Cultura ha inventariat més de 900 peces de patrimoni tèxtil procedents dels béns mobles de la Casa Rossell d’Ordino

El Ministeri de Cultura i Esports, a través del Departament de Patrimoni Cultural, segueix la tasca de conservació i inventariat del patrimoni procedent de la Casa Rossell d’Ordino amb l’objectiu de posar en valor aquests objectes així com conservar un conjunt que té una gran rellevància i significació pel patrimoni cultural andorrà. En aquesta quarta fase de treballs, que ha comptat amb la implicació de l’empresa Retoc, s’han pogut inventariar més de 900 peces de tèxtil que encara no s’havien inventariat.

Així ho ha explicat la cap d’Àrea de Béns Mobles, Bernadeta Garrallà, i la conservadora i restauradora de l’empresa Retoc, Mireia Garcia, durant la presentació del patrimoni inventariat que s’ha fet a la premsa. Tal com ha detallat Garrallà, els treballs de la fase quatre han consistit en documentar el parament de la llar, la indumentària civil i religiosa, així com els complements i accessoris que la família Riba va anar acumulant al llarg dels segles a les estances i dins les calaixeres. “Les peces inventariades ara continuen revelant la increïble riquesa d’aquesta col·lecció”, ha exemplificat la cap d’Àrea.

La majoria de les peces de tèxtil ara inventariades són de la segona meitat del segle XIX i de la primera meitat del segle XX. Hi ha un grup d’una cinquantena de peces que són les més destacables per ser les més antigues i algunes d’elles luxoses: es tracta de complements i indumentària femenina i masculina del darrer quart del segle XVIII, sobretot casaques i armilles, cossos de vestit de dona, pitreres i davantals, mocadors de pit i volants de màniga, així com diversos parells de sabates de taló de la mateixa època.

També s’han inventariat peces per a infants, de les quals en destaquen les còfies. Pel que fa al parament de la llar, hi ha gran quantitat de llençols i tovalloles confeccionades manualment amb lli i amb la inicial ‘R’s de Riba brodada amb punt de creu; és interessant també el conjunt de tovalloles litúrgiques. “La col·lecció és única perquè abasta una franja cronològica molt amplia i amb molts tipus de teixit”, ha destacat Garcia.

Quan al procés d’inventariat, Garrallà i Garcia han explicat que la feina s’efectua al taller d’inventari de béns mobles ubicat a l’Hotel Rosaleda d’Encamp. Prèviament els tècnics de l’Àrea de Béns Mobles del Departament de Patrimoni Cultural han fet una selecció exhaustiva de les peces a inventariar. Després, aquestes s’han sotmès a un tractament massiu dins d’una cambra sense oxigen per eradicar qualsevol atac biològic. A partir d’aleshores, les conservadores-documentalistes de Retoc han pogut procedir, peça per peça, a les diverses etapes que comporta un procés d’inventariat d’una col·lecció etnogràfica com aquesta: assignar un número d’inventari únic i cosir-lo amb una veta, netejar amb un aspirador a mitja succió i amb broquets de pèl suau, anotar les característiques (mides, material, tècnica, estat de conservació, datació, etc.), fer fotografies documentals, donar d’alta les fitxes dins la col·lecció ‘Casa Rossell’ d’una base de dades específica on es recullen tots els béns mobles inventariats, i omplir tots els camps requerits i finalment, l’embalatge de conservació.

Aquest estiu es preveu treballar en la indumentària del segle XX, dins la qual destaca un conjunt de vestits i complements dels dos darrers descendents de la família. Les dues fases restants d’inventariat, la cinquena i la sisena, està previst que finalitzin durant el 2022 amb la qual cosa es donaria per finalitzat l’inventari de la gran col·lecció de béns mobles de la casa Rossell, la col·lecció etnogràfica més rellevant del patrimoni andorrà. A partir d’aquí, es podrà treballar en l’estudi més aprofundit dels béns que la componen i projectar propostes de coneixement i difusió del seu llegat.

La casa Rossell d’Ordino, documentada des del segle XVI i una de les més importants d’Andorra, ha guardat un gran nombre d’objectes que són el reflex de la família benestant que l’ha habitada. Els inventaris que s’hi fan serveixen per conèixer què hi ha i en quin estat es troba.