BOMOSA Fundació, l’Oficina de l’Energia i del Canvi Climàtic (OECC) i Andorra Recerca i Innovació (AR+I), amb la col·laboració del Departament de Participació Ciutadana, FEDA i HiveFive, han impulsat aquest divendres de forma conjunta la primera jornada centrada en la reducció i compensació de les emissions de CO2. L’esdeveniment, que s’ha celebrat a Hive Five – l’espai de coworking d’Andorra la Vella que fomenta el talent i la innovació- ha comptat amb la participació d’una cinquantena de persones, aforament complet, i ha servit per alimentar de projectes i idees innovadores el mercat nacional de compensació d’emissions de gasos d’efecte hivernacle per promoure la conversió de la petjada de CO2 al Principat.
La trobada s’ha iniciat amb una sèrie de xerrades de temàtica tècnica i de reflexió per tal de poder analitzar amb major detall quins són els reptes que planteja la situació actual. La tècnica de l’OECC del Govern, Anna Boneta, ha parlat del mercat nacional de carboni i la doctora, enginyera forestal i investigadora d’AR+I, Marta Domènech, ha explicat el paper que juguen els boscos en l’embornal de carboni. La investigadora sobre Energia i Clima a l’IDDRI, Marta Torres, durant la seva conferència sobre mercats de carboni, ha valorat la importància de planificar “el més ràpid possible com reduir la petjada de carboni perquè és l’única manera de fer que funcioni tant la mitigació del canvi climàtic com de tenir un país millor que el que tenim avui”.
La segona part de la jornada ha consistit en una hackató -una dinàmica competitiva en la qual es troben durant un període curt de temps diversos perfils distribuïts per equips per col·laborar en la creació d’un projecte o resolució d’un repte- per generar idees i solucions que puguin formar part del mercat nacional de compensació d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. En aquest punt, els assistents s’han dividit en grups de quatre per elaborar cadascun una proposta. Per exemple, un grup ha ideat una xarxa de calor que s’alimenti d’energia provinent d’un parc eòlic i plaques fotovoltaiques a Canillo, un altre equip ha proposat la substitució dels actuals murs que es fan a les carreteres, per esculleres vegetalitzades, per estalviar formigó. El guanyador de la hackató ha proposat donar forma al primer concurs nacional escolar de reducció de CO2.
El director de Bomosa Fundació, Albert Batalla, ha manifestat que “l’organització de la hackató respon a la vocació de l’entitat de generar valor afegit en els àmbits de la sostenibilitat i el talent d’Andorra”. Batalla ha considerat que “una de les claus de l’èxit de la hackató ha sigut la suma de les sinèrgies de totes les entitats i institucions que han format part de l’organització”. També ha destacat “el valor de les propostes plantejades com a punt de partida per fer créixer els projectes del mercat nacional de compensació i contribuir a la sostenibilitat del país per reduir les emissions de CO2”.
Per la seva part, el director de l’OECC, Carles Miquel, ha posat de relleu la creació del mercat nacional que ha nascut durant aquesta legislatura “per seguir fent passos decidits cap a l’objectiu de neutralitat carboni el 2050”. Miquel ha destacat que el mercat permet impulsar mecanismes per coordinar els diferents actors facilitant la canalització voluntària de fons cap a projectes que tinguin com a fonament la mitigació del canvi climàtic. Així mateix, ha recordat que qualsevol projecte que vulgui formar part del mercat “s’ha de desenvolupar dins del territori andorrà, fet que estimula la innovació al país”.
Finalment, la coordinadora de l’Agència d’Innovació d’Andorra Recerca + Innovació, Vanesa Arroyo, ha apuntat que la hackató és una “molt bona eina d’innovació oberta que genera connexions entre diferents grups que integren la societat. Les idees que han aportat, un cop reflexionades en detall, es poden acabar convertint en potencials solucions reals de gran valor per tal de fer front a reptes concrets”, ha explicat. Des de l’Agència d’Innovació d’AR+I es promouen les activitats que posen a l’abast de tothom els coneixements científics i tècnics, les seves possibles aplicacions i contribueixen a millorar problemàtiques i reptes que són d’actualitat així com a generar debat entorn dels mateixos.
La hackató ha estat una activitat neutra en carboni. BMS Consultoria Estratègica ha comptabilitzat la petjada de carboni generada per l’esdeveniment, que s’ha organitzat amb la intenció de generar el mínim d’emissions possible. Per fer el càlcul s’ha tingut en compte la mobilitat -com han arribat a la hackató- dels participants, l’electricitat consumida i altres variables com la restauració o el marxandatge, i la petjada ha estat de 604,1 quilos de CO2 generats, que equivalen a 10,9 quilos de CO2 per participant. Per compensar la petjada generada, l’organització ha comprat un crèdit de carboni del mercat nacional.
