Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Andorra posa sobre la taula una nova via per gestionar la matèria orgànica i transformar-la en energia. El ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia estudia la possibilitat d’impulsar una planta de biometanització que permeti tractar aquest tipus de residu, emmagatzemar el metà generat en el procés de descomposició i aprofitar-lo per alimentar les centrals de cogeneració.
El projecte encara es troba en fase d’anàlisi. El Govern ja disposa d’estudis tècnics i ara avalua quin model es podria implantar al país i si la infraestructura podria formar part de les futures inversions de Ctrasa.
Una planta adaptada a la realitat andorrana
El ministre Guillem Casal ha explicat que “hi ha la possibilitat de tirar endavant aquesta tipologia de plantes de biometanització”, però admet que caldria ajustar el projecte a les dimensions d’Andorra. Segons ha remarcat, “no hi ha moltes plantes al món dissenyades per a una quantitat tan petita” de matèria orgànica.
El país podria arribar a tractar unes 10.000 tones anuals d’aquest residu, una xifra que, en clau andorrana, és important, però que a escala internacional és molt baixa. Per això, una de les opcions que s’estudia és importar residus de l’entorn per fer viable la planta.
Un projecte de més de 10 milions d’euros
Casal ha recordat que aquest tipus d’infraestructures tenen un cost elevat, de “més de deu milions d’euros”, i que caldria analitzar-ne bé la rendibilitat. Tot i això, també ha advertit que exportar la matèria orgànica té un cost econòmic i mediambiental.
El ministre ha defensat que en la gestió de residus, com en la del territori o l’aigua, calen polítiques de “bon veïnatge”. En aquest sentit, ha recordat que Andorra tracta una part dels seus residus i també en rep de la Cerdanya i l’Alt Urgell, però que actualment exporta prop del 70% de les deixalles perquè no té la capacitat, la tecnologia ni la dimensió necessàries per gestionar-les totes.
La qualitat del residu, una peça clau
Un dels reptes principals és garantir que la matèria orgànica arribi ben seleccionada i sense impropis. Casal ha subratllat que aquestes plantes exigeixen estàndards internacionals de qualitat, controls analítics i rigor en el tractament perquè el producte final pugui tenir un ús ambiental adequat.
“La matèria orgànica no vol impropis”, ha remarcat el ministre, que ha advertit que no es pot popularitzar la recollida si després hi apareixen barrejats vidre, envasos, paper o cartró. Per això, considera imprescindible una implicació dels comuns, responsables de la recollida, i també una tasca de conscienciació ciutadana.
Un concurs per gestionar la fracció orgànica
En paral·lel, el ministeri ha convocat aquesta setmana un concurs per al servei de gestió de la fracció de matèria orgànica procedent de la recollida selectiva. L’objectiu és que el gestor reculli el residu actual i tingui també vinculada l’exportació amb un operador extern.
Actualment, Andorra recull unes 1.000 o 1.200 tones anuals de matèria orgànica, però el Govern vol incrementar progressivament aquesta xifra fins a les 10.000 tones. El concurs està pensat amb una mirada de futur i haurà de ser “evolutiu”, a mesura que s’incorporin més productors i augmenti el volum recuperat.
