El ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, ha signat aquest dijous amb Antoni Rebés, representant de l’UTE Heliand Helinord, el contracte de concessió de l’Heliport Nacional d’Andorra. El Govern va aprovar-ne l’adjudicació el passat mes de novembre i, des de llavors, l’UTE ha formalitzat la seva unió i s’ha acordat el contracte entre les dues parts: “tot el procés s’ha fet seguint la legalitat, sota els principis de transparència i amb els corresponents informes jurídics preceptius”, ha exposat el ministre.
El següent pas per poder iniciar la seva construcció es declara el Projecte d’Interès Nacional (PIN), per la qual cosa s’ha tramitat tota la informació al comú de la Massana, que ha d’emetre un informe vinculant.
Gallardo ha iniciat la presentació del projecte fent un repàs històric del projecte, des que es va fer el primer estudi per instal·lar una infraestructura d’aquest tipus el 1985 i passant per les diferents ubicacions que s’han valorat des de llavors. Un cop arribats al projecte de la Caubella, ha recordat que abans d’adjudicar-se el plec de bases va sotmetre’s a informació pública i no va rebre cap al·legació.
Entrant en els termes concrets de l’adjudicació, que té una durada de 30 anys, la concessió preveu la construcció i gestió de l’heliport, donant preferència a l’operador en el cas que es decideixin instaurar rutes regulars en el futur però sense aquesta obligació. Per la seva banda, el Govern d’Andorra es garanteix un espai d’hangaratge exclusiu per les aeronaus d’Estat, amb dependències tècniques i allotjament per a quan s’hagin de fer guàrdies en persona. A banda, les aeronaus d’estat no pagaran taxes d’estacionament, enlairament i aterratge o passatgers.
Pel que fa a les instal·lacions, l’edifici terminal i l’hangar principal s’integren en una sola construcció: la planta baixa inclou l’hangar i els espais per al tractament de passatgers; la planta superior inclou oficines, despatxos i un restaurant de 240m2 amb terrassa. L’edifici, ha apuntat el ministre, es concep com a “edifici passiu, i utilitza materials exteriors que busquen integrar-lo amb el seu voltant”. Finalment, el titular de Presidència, Economia i Empresa ha ressaltat que el contracte preveu que el Govern compensi l’UTE amb un màxim de 7.627.034 euros totals si els resultats operacionals negatius: “en el pitjor dels casos, el Govern hauria de pagar aquesta xifra, però recuperaria una infraestructura que hauria
costat més de 10 milions d’euros de crear”, ha indicat el ministre.
En cas de resultats positius inferiors al 15%, l’empresa pagarà un cànon d’entre el 10% i el 15%, mentre que si els beneficis superen el 15%, l’excedent es reinvertirà en l’heliport o es transferirà completament al Govern.