les famílies, sinó també de gent nova que es va incorporant a la Germandat i poder mantenir vives aquestes tradicions és una cosa que ens fa moltíssima il·lusió des del comú poder-hi col·laborar", ha conclòs el cònsol.
