El Bisbat de Tortosa està finalitzant els treballs de conservació curativa sobre el retaule barroc dedicat a la Mare de Déu del Carme i les Ànimes del Purgatori, que constitueix el cinquè conjunt escultòric restaurat a la Catedral de Santa Maria. Aquesta obra, una estructura policromada en fusta amb unes dimensions aproximades d'11 metres d’alçada per 7 metres d’amplada i 2 metres de profunditat, presenta signes evidents d’atac xilòfag detectats després dels treballs efectuats al retaule adjacent dedicat a Sant Josep.
Intervenció tècnica i descobertes documentals
L’actuació ha estat supervisada pel restaurador Voravit Roonthiva, especialista del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC). Les tasques han inclòs una neteja exhaustiva —l'última havia tingut lloc l’any 2002—, la consolidació dels estrats policromats i el tractament específic dels problemes estructurals típics associats als retaules barrocs. Segons Roonthiva, aquesta intervenció ha estat "bàsica i senzilla", però ha permès revelar informació rellevant amagada sota capes acumulades durant segles.
D’entre aquestes novetats destaca la confirmació documental que l’escultor Antoni Ferrer és l’autor original del retaule, datat l’any 1714. Aquesta dada es va localitzar gràcies a una inscripció manuscrita al revers de l’obra, que s’havia mantingut oculta fins ara per l’acumulació de brutícia. El fet que Ferrer s’autodefinís com a escultor aporta un valor afegit a la identificació autèntica. Cal destacar també que aquest artista és conegut per les seves obres en guix situades a l’entrada de la capella de la Cinta dins mateix recinte catedralici.
D’altra banda, s’ha constatat que durant el període bèl·lic corresponent a la Guerra Civil Espanyola es van produir intents o accions concretes per desmuntar diversos retaules històrics, entre els quals figura aquest altar. Concretament, tota la part superior ha patit modificacions importants; hi manca part significativa d’arquitectura original, fet que ha provocat un debilitament estructural notable. Per garantir-ne l’estabilitat, s’han incorporat tirants reforçadors ubicats al revers del conjunt escultòric.
S’ha detectat presència considerable d’insectes xilòfags principalment en figures tallades en fusta tova procedents d’altres retaules sense autor conegut que es van incorporar posteriorment durant els anys posteriors a la Guerra Civil amb objectiu de recuperar elements descontextualitzats. Aquestes imatges inclouen representacions com el rei David, diversos profetes sense identificar així com sant Domènec, sant Francesc i sant Llorenç.
L’altar està presidit per dues pintures sobre tela: una obra atribuïda a J. Andreu Murall datada als anys quaranta del segle XX, que representa la Mare de Déu; i un segon llenç barroquí d’autor desconegut que il·lustra la Missa de Sant Gregori al coronament.
Aquesta actuació forma part del programa integral promogut pel Capítol catedralici dins el projecte generalitzat destinat a preservar preventivament diversos conjunts escultòrics emblemàtics. En paral·lel s’han recuperat altres retaules com els dedicats a Santa Còrdula i Santa Càndia, Santa Anna, Estrella i Sant Josep. La iniciativa compta amb finançament aportat des del Departament Cultura mitjançant subvencions emmarcades dins la línia CLT005 orientada especialment a conservar béns mobles vinculats al patrimoni immoble arqueològic i artístic.
A més dels treballs als retaules, recentment també s’han dut a terme tasques sobre elements arquitectònics rellevants com són façana exterior, absis i coberta catedralícia. Actualment es troba en curs un projecte específic enfocat a restablir les característiques originals —especialment polícromes daurades i vermelles—de la reixa renaixentista situada a l’entrada principal; aquesta peça presenta actualment una capa negra opaca aplicada durant intervencions anteriors.