50 persones participen a la hackató per idear solucions per reduir les emissions de CO2 a Andorra

BOMOSA Fundació, l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic (OECC) i Andorra  Recerca i Innovació (AR+I), amb la col·laboració del Departament de Participació Ciutadana, FEDA i  HiveFive, han impulsat aquest divendres de forma conjunta la primera jornada centrada en  la reducció i compensació de les emissions de CO2. L’esdeveniment, que s’ha celebrat a Hive Five – l’espai de coworking d’Andorra la Vella que fomenta el talent i la innovació- ha comptat amb la  participació d’una cinquantena de persones, aforament complet, i ha servit per alimentar de  projectes i idees innovadores el mercat nacional de compensació d’emissions de gasos d’efecte  hivernacle per promoure la conversió de la petjada de CO2 al Principat. 

La trobada s’ha iniciat amb una sèrie de xerrades de temàtica tècnica i de reflexió per tal de poder  analitzar amb major detall quins són els reptes que planteja la situació actual. La tècnica de l’OECC del Govern, Anna Boneta, ha parlat del mercat nacional de carboni i la doctora, enginyera forestal i  investigadora d’AR+I, Marta Domènech, ha explicat el paper que juguen els boscos en l’embornal de  carboni. La investigadora sobre Energia i Clima a l’IDDRI, Marta Torres, durant la seva conferència  sobre mercats de carboni, ha valorat la importància de planificar “el més ràpid possible com reduir la  petjada de carboni perquè és l’única manera de fer que funcioni tant la mitigació del canvi climàtic  com de tenir un país millor que el que tenim avui”. 

 

La segona part de la jornada ha consistit en una hackató -una dinàmica competitiva en la qual es  troben durant un període curt de temps diversos perfils distribuïts per equips per col·laborar en la  creació d’un projecte o resolució d’un repte- per generar idees i solucions que puguin formar part  del mercat nacional de compensació d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. En aquest punt, els  assistents s’han dividit en grups de quatre per elaborar cadascun una proposta. Per exemple, un  grup ha ideat una xarxa de calor que s’alimenti d’energia provinent d’un parc eòlic i plaques  fotovoltaiques a Canillo, un altre equip ha proposat la substitució dels actuals murs que es fan a les  carreteres, per esculleres vegetalitzades, per estalviar formigó. El guanyador de la hackató ha proposat donar forma al primer concurs nacional escolar de reducció de CO2.

El director de Bomosa Fundació, Albert Batalla, ha manifestat que “l’organització de la hackató  respon a la vocació de l’entitat de generar valor afegit en els àmbits de la sostenibilitat i el talent  d’Andorra”. Batalla ha considerat que “una de les claus de l’èxit de la hackató ha sigut la suma de les  sinèrgies de totes les entitats i institucions que han format part de l’organització”. També ha  destacat “el valor de les propostes plantejades com a punt de partida per fer créixer els projectes del  mercat nacional de compensació i contribuir a la sostenibilitat del país per reduir les emissions de  CO2”. 

 

Per la seva part, el director de l’OECC, Carles Miquel, ha posat de relleu la creació del mercat  nacional que ha nascut durant aquesta legislatura “per seguir fent passos decidits cap a l’objectiu de  neutralitat carboni el 2050”. Miquel ha destacat que el mercat permet impulsar mecanismes per  coordinar els diferents actors facilitant la canalització voluntària de fons cap a projectes que tinguin  com a fonament la mitigació del canvi climàtic. Així mateix, ha recordat que qualsevol projecte que  vulgui formar part del mercat “s’ha de desenvolupar dins del territori andorrà, fet que estimula la  innovació al país”. 

Finalment, la coordinadora de l’Agència d’Innovació d’Andorra Recerca + Innovació, Vanesa Arroyo,  ha apuntat que la hackató és una “molt bona eina d’innovació oberta que genera connexions entre  diferents grups que integren la societat. Les idees que han aportat, un cop reflexionades en detall, es  poden acabar convertint en potencials solucions reals de gran valor per tal de fer front a reptes  concrets”, ha explicat. Des de l’Agència d’Innovació d’AR+I es promouen les activitats que posen a  l’abast de tothom els coneixements científics i tècnics, les seves possibles aplicacions i contribueixen  a millorar problemàtiques i reptes que són d’actualitat així com a generar debat entorn dels mateixos. 

 

La hackató ha estat una activitat neutra en carboni. BMS Consultoria Estratègica ha comptabilitzat la  petjada de carboni generada per l’esdeveniment, que s’ha organitzat amb la intenció de generar el  mínim d’emissions possible. Per fer el càlcul s’ha tingut en compte la mobilitat -com han arribat a la  hackató- dels participants, l’electricitat consumida i altres variables com la restauració o el  marxandatge, i la petjada ha estat de 604,1 quilos de CO2 generats, que equivalen a 10,9 quilos de  CO2 per participant. Per compensar la petjada generada, l’organització ha comprat un crèdit de  carboni del mercat nacional.