El comú d'Andorra la Vella tanca la liquidació del pressupost de 2025 amb 4.050.752 d'euros de superàvit. D'aquesta manera, les despeses de l'any passat a la liquidació van ser de 52.120.559 d'euros, mentre que els ingressos van suposar un total de 56.171.311 d'euros. Així s'ha anunciat durant la sessió de comú d'aquest dimecres.
Segons el cònsol major de la parròquia, Sergi González, "la liquidació del 2025 ens diu que hem fet les coses" tant "amb seny" com "amb rigor", ja que "hem controlat la despesa sense excessos i alhora hem mantingut uns ingressos sòlids".
D'igual forma, el cònsol ha apuntat que "és cert que el context actual, amb una alta activitat constructiva pel sector privat i un elevat cost dels materials, condiciona els terminis i els pressupostos" però que malgrat això "les dades són clares". "Un 60,2% d'execució de la inversió liquidada i un 92,4% de la compromesa. Això vol dir que els projectes no només estan pensats, sinó que estan en marxa, que hi ha direcció, planificació i que la ciutadania i la gent que ens visita els gaudeix i els viu", ha apuntat González.
Per la seva part, el conseller de finances, Joaquim Miró, ha anunciat que els romanents de l'exercici 2025 han estat de 5.514.571 euros. D'aquests, Miró ha especificat que "quasi 500.000 euros són per despesa corrent" i "5.015.000 a despesa de capital". Així doncs, s'ha aprovat la seva incorporació al pressupost del 2026 tot i l'abstenció de la minoria.
Entrant en profunditat sobre alguns dels ingressos, Miró ha especificat que els drets de construcció, "com es diu vulgarment, han punxat i han estat del 22,93%". "Degut a què? Més que res a la moratòria que vam aplicar en aquest comú ara ja farà aviat dos anys", ha explicat. A banda, Miró ha apuntat que "molts dels projectes i les essències urbanístiques en curs d'autorització i revisió no han estat liquidades a data final de l'exercici 2025". Així i tot, Miró ha defensat que "les transaccions que hi ha hagut a la parròquia durant aquest any han continuat creixent".
En aquest sentit, les taxes i altres ingressos són la principal font de recaptació, amb 21,6 milions d’euros i una recaptació per sobre del previst. Els impostos directes han aportat 15,7 milions d’euros i els indirectes, 8,3 milions. Les transferències corrents s’han situat en 4,9 milions d’euros, mentre que els ingressos patrimonials han estat de 0,7 milions. Els passius financers han completat el conjunt amb 2,6 milions d’euros.
Pel costat de la despesa, el comú ha destinat 20,2 milions d’euros a personal i 19,1 milions a béns corrents i serveis. En paral·lel, la inversió real ha arribat als 9,5 milions d’euros amb un increment del 25% respecte al 2024.
La visió de la minoria
Així doncs, el líder de la minoria comunal, David Astrié, ha apuntat que "una part significativa dels ingressos que expliquen aquest resultat positiu no són estructurals, sinó que són purament conjunturals". En aquest sentit, Astrié ha assenyalat que la caiguda en ingressos per llicències "potser denota una frenada del sector de la construcció". "I aquesta és la pregunta que ens hem de fer. Què passarà quan aquest context canviï? No es pot construir un model de finances comunals basat en ingressos que són volàtils", ha remarcat.
"Aquesta liquidació ens mostra un comú que té capacitat econòmica, que té uns comptes sanejats, però que no està transformant aquesta capacitat en acció real o que no s'està transformant al ritme que toca. I això, al final, com dèiem, és una oportunitat perduda per la parròquia", ja que "hi ha projectes que estan esperant, hi ha projectes que s'estan demorant", ha declarat.
Com a resposta a aquesta acusació, Miró ha recuperat les dades com a cònsol d'Astrié i ha fet la comparació amb les dades actuals. "Jo me'n vaig al 2023, que vostè era cònsol, i vostès van tenir un resultat de 4.177.000 euros en positiu. És a dir que tampoc hi ha massa diferència entre el que fèiem vostès o el que fem nosaltres a nivell d'execució", ha explicat.
