Concòrdia presenta un total de 23 esmenes al Projecte de llei d’accessibilitat universal

El grup parlamentari de Concòrdia ha presentat un total de 23 esmenes al Projecte de llei d’accessibilitat universal. La majoria modifiquen parts del redactat, tot i que també se’n proposen de pròpies, amb l’objectiu de reforçar que la llei sigui realment inclusiva, així com la sensibilització i el coneixement de la població en matèria d’accessibilitat. Les esmenes més específiques tenen com a objectiu assolir una llei més exhaustiva en relació amb els criteris d’accessibilitat, per tenir un marc de referència més garantista a l’hora de desplegar els posteriors reglaments.

Concòrdia incorpora la definició de “persona amb discapacitat” en el llistat de definicions, ja que el Projecte de llei només fa referència a “persones amb mobilitat reduïda”. Així, són persones amb discapacitat totes aquelles que “presenten dèficits funcionals de caràcter físic, sensorial, intel·lectual o mental que, en interaccionar amb barreres diverses, veuen limitada la seva participació plena i efectiva en la societat en igualtat de condicions que la resta de persones”.

Es modifica un dels principis generals de la llei, el d’igualtat d’oportunitats, substituint el concepte de discapacitat per capacitat, per tal d’adaptar-lo a qualsevol condició o circumstància de la persona. Precisament, el Govern va anunciar l’any passat que treballava en una modificació del reglament de la Comissió Nacional de Valoració (CONAVA), per poder avaluar la discapacitat d’una persona a partir del desenvolupament de les seves aptituds, és a dir, per les seves capacitats.

Pel que fa a la Comissió per al foment de l’accessibilitat, d’una banda, el grup parlamentari de Concòrdia amplia les seves funcions, buscant una participació més activa de l’ens. S’especifica que ha d’impulsar, cada any, iniciatives de sensibilització, formació i difusió de bones pràctiques en matèria d’accessibilitat, les quals hauran de ser executades i implementades pel ministeri d’Afers Socials. També ha d’executar els plans d’accessibilitat i avaluar-ne els resultats, elaborant informes periòdics que siguin públics. A més, la comissió s’ha de reunir, almenys, semestralment, fer per un seguiment i executar les seves funcions.

D’altra banda, es concreta la composició de la comissió via legislativa, tenint en compte la seva importància i les funcions que desenvolupa, ja que la proposta del Govern estableix que es determini via reglament. Així, es concreta que la presidència de la Comissió per al foment de l’accessibilitat ha de ser per una persona escollida per l’Àrea de promoció a l’autonomia del Ministeri d’Afers Socials i que les vocalies han d’estar integrades per persones tècniques i qualificades en la matèria: quatre en representació del Govern (dels ministeris d’Afers Socials, Salut, Educació i Territori i Urbanisme), dues escollides pels comuns, dues provinents dels col·legis oficials d’Arquitectes i Enginyers Superiors, dues nomenades per part de les associacions de persones amb discapacitat i una en representació de les entitats privades (representant de la Cambra de Comerç).

Un àmbit important pel que fa a l’accessibilitat és el de la mobilitat en l’espai públic. Concòrdia introdueix diverses precisions en els entorns urbanitzats, per tal que siguin plenament accessibles i estiguin ben senyalitzats. Per exemple, concreta elements del mobiliari urbà que poden suposar un obstacle per a les persones amb alguna discapacitat. I en concret pel que fa al transport públic de viatgers, s’especifiquen alguns punts. Es concreta que les parades han de garantir accessos accessibles i informació adaptada per a totes les persones usuàries, i que els vehicles i les infraestructures del sistema han d’autoritzar l’accés als gossos d’assistència “degudament acreditats i identificats amb el distintiu oficial corresponent”.

Finalment, pel que fa a l’accessibilitat als serveis públics, a banda de complir amb totes les condicions establertes reglamentàriament, el grup parlamentari de Concòrdia considera que també s’ha de garantir que el personal d’atenció al públic estigui format i sensibilitzat en la matèria d’accessibilitat, per a poder atendre de manera òptima qualsevol persona amb discapacitat.