Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Les dades no conviden a l'optimisme. Malgrat les campanyes de sensibilització, les polítiques de promoció lingüística i l'aprovació de noves obligacions legals, el català continua perdent terreny a Andorra. Així ho constata l'enquesta Coneixements i usos lingüístics de la població d'Andorra. Situació actual i evolució 1995-2026, presentada aquest dilluns, que dibuixa una realitat preocupant per a la llengua oficial del país: cada vegada es coneix menys el català i el castellà continua imposant-se en bona part de les relacions quotidianes.
L'indicador de coneixement del català ha passat del 8,3 del 2022 al 7,9 actual, en una escala de deu punts. Mentrestant, el castellà no només manté la seva posició dominant, sinó que millora lleugerament, passant del 9,3 al 9,4. La distància entre les dues llengües s'eixampla i posa de manifest les dificultats del català per mantenir la seva presència en una societat sotmesa a importants transformacions demogràfiques.
Davant d'aquest escenari, la ministra de Cultura, Joventut i Esports, Mònica Bonell, ha reconegut que hi ha elements preocupants, però ha apel·lat a la paciència. Segons ha defensat, els efectes de les polítiques lingüístiques impulsades recentment no es poden esperar d'un dia per l'altre. Encara més lluny ha anat el director de Política Lingüística, Joan Sans, que ha advertit que els resultats de les noves obligacions formatives podrien tardar deu anys a fer-se visibles.
La resposta institucional, per tant, situa les possibles millores en un horitzó llunyà, mentre les dades actuals evidencien que la situació del català continua deteriorant-se en tots els àmbits.
Ni tan sols l'administració garanteix plenament l'ús del català
Un altre dels aspectes que mereix una atenció especial és la situació de la llengua oficial dins de la mateixa administració pública.
Segons l'enquesta, el català representa el 62% de la llengua d'atenció en aquest àmbit, mentre que el percentatge d'ús per part dels ciutadans quan s'adrecen als treballadors públics és del 58%. Tot i que les xifres han millorat respecte del 2022, continuen lluny de la universalitat que correspondria esperar de l'administració d'un país que té el català com a única llengua oficial. La mateixa ministra Bonell ha reconegut que aquest percentatge hauria d'arribar al 100%.
El fet que la plena normalització lingüística continuï sent un objectiu pendent fins i tot dins de les institucions públiques planteja interrogants sobre l'abast real de les polítiques aplicades fins ara.
El castellà domina a casa i entre els amics
Una de les conclusions més significatives de l'estudi és que el català no aconsegueix imposar-se com a llengua habitual en els espais més quotidians. A les llars andorranes, el castellà és la llengua més utilitzada, amb un 38,8%, mentre que el català queda relegat al segon lloc, amb un 31,9%.
La situació es repeteix en les relacions d'amistat. El 38,2% dels enquestats utilitzen habitualment el castellà amb els amics, davant del 34,7% que fan servir el català. Unes dades que reflecteixen fins a quin punt la llengua oficial té dificultats per consolidar-se com a llengua de relació social.
També resulta significatiu que només el 38,9% de la població tingui el català com a llengua inicial, davant del 46,9% que té el castellà. És cert que el percentatge de persones que identifiquen el català com a llengua pròpia augmenta fins al 46,8%, però aquesta identificació no es tradueix en un ús habitual de la llengua.
Un dels pocs indicadors clarament favorables és la transmissió lingüística entre generacions: el català és la llengua preferent de transmissió de pares a fills, amb un 56,7%, dotze punts per sobre del castellà. Una dada positiva que, tanmateix, contrasta amb la realitat lingüística que es viu fora de l'àmbit familiar.
La restauració, el comerç i el transport públic, entre els sectors on retrocedeix el català
El panorama tampoc no és especialment encoratjador quan s'analitza l'ús de la llengua en els serveis i establiments comercials. L'enquesta detecta una disminució de l'ús del català en restaurants, botigues, transport públic, pubs, discoteques i perruqueries.
En el cas de la restauració, la davallada és de quatre punts respecte del 2022. Es tracta d'un sector especialment rellevant per la seva relació directa amb els residents i els milions de visitants que rep anualment el país.
Tot i que el català continua sent la llengua més utilitzada en les relacions laborals externes, el castellà predomina en les comunicacions internes entre treballadors. Aquesta dualitat evidencia que la presència del català de cara al públic no sempre es correspon amb el seu ús real dins de les empreses.
L'estudi també identifica algunes millores, especialment en l'atenció als metges generalistes i especialistes i als grans magatzems. Però aquests avenços conviuen amb retrocessos en nombrosos espais de socialització.
