Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
L’estratègia per afrontar les pròximes eleccions generals comença a generar debat intern a Demòcrates. El cap de Govern, Xavier Espot, va explicar durant la Diada de Meritxell que DA encara els pròxims mesos amb la voluntat d’intensificar els contactes amb les diferents formacions situades a la dreta i el centredreta de l’espectre polític andorrà per intentar bastir un projecte comú que permeti arribar a les eleccions amb aquest espai el màxim d’unit possible.
La proposta, però, no genera el mateix entusiasme en tots els sectors de DA. Dins de la formació hi ha veus que consideren que el partit continua disposant de prou força electoral, implantació territorial i estructura per fer-se valer i que, per tant, qualsevol negociació amb altres actors polítics s’hauria de fer des d’aquesta posició de fortalesa i no des de la necessitat de construir pràcticament de zero un nou espai polític.
Un dels elements que més reticències genera és la possibilitat que la confluència acabi comportant la creació d’una nova plataforma electoral o, fins i tot, una modificació o desaparició de la marca Demòcrates. Per a una part del partit, DA continua sent una marca plenament vigent, amb una estructura consolidada i amb capacitat per continuar articulant el centredreta andorrà. Aquest sector no veu justificat renunciar-hi per facilitar un acord amb altres formacions.
La qüestió va, però, més enllà del nom. El debat de fons és sobre quina ha de ser la correlació de forces a l’hora de negociar. Algunes veus internes consideren difícil d’assumir que Demòcrates, després d’anys al capdavant del Govern i mantenint una important representació institucional i territorial, hagi d’acceptar determinades exigències d’espais polítics que en el seu moment es van allunyar del projecte demòcrata i que ara podrien estar interessats a confluir novament en un espai comú.
La incomoditat apareix especialment davant la possibilitat que aquests actors condicionin aspectes essencials del futur projecte, des de la marca i l’estructura fins a la confecció de les candidatures o el pes de cadascuna de les formacions. Els sectors més partidaris de preservar l’actual DA defensen que obrir el partit i arribar a acords és una cosa i que permetre que els potencials socis redissenyin el projecte demòcrata n’és una altra.
Espot, en canvi, ha situat la construcció d’un projecte compartit per davant del debat sobre els noms i les candidatures. La seva aposta passa per intentar recompondre un espai polític de centredreta que durant els darrers anys s’ha fragmentat i establir primer les bases programàtiques que permetin afrontar conjuntament els reptes de la pròxima legislatura.
El debat intern, per tant, no se centra tant en la conveniència d’arribar a acords amb altres forces de centredreta —una possibilitat que pocs qüestionen— com en el preu polític que DA hauria de pagar per aconseguir aquesta unitat. Per a una part dels demòcrates, la prioritat hauria de ser ampliar el projecte sense desdibuixar-lo. I, sobretot, evitar que la recerca d’una gran coalició acabi transmetent una imatge de feblesa d’un partit que consideren que encara té prou múscul per continuar ocupant el centre de gravetat d’aquest espai polític.
