Assolir entorns de treball segurs i respectuosos, partint des del compromís ferm de la tolerància zero davant l’assetjament sexual. Amb aquesta voluntat, el Govern ha aprovat el decret que obliga a les empreses i a les entitats privades del país a elaborar el seu propi codi de prevenció i abordatge de conductes d’assetjament sexual i per raó de sexe.
“D’aquesta manera, ara es fa un pas més i molt important en matèria d’igualtat”, ha destacat la secretària d’Estat d’Igualtat i Participació Ciutadana, Mariona Cadena, durant la presentació del decret. I és que, tal com ha assenyalat, que les empreses i entitats privades disposin d’un codi específic donarà suport a les persones que pateixen assetjament facilitant la denúncia de la seva situació, gràcies a un circuit marcat.
En aquest sentit, el codi es pot aplicar en situacions vinculades a qualsevol comportament –verbal, no verbal o físic– de naturalesa sexual, adreçat contra una dona, que tingui la finalitat o produeixi l’efecte d’atemptar contra la seva dignitat i de crear-li un entorn intimidatori, hostil, degradant, humiliant o ofensiu. A tall d’exemple, la cap d’àrea de Polítiques d’Igualtat, Mireia Porras, s’ha referit a difondre rumors, preguntar o explicar detalls sobre la vida sexual i les preferències sexuals d’una persona; fer comentaris o bromes sexuals obscenes; fer comentaris grollers sobre el cos o l’aparença física; oferir o pressionar per concretar cites compromeses; o fer mirades lascives al cos o gestos obscens.
Precisament, Cadena ha volgut remarcar que –en un termini màxim de dos anys– totes les empreses, independentment del sector o magnitud, han de tenir el seu codi, així com les entitats, incloses les organitzacions sense ànim de lucre, les associacions i les federacions.
La secretària d’Estat ha emfatitzat que per tal de garantir que els codis siguin efectius i adequats, el decret estableix els requisits mínims que s’han de complir. De fet, per facilitar-ho, a l’annex del decret s’ha adjuntat un model que les empreses o entitats poden utilitzar com a base.
Entrant al detall, Mariona Cadena ha explicat que tots els codis hauran d’incloure accions de prevenció per promoure un entorn lliure d’assetjament sexual o per raó de sexe; com ara cursos, tallers o sessions informatives a la plantilla. També hauran de comptar amb uns principis rectors a aplicar durant el procediment d’intervenció si s’activa el codi, d’entre els quals sobresurten la discreció per protegir la intimitat dels implicats atenent a les dades que es tractaran.
Precisament, pel que fa al procediment d’actuació, la secretària d’Estat ha apuntat que la persona assetjada o algú que hagi observat la situació o tingui sospites podrà activar el codi, mitjançant un escrit o un correu electrònic adreçat a les persones de referència. Aquestes hauran de ser un mínim de dues persones de l’empresa o entitat –nomenades amb l’acord de la direcció i dels treballadors–, que seran les responsables de gestionar i custodiar documentació vinculada al procés.
El següent pas previst és la fase d’investigació exhaustiva dels fets per part d’una comissió, que podrà ser interna (i per tant formada per les persones de referència), externa o mixta. La comissió serà l’encarregada d’analitzar la denúncia interna, fent entrevistes i informes.
Finalment, en un termini màxim de 20 dies, la direcció o el departament en el qual es delegui ha de dictar una resolució. En cas que s’hagi provat l’existència d’una situació d’assetjament s’incoarà l’expedient disciplinari i s’adoptarà la sanció. A més, s’aplicaran mesures compensatòries; com ara oferir suport psicològic i social a la persona afectada. Si no hi hagués evidències s’arxivaria la denúncia interna.
Cadena ha precisat que l’activació del codi és una mesura complementària a les ja existents, ja que una situació d’assetjament sexual o per raó de sexe es pot trametre prop del Servei d’Inspecció de Treball o per la via judicial.
