Manel de la Vega vol convertir-se en la veu socialista de Terres de l’Ebre a Madrid. En el seu cas, anirà de candidat al Senat, una cambra de què ja va formar part com a senador de designació autonòmica. El representant del PSC reivindica la feina del govern espanyol en el Delta de l’Ebre i en infraestructures clau pel territori. A més, assenyala les polítiques laborals que han augmentat els indefinits a les comarques ebrenques. Entrevistem Manel de la Vega per desgranar les seves propostes de cara a les generals del 23J.
Que està en joc en aquestes eleccions?
Està en joc l’essència de la democràcia. Estem veient uns tics que no es veien des de feia dècades, sobretot en temes delicats com la igualtat de gènere o el respecte a la diversitat. Després també està en joc la política útil. La política ha de servir per unir la gent, per fomentar el diàleg i respectar l’altre. En canvi, des de forces polítiques -tant a Catalunya com a la resta d’Espanya- estem veient que utilitzen la dialèctica de la confrontació. No parlo de confrontació d’idees, sinó d’un model de vida i societat. És perillós.
Es parla del pacte PP-VOX, però tot pot dependre dels socialistes. Sigui perquè revaliden la majoria o perquè acorden amb el PP. Per què no es planteja aquesta opció, com passa a altres llocs d’Europa?
Perquè a Espanya som models antagònics. Nosaltres parlem de tenir un sistema de pensions just que pugi amb l’IPC, mentre que el PP sempre ha defensat que no sigui així. Nosaltres defensem que el salari mínim interprofessional augmenti en el temps i el PP sempre ha defensat que això destrueix llocs de treball. Hem vist que no és veritat. En àmbits com la Reforma Laboral, han dit que no la derogaran, però sí que faran canvis profunds que tornaran a un mercat laboral molt flexible, on la gent no té la certesa d’un treball fix. Segons l’últim estudi publicat per la URV, 25.000 persones de les Terres de l’Ebre van tenir un contracte indefinit l’any passat gràcies a la Reforma Laboral. Ho van catalogar com un fet “espectacular”. Donar certeses als treballadors i un sou digne té una doble virtut: millores el sou i també la futura pensió que tindrà.
Vostè ha sigut ja senador per designació autonòmica. Què es pot fer des del Senat per les Terres de l’Ebre?
El Senat té una representació territorial i hi intento defensar les Terres de l’Ebre. El que he fet és preocupar-me per temes tan importants com el Delta de l’Ebre o el corredor del Mediterrani. Quan estàs al Senat tens l’oportunitat de poder parlar amb els ministres i amb els secretaris d’estat, i fer d’aquesta manera una feina que no es podria realitzar assegut en un despatx a Tortosa.
Quina recepta té el Ministeri i el PSC per protegir el Delta?
Hem elaborat un Pla de protecció del Delta de l’Ebre que actualment es troba en una avaluació ambiental estratègica i que, un cop la passi, l’acabarem de consensuar amb la Generalitat i els agents territorials. Això és innovador perquè fins ara no existia cap Pla de protecció. En segon lloc, per primera vegada també s’estan fent obres preventives al Delta. Durant aquests anys s’han invertit uns 10 milions en la protecció del litoral i aquest últim any uns 4 milions d’euros en una obra preventiva. Es basa a agafar sorra de llocs sedentaris i la portem a parts del litoral que s’han de protegir, com la barra del Trabucador. Reforcem tota la costa perquè, quan hi hagi un temporal, pugui aguantar millor. Encara que la Generalitat ha reconegut que té competències en algunes qüestions, de moment som l’única administració que s’ha gastat diners en el Delta.
La fins ara consellera de Medi Ambient, Teresa Jordà, parla de passivitat del govern espanyol al Delta.
És una crítica que entra més en l’àmbit polític que en la realitat. Hi hem invertit, ho hem fet per primera vegada de manera preventiva i hem elaborat un Pla de protecció. Aquesta és la realitat. Per cert, passa una tramitació d’avaluació ambiental estratègica perquè ho va demanar la Generalitat. Primer no teníem intenció de fer-la perquè, cada vegada que hagis d’executar una inversió o una obra del Pla, haurà de passar de manera preceptiva una avaluació ambiental ordinària. El Pla estarà més afinat, però era innecessari i ara els terminis s’estan allargant.
Com s’encara el tancament de les nuclears?
Hi ha calendari de tancament nuclear amb les mateixes empreses que les gestionen. No és un tema que ens hàgim de prendre a la lleugera. Dependrà que es puguin fer les energies renovables necessàries. Tenim un pla per a implantar energies renovables a tota Espanya i complir amb l’agenda 2030. El problema és que la Generalitat no ha fet els deures en energies renovables aquests deu anys. Si quan arribi el termini del tancament complim amb l’agenda, és lògic que es tanquin aquestes nuclears. Tot i això, nosaltres tenim també un Pla B. Pensem que, quan es tanquin les nuclears, s’han d’aprofitar les línies d’evacuació per a fer un mix d’energies renovables en el mateix lloc de les nuclears. D’altra banda, també hem de treballar l’hidrogen verd. Les Terres de l’Ebre tenen una oportunitat perquè som un dels pocs llocs del país amb moltes energies renovables i ho hem d’aprofitar per generar aquest hidrogen verd.
A Europa hi va haver el debat sobre tenir les nuclears com energies verdes de transició. S’ha plantejat dilatar el seu tancament per aprofitar-ho?
Si tenim un pla per implementar les energies renovables, ens hem d’atendre al pla. Si no podem assolir els objectius, ja estudiarem en el seu moment escenaris alternatius. Seria una tonteria que comencés a plantejar aquests escenaris perquè volem impulsar les energies renovables.
En aquest impuls d’energies renovables, ens podríem trobar que de nou determinats territoris carreguéssim amb tot el pes?
Plantegem que tot el país ha de fer la seva contribució. On no fa vent, potser fa sol. A més, hi ha altres energies com la geotèrmica o la hidràulica. Per exemple, hi ha un projecte que és la central reversible de Riba-roja d’Ebre que faria d’efecte pila. En el cas de Barcelona, han d’impulsar les energies solars en comunitats de veïns. Hi ha mil fórmules perquè tot el país pugui implicar-s’hi. De fet, els municipis més petits tenen majors subvencions. En aquesta línia, també hem reduït de manera espectacular la bretxa digital i el 2025 tots els municipis tindran connexió a internet d’alta velocitat.
La gratuïtat de les autopistes ha sigut tema de debat en les eleccions. S’hauria de tornar a cobrar?
Les autopistes ja s’estan pagant. Des del ministeri es tornen a licitar els contractes de manteniment de les autopistes. En el cas de la demarcació, l’AP7 i l’AP2. L’autopista a vegades és una necessitat. Tenir una mobilitat més ràpida també és bo pel país perquè la majoria de mercaderies passen per carretera. Hem de potenciar el ferrocarril, però aquesta és la realitat. Si fiques un peatge, l’únic que fas és recarregar els productes que pagarà la gent. No ens plantegem posar autopistes de pagament perquè ja ho paga l’administració i és un servei públic que donem. El que sí que estem fent és la primera fase d’ampliació del tercer carril de l’AP7.
Quines són les altres demandes en infraestructures?
Quan parlem de demandes, parlem del que ja estem fent. Per cada quilòmetre del corredor del Mediterrani que feia el PP, nosaltres n’estem fent 5. Aquest últim any s’han posat a disposició més de 200 milions d’euros en inversions al Corredor. Ja està en marxa posar l’ample internacional, amb què les empreses del territori podran enviar els productes a Europa amb costos més barats i rebaixant la petjada de carboni. Per això, portem la proposta de fer un Hub Logístic a l’Aldea. D’aquesta manera, les empreses del polígon Catalunya Sud -que el volem ampliar- i els camions que vinguin del sud podran descarregar la mercaderia allí.
D’altra banda, s’ha fet un conveni amb la Generalitat per traspassar 250 milions d’euros per fer 16 sortides d’autopista a l’AP7 i l’AP2. Una serà a l’altura de Masdenverge. A més, s’ha adjudicat el projecte constructiu de la circumval·lació de Gandesa (N420) i estem estudiant poder fer la circumval·lació de Corbera d’Ebre i una sortida més a l’altura de Móra d’Ebre. Tanmateix, hi ha un tema enquestat de la dècada dels 2000 que seria reprendre el projecte de l’A7. És una via que hauria de connectar la Jana (País Valencià) amb l’Hospitalet de l’infant per l’interior de Terres de l’Ebre. Donaria sortida a la indústria del moble de la Sénia i donaria millor connectivitat al territori. És un projecte de futur i hem d’acordar el traçat amb la resta de forces polítiques.
