La ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, i el cap de Govern, Xavier Espot, han presentat a la Casa de la Vall la candidatura transnacional entre Andorra, Espanya i França per inscriure a la Llista del Patrimoni Mundial de la Unesco els "testimonis" materials de la construcció de l’Estat dels Pirineus. La proposta inclou dotze monuments i espais històrics que expliquen, a través de béns materials en sèrie, l’origen i la continuïtat d’un model institucional únic basat en el pacte, la sobirania compartida i el diàleg.
Durant l’acte, Bonell ha remarcat que la candidatura és fruit d’un treball de llarg recorregut iniciat fa set anys. Tot i que la presentació institucional s’ha fet ara, el dipòsit formal del dossier davant la Unesco tindrà lloc el pròxim 31 de gener. "És una feina en què han estat implicades moltes persones, institucions i el comitè de pilotatge, amb la participació activa dels tres estats, i gràcies a tots ells hem arribat fins aquí", ha subratllat, tot remarcant que l'ambaixadora francesa de la Unesco, Ahlem Gharbi, no ha pogut assistir i, per tant, el document resta per ratificar abans de ser presentat a la Unesco.
A partir d’ara, el calendari està ajustat a la visita de la delegació de la Unesco a Andorra per veure els 12 monuments. La ministra ha explicat que el Govern té com a prioritat tenir tots els monuments "endreçats, preservats i adequadament condicionats" abans de la visita de la delegació de la Unesco, prevista per a aquest estiu. L’objectiu és que la inspecció sigui "una experiència positiva" i que els avaluadors puguin comprovar l’estat de conservació i la cura dels béns. Entre les actuacions en curs, Bonell ha destacat els treballs a Sant Martí de la Cortinada i el seu entorn de protecció, que es confia tenir enllestits abans de l’arribada dels experts.
La candidatura inclou deu béns situats a Andorra —un per parròquia, amb tres a Andorra la Vella—, a més del castell de Foix, a França, i el conjunt catedralici de la Seu d’Urgell, a Espanya. Segons la ministra, tots aquests elements han estat testimonis de com s’ha anat creant i mantenint el coprincipat al llarg dels segles. "A través d’aquests dotze monuments expliquem no només una forma institucional, sinó també com es vivia en comunitat", ha indicat, posant l’accent en la vida rural, agrícola i comunitària al voltant de les esglésies i en el paper central de la Casa de la Vall com a espai de decisió política de les parròquies.
Bonell ha insistit en la importància del caràcter transnacional de la proposta, assegurant que la història d’Andorra "no s’explica sense els nostres països veïns, Espanya i França". En aquest sentit, ha recordat que Andorra ja té experiència en candidatures compartides amb els estats veïns —com la transhumància, la pedra seca, les festes de l’os o les falles del solstici d’estiu— i que l’única candidatura presentada en solitari ha estat la de la Vall del Madriu.
Per la seva banda, el cap de Govern, Xavier Espot, ha destacat el simbolisme de presentar la candidatura a la Casa de la Vall, "el cor històric de les institucions andorranes i símbol viu de la continuïtat política del país". Espot ha recordat que Andorra ja compta amb cinc reconeixements de la Unesco, però ha subratllat que aquesta proposta fa un pas més enllà en projectar internacionalment un model de governança basat en la cooperació i l’equilibri de poders.
Tant Bonell com Espot han coincidit a assenyalar que, més enllà del reconeixement patrimonial, la candidatura comporta una responsabilitat col·lectiva. "Fins ara s’ha treballat internament, però ara cal que tothom se la faci seva", ha afirmat la ministra, remarcant la necessitat d’explicar a la ciutadania la importància del projecte i dels valors que representa.
Si el calendari es compleix, la decisió final de la Unesco podria arribar l’any 2027. L’objectiu, segons ha conclòs Bonell, és que l’organisme internacional reconegui no només dotze monuments, sinó "una manera d’entendre el poder, la convivència i la continuïtat institucional" que el coprincipat d’Andorra ha sabut preservar al llarg dels segles.
Acord transnacional
L’ambaixador de França a Andorra, Nicolas Eybalin, ha subratllat que "el que proposem no és només un monument, sinó una relació històrica excepcional que dura gairebé 750 anys", en referència al Tractat dels Paratges de 1278 entre el Comte de Foix, les valls d’Andorra i el bisbat d’Urgell. Eybalin ha destacat que aquesta institució històrica "s’ha mantingut i ha creat una veritable nació al cor dels Pirineus, Andorra", que avui involucra "França, el president de la República Francesa, i el bisbat d’Urgell a Espanya". L’ambaixador ha qualificat la candidatura com "d’excepcional valor" i ha expressat confiança que el dossier serà acceptat per la Unesco, destacant-ne la solidesa i originalitat.
Per la seva banda, Miquel Iceta, ambaixador d’Espanya a la Unesco, ha ressaltat la dimensió simbòlica i pedagògica de la candidatura: "És la reivindicació d’una història, una història de segles basada en el pacte, la negociació, el respecte i l’acord. En el món actual, ens recorda que molts conflictes tenen solució si hi ha voluntat de cedir i de dialogar", ha afirmat Iceta, tot afegint la importància del moment de signatura. "En un context en què sovint sembla que només preval la llei del més fort, Andorra demostra que no cal ser la més forta, potser sí la més intel·ligent i espavilada, però no necessàriament la més forta", ha defensat.
L’ambaixador ha subratllat que, tot i que Espanya participa només en part del patrimoni, "estem molt orgullosos de formar part d’aquesta iniciativa", i ha destacat que la candidatura transnacional serà presentada conjuntament per Andorra, Espanya i França davant del Centre de Patrimoni Mundial, com a mostra del compromís de tots tres estats.
