Andbank preveu una moderació del creixement econòmic i de la inflació a Europa l’any vinent, amb un augment interanual del PIB del 4,3% i un increment generalitzat de preus del 2,2% per a l’exercici fiscal del 2022.
Ho han explicat aquest dilluns en una roda de premsa telemàtica l’economista en cap del Grup Andbank, Alex Fusté, i la responsable de macro d’Andbank Espanya, Marian Fernández, per exposar les perspectives econòmiques per al pròxim any i valorar la situació actual dels mercats.
Fernández ha sostingut que si els preus de l’energia es mantenen estables o disminueixen, i en el cas que la demanda disminueixi i hi hagi menys restriccions d’oferta, les pressions inflacionàries cediran a mesura que progressi el 2022.
Sobre la inflació, Fusté ha explicat que no fan gaire cas de les dades d’inflació perquè són lectures interanuals que es construeixen a partir de situacions de 12 mesos anteriors, i ha dit que el 2020 és una anomalia en si mateix i, per tant, aquesta inflació té certa “deformitat”.
“A mesura que comparem anys que s’assemblin més, el 2022 s’assemblarà més al 2021 del que el 2021 s’assemblarà al 2020, la inflació s’anirà moderant de manera visible al llarg del 2022”, ha assenyalat, i ha apostat per no fer gaire cas de les inflacions de gener, febrer i març, però sí centrar-se en el segon i tercer trimestre, ja que aquí és on esperen veure una relaxació.
EUROPA
Ha assenyalat que a Europa no s’ha consumit com als Estats Units, per la qual cosa l’estalvi no s’ha reduït tant, la qual cosa fa que l’any vinent sigui bo en creixement, tot i que preveu una volatilitat més gran a causa dels ajustos en política monetària.
De fet, es preveu que el Banc Central Europeu (BCE) anunciï el final del programa d’emergència pandèmica (PEEP) el març del 2022, i s’espera que “adopti mesures de transició per evitar efectes indesitjats en el preu dels actius”.
Creuen que es podrien mantenir unes condicions de crèdit favorables, i sostenir el cicle i els actius, gràcies a una política acomodatícia del BCE i el suport fiscal dels països europeus.
ELS ESTATS UNITS I LA XINA
Pel que fa als Estats Units, Fusté ha sostingut que relativitzen la retirada d’estímuls perquè ha dit que és normal en una economia que s’estabilitza: “És molt bon senyal”.
“Sobre la pujada de tipus d’interès, tampoc no estem gaire preocupats en el sentit que dues o tres pujades aquest any ens seguirien deixant unes condicions monetàries amb un cost de capital que encara estaria per sota del retorn del capital. És una condició necessària i suficient perquè el mercat continuï”, ha afegit.
Fusté també ha explicat que preveu un creixement d’entre el 4,5% i el 5,5% de l’economia americana amb una taxa d’ocupació que es reduirà fins a la plena ocupació, i també un consum exterior més gran, fet que augmentarà les exportacions de la resta de països.
Sobre la Xina, ha apuntat que el creixement caurà fins a nivells del 1990 però ha sostingut que la seva expectativa amb la renda variable és favorable, i ha previst que el control del govern podria continuar sent molt estricte.
Quan li han preguntat sobre les criptomonedes, Fusté ha assenyalat que l’entitat les considera un actiu i no diners, que no ofereix rendes, ni ‘cashflows’, ni dividends: “Encara estem en el debat de si seran diners, no tenim gaire clar si ho acabaran sent”.
