David Astrié va agafar aquest 2023 el testimoni de Conxita Marsol com a cònsol major d’Andorra la Vella. Ara busca revalidar el càrrec amb una llista formada per Demòcrates, Progressistes SDP i independents. Fem balanç amb Astrié de la tasca de la majoria demòcrata en els últims anys i coneixem quina és la seva visió en qüestions clau per la parròquia com l’habitatge, la mobilitat o la sostenibilitat.
Com valora el mandat que tanca?
El balanç general ha estat molt positiu. Tot i la covid, s’han pogut fer moltes coses que portàvem al programa electoral. S’han realitzat el 95% de les propostes. El balanç és evident, tothom quan surt al carrer veu que Andorra la Vella s’ha transformat en una parròquia més sostenible, amable i on la gent camina. És un repte que tenim les grans ciutats: guanyar espais per a la gent. Això ha vingut acompanyat d’una dinamització econòmica i també social. En molts dels actes que hem promogut -com el Poblet de Nadal o el Xoco Fest- la gent s’ha fet seus els carrers. El nostre lema és la democratització de l’espai públic.
Agafes el testimoni de Marsol, amb un lideratge molt marcat. Què et diferencia?
No es tracta de comparar-nos l’un i l’altre. El que percebo, perquè m’ho diuen pel carrer, és que soc una persona molt propera i que escolto molt. Mentre estava de cònsol menor ja feia molt carrer i sempre anava amb una llibreta a la mà. Aquesta participació ciutadana, que alguns diuen que faran, ja fa quatre anys que la practico. No té més secret que sortir al carrer i escoltar les seves necessitats.
Parlaves de la transformació urbanística com un fet clau. Quin model plantegeu per aquests quatre anys?
És un model basat en el benestar de les persones, la qual cosa va envoltada de molts factors. El primer és la qualitat de vida. Som una parròquia on es pot caminar bé, hi ha voravies amples, moltes zones peatonals i el transport públic gratuït. La mobilitat es fa més fàcil. Alhora, vull recalcar que som una parròquia ja sostenible. El fet de promoure hàbits saludables inclou aspectes sostenibles. A més, tenim un 30% més de parcs verds. El repte que tenim al davant és continuar sent així de verds, incidint també en la gestió de l’aigua potable. El factor hídric determinarà el model de creixement de la parròquia.
Aquests anys hem incidit en el manteniment de molts carrers, no només a les zones turístiques com diu l’oposició. Especialment, a Santa Coloma, on no s’havia fet mai res. Ara es tracta de posar-hi més verd, que és la manera de lluitar contra el canvi climàtic.
La Plaça del Poble és un dels projectes indispensables. Quin pes ha de tenir?
És un centre neuràlgic i social. Sempre ho ha estat, però desgraciadament en els últims anys s’havia convertit en una zona de pas. Volem que retrobi la seva essència com a lloc de trobada. Un lloc on avis i nets anaven a jugar, esmorzar, llegir la premsa… A més, un lloc de retrobament cultural perquè és un espai on es fan molts actes d’aquestes característiques. S’ha convertit en el nostre projecte estendard a nivell de cohesió social.
Un eix principal del programa és l’activitat econòmica i turística. En què es pot millorar aquest apartat?
Primer, consolidant els actes o esdeveniments existents. Invertir més en qualitat i que sempre hi hagi propostes de millora perquè continuï venint gent. Si al final et quedes amb un model i no innoves, la gent es cansa. D’altra banda, es tracta de fer de taca d’oli i que hi hagi altres barris on es puguin fer esdeveniments. Per exemple, l’any passat es va fer un esdeveniment a la zona de Santa Coloma, el Motand, perquè hi ha un teixit empresarial molt gran de botigues vinculades al món del motor. Ens agradaria que les associacions de comerciants ens proposessin projectes en determinades zones que puguin fer créixer el dinamisme comercial. Al final, aquesta prosperitat econòmica porta benestar social.
L’habitatge és un dels principals punts a abordar els pròxims anys.
És un repte de país. El Govern hi està treballant, s’ha consensuat la llei i congelar els lloguers és un pas important. Això donarà temps al Govern per forjar una garantia de continuïtat i que els llogaters no sentin vulnerats els seus drets. Tenim temps per treballar amb tots els agents socials: Govern, comuns, sindicats, propietaris i associacions.
Quin paper han de jugar els comuns?
Els comuns tenim la nostra importància. El d’Andorra la Vella va ser un dels primers a ajudar que el Govern tingués terrenys per construir habitatges de preu regulat. Per exemple, els 3.000 metres quadrats de la Borda Nova. Tenim més terrenys per fer sessions urbanístiques i que el Govern pugui continuar construint pisos. I més encara, que el comú constitueixi un parc comunal d’habitatge públic, que pot donar sortida a famílies en situació de vulnerabilitat.
Finalment, necessitem ajudes a l’emancipació. Els joves no poden sortir de casa perquè no troben pisos. Tot i això, pensem que totes les mesures que el Govern està posant en marxa faran que aflorin pisos de lloguer al mercat i, un cop hi siguin, el comú posarà en línia ajuts a l’emancipació per pagar despeses com la fiança.
Com fem que els privats posin al mercat aquests habitatges?
Tenim una altra palanca: l’impost de transmissions patrimonials. La intenció és baixar-lo al 0% en tota aquella compravenda d’immobles sempre que es tradueixi en un pis de lloguer. Si una persona inverteix en un pis i ho fa amb lloguer regulat, se li farà una exempció de l’impost de transmissions patrimonials.
Enclar no acaben de veure si és necessari l’arribada del multifuncional. Què en penseu?
Penso que és necessari. Ara mateix el comú fa esdeveniments en parcel·les de titularitat privada i que està llogant. Per exemple, la Fira d’Andorra la Vella. Qui et diu que d’aquí a dos anys no vulguin tirar endavant el pla parcial, vulgui urbanitzar i ens quedem sense parcel·la per fer la Fira d’Andorra la Vella? Un altre exemple és la parcel·la del Cirque du Soleil. Tenim un dèficit d’ubicacions que ens donin garantia per celebrar aquests esdeveniments. El multifuncional cobriria aquesta necessitat i podria disposar d’ell el comú, el Govern i els privats per organitzar esdeveniments aixoplugats.
On ha d’anar?
Sempre hem dit que ha de ser cèntric. Andorra la Vella té la majoria dels serveis que busca la gent quan es fan aquesta mena d’espectacles. Per tant, pensem que s’ha de fer a Andorra la Vella.
Quines mesures poden aplicar per millorar la mobilitat?
És un problema generalitzat al país i accentuat en períodes com la Puríssima. Hem fet coses perquè la gent camini més i deixi el cotxe a casa. Per exemple, vam fer una acció anomenada Metrominut, que era un plànol amb els diferents recorreguts de la parròquia. En aquest sentit, la primera palanca que hem implementat és ampliar les zones peatonals.
La segona és el transport. El bus comunal és gratuït i està integrat en la mobilitat col·lectiva del país. És una aposta que va fer el comú fa quatre anys i s’ha vist un resultat positiu, s’han duplicat els usuaris. Ara cal reforçar-lo i buscar sinergies amb parròquies veïnes com Escaldes i Sant Julià. No té sentit que l’autobús acabi al carrer de la Unió.
L’aliança entre Concòrdia i PS et preocupa?
Sempre dic que és una candidatura molt forta. A la penjada de cartells de seguida vaig dir que no em sentia favorit. Som la candidatura que estem al comú, que optem a la reelecció i tenim un cert bagatge i credibilitat. Tot i això, davant hi ha una candidatura que suma molta gent i porta propostes que apel·len a moltes persones. Seran eleccions ajustades i, per això, treballarem fins a l’últim dia.
Si hem de fer una travessa, ens hem de fixar més en les comunals de 2019 o les generals de 2023?
La configuració ha canviat molt. Ara mateix hi ha un ambient de preocupació vinculat per exemple al tema de l’habitatge. Tot això fa que siguin equacions difícils de resoldre. No et pots basar en uns resultats d’unes generals perquè és molt diferent, però tampoc et pots basar en les comunals perquè abans hi havia tres partits i ara en són dos. No hi ha cap favorit. A més, vull afegir que respecto molt els meus adversaris i que la nostra campanya ha estat i serà neta.
