El Govern ha aprovat, a proposta del ministre de Finances i Portaveu, Eric Jover, el Projecte de llei de mesures per a la reforma de la imposició directa i de modificació d’altres normes tributàries i duaneres. El text entrarà en vigor de manera general a partir l’1 de gener del 2023 amb el nou exercici fiscal.
El Projecte de llei aprovat avui té l’objectiu principal de millorar la resiliència financera de l’Estat, dotant al sistema fiscal andorrà de capacitat per augmentar la recaptació fiscal fent que les empreses que generin beneficis contribueixin amb un Impost sobre Societats mínim.
A la vegada es té la voluntat de preservar la competitivitat del sistema fiscal andorrà, simplificar-lo i corregir disfuncions tècniques i alhora avançar en el procés d’homologació del sistema fiscal andorrà als estàndards internacionals i de compliment dels compromisos internacionals d’Andorra.
Homologació internacional
Entrant al detall, Jover ha recordat que l’àmbit internacional l’OCDE està impulsant un tipus efectiu del 15% de l’Impost sobre Societats per a empreses amb una facturació superior a 750 milions d’euros. Una tipologia de societats, ha afegit, que no són habituals a Andorra. No obstant això, Jover s’ha referit a la importància d’alinear-se amb el context global. Per aquest motiu, en el Projecte de llei s’introdueix una modificació sobre l’IS.
En aquest sentit, el ministre ha explicat que en el sistema fiscal andorrà les empreses han de tributar un 10% de tipus nominal, si bé les empreses tenen la possibilitat d’aplicar compensacions o deduccions a la seva tributació, rebaixant-la fins al 0% tot i haver generat beneficis en aquell exercici. Aquest percentatge després d’aplicar compensacions o deduccions, ha afegit, és l’anomenat tipus efectiu.
Davant aquesta situació, el Projecte de llei introdueix que el tipus efectiu mínim de l’Impost sobre Societats ha de ser en tots els casos superior al 3%, sempre que l’empresa generi beneficis. “Pensem que és important passar el missatge que les empreses que generin beneficis, independentment de compensacions o deduccions, tindran un tipus efectiu que no pot ser nul. Així, la reforma té l’efecte de limitar que el tipus efectiu no pugui baixar del 3%”, ha destacat.
A més, avançant en l’homologació internacional, al Projecte de llei s’introdueixen els intercanvis d’acords fiscals entre jurisdiccions en el marc de l’acció 5 de BEPS de l’OCDE i s’afegeixen 7 jurisdiccions amb les que es realitzarà intercanvi automàtic d’informació fiscal a partir del 2023 (Hong Kong, Macao, Maldives, Marroc, Equador, Perú i Samoa). Amb aquestes noves 7 jurisdiccions, a partir del 2023 Andorra comptarà amb un total de 102 jurisdiccions amb les quals es duu a terme intercanvi automàtic d’informació fiscal.
Simplificació tributària
La reforma presentada avui també contempla elements de simplificació tributaris. Així, amb el Projecte de llei es deroga la Llei 21/2006 de l’impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, integrant-lo en la resta d’impostos directes (IS, IRPF i IRNR) facilitant-ne la compatibilitat i la gestió.
Al mateix Projecte de llei també es determina de manera objectiva per la gestió d’actius immobiliaris en quins casos les persones físiques han de tributar com a activitat econòmica i que, per tant, si han de passar de tributar els seus beneficis passant d’IRPF de persones físiques a IRPF d’activitats econòmiques. És a dir, s’estableix un llindar (nombre mínim d’immobles o d’ingressos per lloguers) a partir del que la renda d’origen immobiliari es considera rendiment d’activitat econòmica.
A més, s’introdueix un mecanisme perquè es dugui a terme la devolució de l’IGI després de cada període de liquidació del mateix IGI per part de l’empresa. La finalitat és afavorir la gestió de la tresoreria dels obligats tributaris.
Canvis en el règim de deduccions
Pel que fa al règim de deduccions, al Projecte de llei s’introdueix una nova deducció pel mecenatge en l’àmbit cultural, social i esportiu. Aquesta deducció que és del 2% de la donació o de les despeses i inversions es pot veure incrementada fins al 4% si es tracta d’un esdeveniment d’especial interès, que estaran definits per la Llei del Pressupost.
També es crea una nova deducció per arrendament d’habitatge, que inclou una reducció de la base de tributació d’un 2% dels ingressos procedents de l’arrendament d’habitatges per a residència habitual i permanent a Andorra si els habitatges tenen una renda inferior als 900 euros mensuals. Aquesta mesura, ha apuntat Eric Jover, és un mecanisme més per aportar solucions a la problemàtica de l’habitatge de lloguer.
Seguint amb les deduccions, es modifica la deducció de noves inversions en una deducció del 2% pels projectes de digitalització, que estaran llistats en un Annex a la futura llei que es podrà anar actualitzant a través de la Llei del Pressupost.
Una altra deducció que es modifica és la deducció per noves contractacions, incloent una deducció de 1.000 euros per persona contractada inscrita al Servei d’Ocupació (les persones han de tenir una permanència mínima d’1 any). Aquesta deducció s’incrementa fins als 3.500 euros si es tracta d’una persona d’un col·lectiu vulnerable amb una permanència mínima d’1 any (majors de 55 anys, menors de 25 anys o persones que tinguin una discapacitat reconeguda per la CONAVA).
Un seguit de noves deduccions i canvis que, tal com ha apuntat Jover, recorden que el règim de deduccions ha de servir per “promoure canvis en el teixit econòmic cap a les línies que es consideren estratègiques des de l’Administració”.
Impacte de la reforma en la recaptació i context de la reforma
Finalment, el ministre de Finances i Portaveu s’ha referit a l’hipotètic l’impacte del Projecte de llei en la recaptació de l’Estat. En base a les dades de l’exercici fiscal del 2019, el darrer que no es va veure afectat per la pandèmia de la COVID-19, la reforma hauria d’implicar un increment mitjà del tipus efectiu de l’IS del 0,69%.
La recaptació d’aquell exercici hauria estat de 6,8 milions d’euros, majoritàriament corresponent a un diferiment fiscal. Un fet que representaria un increment de la recaptació per IS del 13%.
Jover ha recordat que Andorra ha portat a terme nombroses reformes fiscals durant els darrers anys, sent una de les fites més importants l’entrada en vigor de l’Impost sobre Societats (IS) a l’any 2013 i de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) el 2015. Aquestes dues figures impositives, juntament amb l’Impost sobre les plusvàlues en les transmissions patrimonials immobiliàries, constitueixen el pilar bàsic de la imposició directa al Principat. Des de l’aprovació de les citades figures impositives s’han realitzat diverses modificacions puntuals amb la finalitat de garantir el funcionament eficient dels impostos, si bé es fa necessari reforçar la seva eficàcia recaptatòria.
Així mateix, la crisi generada per la pandèmia del coronavirus SARS-CoV-2 ha requerit de la implantació de mesures econòmiques i socials per tal de garantir el benestar de la ciutadania i l’estabilitat del teixit empresarial. Un fet que ha portat a l’increment de la despesa pública, juntament amb l’afectació de la capacitat recaptatòria estatal.
En aquest sentit, el ministre ha recordat que entre els anys 2013 i 2019 les liquidacions pressupostàries assolien superàvits moderats “de manera recurrent”. “El model fiscal que teníem en aquell moment era suficient per poder sufragar despeses de l’Administració general i desenvolupar les inversions necessàries al país”, ha assenyalat, si bé, ha seguit, en els anys posteriors s’han vist impactats per la pandèmia. Per aquest motiu, ha remarcat, “hem de recuperar una posició suficientment còmoda a nivell d’endeutament” i reforçar “la resiliència” de l’Estat.
És en aquest context que, tal com ha posat en relleu el ministre de Finances, es feia necessària una revisió global del sistema tributari andorrà, especialment pel que fa a la imposició directa amb una reforma integral de l’IS. En tot cas, ha volgut subratllar, “a Andorra la pressió fiscal continua estant en una posició extremadament competitiva”.
