Cerni Escalé és el polític més ben valorat pels andorrans

El grup de sociologia de l’eix societat d’Andorra Recerca Innovació ha presentat aquest dijous els resultats de l’enquesta política corresponent a aquest 2024. El treball de camp s’ha dut a terme entre el 18 de juny i el 10 de juliol, amb una mostra aleatòria de tota la població resident al país i major de 18 anys, 400 persones de nacionalitat andorrana, amb un +-4,97% de marge d’error amb un nivell de confiança del 95%, i 401 ciutadans de d’altres nacionalitats, amb els mateixos marges d’error i de confiança.

La primera part del qüestionari tracta l’interès polític de la ciutadania. Preguntats per si la política els interessa molt, bastant, poc o gens, pràcticament un 60% dels enquestats andorrans (un 7% més que en la darrera enquesta política, de 2023), responen ‘molt’ o  ‘bastant’. Mentre que per part dels no andorrans, a un 62% li interessa ‘poc’ o ‘gens’.

Segons l’enquesta d’AR+I, l’actual cap de Govern, Xavier Espot, és el polític que mereix ‘més confiança’ per al 38% dels enquestats andorrans. Seguit del cap de l’oposició, Cerni Escalé (16%), la consellera Carine Montaner (9%) i els cònsols, de Sant Julià, Cerni Cairat (5%) i d’Escaldes-Engordany, Rosa Gili (3%). Per part dels ciutadans de nacionalitat diferent de l’andorrana, Espot (60%) repeteix com a polític que els mereix més confiança, seguit de Montaner (9%), Escalé (6%), Gili i Cairat (4%). L’àmbit referit a la valoració l’encapçala, entre els enquestats andorrans, Cerni Escalé (6,5 sobre 10), seguit de Xavier Espot (5,6), Pere Baró (5,4), Carine Montaner (5,2), Judith Pallarès (5,2) i Carles Naudi (4,9). En canvi, entre els no andorrans, Espot (6,5) és el més ben valorat, seguit d’Escalé (6,4), Baró (6,2), Pallarès (6), Montaner (5,7), Naudi (5,4) i Cristina Rico (4,9).

La valoració que fan els ciutadans de nacionalitat andorrana de la tasca que desenvolupa Govern ha anat disminuint des del 2021 (6,7 sobre 10), 2022 (6,1), 2023 (5,6) i 2024 (5). La mateixa tendència s’observa per part de la població amb diferent nacionalitat: des del 2020 (7,3 sobre 10), 2021 (7,2), 2022 (6,7), 2023 (6,2) i 2024 (6).

A l’apartat de valoració del sistema polític es demana als enquestats els motius pels quals estan poc o gens satisfets amb la democràcia a Andorra. La majoria (22%) respon pel ‘problema de l’habitatge, manca de regulació/solució’; seguit de ‘el Govern respon a interessos particulars, dels rics’ (19%); ‘el nou model de país que es pretén no funciona/agrada. Inversió estrangera, especulació, UE, augment de preus’ (17,5%) i ‘manca de drets polítics dels immigrants’ (12%). Entre els enquestats de nacionalitat no andorrana, el motiu principal esgrimit és la ‘manca de drets polítics dels immigrants’ (33%), seguit de ‘el problema de l’habitatge, manca una regulació/solució’ (14%) i ‘moltes desigualtats socials, manca d’ajudes’ (13%).

L’enquesta política d’AR+I d’enguany recull un apartat amb preguntes sobre la negociació de l’acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea. Entre els de nacionalitat andorrana, els aspectes de l’acord d’associació que consideren que poden afavorir el país són ‘lliure circulació de persones, mobilitat treballadors, facilitats per viatjar’ (12%), ‘obertura econòmica, circulació de mercaderies, inversió estrangera, ampliació del mercat, acords comercials’ (11,5%) i ‘àmbit econòmic, facilitats empreses, accés ajudes econòmiques, desenvolupament del país’ (9%). Entre els de nacionalitat no andorrana, ‘obertura econòmica…’ (13,5%) i ‘no contesta, no vol contestar’ (10,7%).

Preguntats per quins són els aspectes que poden tenir una incidència negativa per Andorra? Les persones de nacionalitat andorrana responen: ‘lliure circulació de persones, treballadors, immigració, obertura fronteres’ (34%), ‘pujada impostos, control fiscal’ (10%), ‘menys seguretat, problemes d’inseguretat’ (8%). Per a les d’altres nacionalitat: ‘lliure circulació de persones, treballadors, immigració, obertura fronteres’ (27%), ‘pujada impostos, control fiscal’ (9%).

‘Globalment per Andorra pensa que l’acord és positiu o negatiu?’. Els de nacionalitat andorrana responen que el veuen ‘positiu’ (41%), ‘negatiu’ (39%), ‘Ni positiu ni negatiu’ (11%), ‘no ho sap’ (8%).

Finalment, l’enquesta d’AR+I recull un apartat dedicat al comportament electoral. Es pregunta ‘si ara se celebressin eleccions generals, a quin partit votaria?’. Concòrdia (16,6%), Demòcrates per Andorra (DA+CC+Acció Comunal d’Ordino+Units pel progrés+Independents) (15%), Partit Socialdemòcrata (6,7%), Andorra Endavant (5,6%), Liberals (0,7%), Acció (0,8%) i Progressistes SDP (0,4%).