Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Primer va ser Concòrdia. I, només un dia després, el Govern ha sortit a respondre. La successió de dos vídeos sobre els problemes de mobilitat a Andorra ha convertit les cues en el darrer camp de batalla política i, sobretot, ha deixat una imatge significativa: l’oposició planteja el debat i l’Executiu es veu empès a donar explicacions.
La copresidenta de Concòrdia i consellera general, Núria Segués, publicava aquest dimecres un vídeo centrat en una realitat fàcilment recognoscible per bona part de la població: el temps que els ciutadans passen atrapats en el trànsit. Segués qüestionava que la millora de les dades de mobilitat anunciada pel Govern es tradueixi en una millora perceptible en el dia a dia i reclamava una estratègia nacional amb visió a llarg termini.
La resposta no s’ha fet esperar. Aquest dijous, el secretari d’Estat de Transició Energètica, Transports i Mobilitat, David Forné, ha publicat un altre vídeo per defensar la feina que està fent el Govern. Forné ha recordat l’existència de l’Estratègia Nacional de Mobilitat i del Pla Director de la Mobilitat 2030 i ha enumerat actuacions com la millora del transport públic, els carrils reversibles, les intervencions al carrer de la Unió, les millores en rotondes o els desviaments de la Massana i Sant Julià de Lòria.“Assenyalar els problemes és senzill, el que cal és afrontar-los”, ha replicat Forné.
Però més enllà de qui té raó sobre les solucions a la mobilitat, la seqüència deixa una lectura política interessant. Concòrdia ha aconseguit situar un tema en el centre de la conversa i que el Govern respongui amb el mateix format i pràcticament de manera immediata. I en política, qui aconsegueix decidir de què es parla parteix amb avantatge.
El cas de la mobilitat exemplifica una de les batalles que poden resultar determinants a mesura que s’acosti el final de la legislatura: qui controla l’agenda pública.
Concòrdia no necessita demostrar que el Govern no ha fet res en matèria de mobilitat —perquè seria difícil sostenir-ho davant les actuacions que l’Executiu pot enumerar—. Li és suficient plantejar una pregunta molt més simple: si s’estan fent tantes coses, per què els ciutadans continuen tenint la sensació de passar massa temps fent cua?
És aquí on el Govern entra en un terreny més incòmode. Quan la resposta política consisteix a enumerar plans, estratègies i actuacions després que l’oposició hagi assenyalat un problema quotidià, corre el risc d’aparèixer en una posició defensiva.
El vídeo de Forné pretén capgirar precisament aquesta situació i transmetre que l’Executiu no està aturat. Però el fet mateix d’haver de respondre evidencia que Concòrdia ha aconseguit marcar, almenys en aquesta ocasió, el ritme de la conversa.
La mobilitat és especialment sensible perquè afecta directament la qualitat de vida. El mateix Pla Director de Mobilitat reconeix episodis en què les intensitats de trànsit poden portar la xarxa viària al límit de la seva capacitat i generar retencions importants.
Per això el debat difícilment acabarà amb aquests dos vídeos. Per a Demòcrates, el repte comunicatiu no és només explicar què està fent el Govern. És aconseguir tornar a portar la iniciativa i ser qui presenti els debats abans que l’oposició els imposi.
Concòrdia, en canvi, té una feina aparentment més senzilla: detectar problemes quotidians, convertir-los en missatges comprensibles i obligar el Govern a posicionar-s’hi.
