El grup parlamentari de Concòrdia ha presentat les seves esmenes al Projecte de llei d’aprovació del règim jurídic aplicable als contractes d’arrendament d’habitatge per a residència habitual i permanent per al període 2027-2030.
La formació considera que el nou text és una mesura conjuntural més, com les que ha presentat fins ara el Govern, que “han servit per guanyar temps, però no per atacar l’arrel del problema”, ha expressat la presidenta suplent del grup parlamentari, Núria Segués, ja que els preus del mercat de l’habitatge continuen a l’alça. I les dades ho demostren: des de novembre de 2023, el preu de lloguer ha augmentat un 27%, mentre que el de compravenda ho ha fet un 28%.
Concòrdia planteja tres mesures específiques:
- En primer lloc, un increment només de l’IPC en els contractes que es troben per sota dels 12,9 euros/m².
- En segon lloc, que aquells contractes que es troben per sota del preu/m² del parc públic d’habitatge es puguin actualitzar en un termini de cinc anys fins a arribar al preu establert per parròquia.
- I, en tercer lloc, que en el cas que un llogater decideixi marxar del pis on està, que per al nou contracte s’hagi d’agafar com a referència el contracte anterior.
La formació també planteja que no es pugui expulsar cap llogater/a del seu habitatge habitual si aquest/a no ha incomplert cap clàusula contractual o ha impedit la bona convivència.
El grup parlamentari complementa aquestes propostes amb altres mesures legislatives que ja defensa fa temps per aturar l’escalada de preus de l’immobiliari, com una moratòria a la inversió estrangera immobiliària i augmentar l’impost de plusvàlues (que actualment és d’un 5% en les compravendes entre dos i cinc anys, un dels percentatges més baixos d’Europa).
“Es tracta d’una llei de supervivència política”, ha expressat el president del grup parlamentari, Cerni Escalé, que ha demanat mesures més atrevides per part de l’Executiu per frenar les situacions d’abús de mercat. Com a acompanyament, es planteja una política de contenció migratòria amb una reducció de les quotes d’immigració, per arribar a una situació d’equilibri demogràfic el 2030, ja que un creixement poblacional com l’actual (un 10% en 3 anys) no és sostenible.
Amb dades del Departament d’Estadística, Concòrdia ha justificat aquestes propostes i ha recordat que cada cop és més difícil viure a Andorra amb un salari prop del medià (2.298 euros mensuals), malgrat les mesures implementades pel Govern des de l’any 2023.
Un exemple amb preus actualitzats el març d’aquest any (26 euros/m²): per a un pis de 80 m², una persona que cobri prop del salari medià, la sobrecàrrega econòmica que li suposa el lloguer del seu pis és d’un 95%. Núria Segués ha alertat que davant d’aquesta situació, la descongelació dels lloguers derivarà en una situació molt injusta “amb dues realitats dins del mateix mercat”: d’una banda, contractes congelats amb certa protecció; i, de l’altra, nous contractes amb preus de lloguer desbocats fruits de la congelació de l’any 2023. També ha augurat una situació preocupant a partir del 2030, quan la desregulació dels lloguers sigui completa, segons la nova llei que planteja l’Executiu. “Ens encaminem a patir el mateix problema i a continuar prorrogant mesures d’urgència per protegir el mercat”, ha expressat.
Finalment, Cerni Escalé ha aprofitat per demanar celeritat amb el Registre de la Propietat i l’aplicació efectiva de l’impost als pisos buits. A més, tenint en compte que amb aquesta nova llei, el registre dels contractes d’arrendament dependrà directament del Ministeri d’Economia i Habitatge, i no de l’Institut Nacional de l’Habitatge (INH), Concòrdia ha aprofitat per denunciar la duplicitat d’estructures que depenen del Govern.
