Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Dos anys després de l’aprovació de la Llei de la llengua pròpia i oficial, un dels seus elements més visibles, la vinculació entre el coneixement del català i la renovació dels permisos de residència i treball, afronta una nova "flexibilització" impulsada pel mateix grup parlamentari que dona suport al Govern.
Demòcrates per Andorra (DA) ha presentat una esmena a la modificació de la Llei qualificada d’immigració que permetria donar més marge a determinats residents que no hagin pogut assolir el nivell de català requerit, especialment quan existeixin, diuen, dificultats de comprensió. La proposta busca evitar que la manca d’acreditació lingüística comporti necessàriament la pèrdua del permís si la persona continua formant-se i concorren les circumstàncies previstes.
La mesura modifica, a la pràctica, el punt més important d'aquesta llei i amb la qual s’havia presentat inicialment el requisit lingüístic.
La normativa impulsada pel Govern havia establert que, a partir de les quotes corresponents, els titulars d’una autorització de residència i treball havien d’acreditar un nivell A1 de català en la primera renovació i un A2 en la segona. El mateix Govern continua informant actualment que l’A1 és necessari per a la primera renovació. Recordem que el nivell A1 requereix saber explicar com et dius, quatre colors i quatre números, poca cosa més.
L’objectiu declarat de la Llei de la llengua pròpia i oficial era reforçar l’ús social del català i afavorir la integració lingüística de les persones que arriben al país. El Govern va presentar precisament la vinculació entre immigració i coneixement de la llengua com un dels principals reptes de la integració al país.
Més excepcions: els professors francesos
La flexibilització torna a posar sobre la taula una altra particularitat del sistema: no totes les persones estrangeres que treballen durant anys a Andorra estan sotmeses al mateix mecanisme ordinari de renovació.
El personal dependent del Ministeri d’Educació Nacional francès destinat als centres del sistema educatiu francès, entre els quals hi ha el Lycée Comte de Foix, disposa d’un règim específic derivat del conveni entre Andorra i França.
L’article 19 del conveni estableix que aquest personal obté, des del moment del nomenament, una autorització de residència i treball d’una durada igual a la seva assignació a Andorra (a vegades duen aquí dècades). Els seus familiars també obtenen una autorització de residència per la mateixa durada i condicions.
Això significa que el professor enviat pel Ministeri francès no segueix el mateix esquema de renovacions ordinàries que un altre treballador estranger que arriba al Principat amb una autorització de residència i treball subjecta als requisits generals.
El conveni educatiu també determina que el personal dels centres francesos depèn de l’Estat francès i està sotmès a la reglamentació estatutària corresponent. Andorra, per la seva banda, aporta específicament el professorat encarregat de l’ensenyament de la llengua catalana i de les ciències humanes i socials d’Andorra.
Aquesta especificitat resulta especialment significativa si es compara amb les exigències aplicades a altres residents: mentre que un treballador sotmès al règim ordinari havia d’acreditar l’A1 per a la primera renovació, el personal francès destinat a Andorra disposa d’una autorització lligada a la durada de la seva assignació sense necessitat d'aprendre la llengua.
Una llei que acumula matisos
La qüestió de fons és fins a quin punt les successives excepcions i flexibilitzacions poden alterar l’abast que es va voler donar inicialment a la llei.
El Govern havia anunciat que, superat el període transitori, per a les primeres renovacions afectades seria necessari presentar un diploma oficial A1 o una titulació equivalent reconeguda, mentre que per a la segona renovació s’exigiria l’A2.
Ara, l’esmena de DA obre la porta a introduir mecanismes perquè determinades persones puguin mantenir el permís encara que no hagin superat el requisit en els termes inicialment previstos.
La justificació de la modificació és evitar que persones integrades laboralment hagin d’abandonar el país per no haver assolit a temps el nivell lingüístic i donar-los l’oportunitat de continuar formant-se, per tant, el canvi de DA pressuposa que una persona es pot integrar laboralment amb un any però no saber dir quatre paraules en català en el mateix període.
El debat, però, deixa dues realitats sobre la taula: el català continua sent formalment un requisit per renovar determinades autoritzacions de residència i treball, però el sistema incorpora cada vegada més supòsits en què l’aplicació d’aquest requisit pot ser diferent.
I això situa el debat ja no tant en si Andorra exigeix coneixements de català als nous residents, sinó en a qui els exigeix, sinó els mecanismes que té algú que no vol aprendre la llengua per no haver-ho de fer.
